Fa pocs mesos començàvem un 2020 que havia de ser un any especial per a molts. Un any que a nivell local havíem començat amb una idea ambiciosa quant als projectes i accions plantejades des del govern municipal; l’any, a més, dels 25 anys de la Festa del Renaixement; un any olímpic, que ens feia posar la mirada als esportistes ebrencs que anirien a Tòquio… Però de cop, primer per una tempesta anomenada Glòria, amb una forta afectació al territori, i sobretot ara, per una inesperada crisi sanitària, ha obligat a refer els plans i ens ha situat en un escenari que no podíem somniar ara fa tres mesos. La pandèmia de coronavirus que s’ha estès per tot el planeta ens ha posat a prova com a civilització. Per moltes generacions aquesta serà, amb tota seguretat, la prova més difícil que ens tocarà viure. Només amb coratge, esperit de superació i convicció de sortir-ne reforçats, la convivència amb la Covid-19 serà com una prova a la qual ens sobreposarem.
La situació està sent difícil per als professionals sanitaris de Tortosa, del territori i del país, que s’han vist obligats a fer hores i esforços, en alguns moments sense disposar de tot el material necessari, per a poder fer front al repte majúscul. Vull fer un reconeixement per a tota la tasca que estan fent des de fa més d’un mes a tot el personal dels dos centres de titularitat municipal (l’hospital de la Santa Creu i la Clínica Terres de l’Ebre), així com també al personal de l’hospital Verge de la Cinta, dels centres d’assistència primària i de tota la resta de centres sanitaris del territori, de farmàcies o de les residències d’ancians. Un reconeixement que també cal fer extensiu a la Policia Local i a totes les forces i cossos de seguretat, al personal de neteja o als col·lectius que aquests dies mantenen l’activitat, com a serveis essencials, entre els quals les plantilles de botigues d’alimentació o transportistes, entre molts d’altres.
Malgrat tot, cal ser conscients que el dany que ens ha deixat i que ens deixarà a curt termini la Covid-19 és i serà dur. La pèrdua de vides és irreparable. El neguit dels familiars que ni tan sols se n’han pogut acomiadar, punyent. A nivell social, el sotrac a moltes famílies per la pèrdua de recursos econòmics farà que els pròxims mesos estiguen plens d’incerteses. A nivell econòmic, l’aturada obligada ha deixat molts balanços de comptes amb una tensió difícil de suportar. Caldrà, doncs, entre tots i totes, posar-nos a treballar de manera conjunta per redreçar la situació, i situar-nos en un bon lloc de sortida per quan acabi el confinament.
Des de les administracions, i des de l’Ajuntament com a administració més pròxima a la ciutadania, ja hem començat a actuar i seguirem implementant mesures, amb tota la capacitat que ens permet la llei i les nostres competències. Ens calia i ens cal minimitzar tant com sigui possible aquests danys inesperats. En primer lloc, vam prendre mesures adreçades a les persones més vulnerables, a les persones que més ens necessitaven i que ens necessiten com a ajuntament. Les famílies, la gent gran que viu sola, i els xiquets i xiquetes més vulnerables són els que en primer lloc han ocupat les nostres actuacions com a administració més propera.
I a més a més, des del primer dia també vam prendre diverses decisions que, orientades a alleugerir la pressió sobre les economies domèstiques i de les petites i mitjanes empreses i autònoms, contribueixin a reactivar l’activitat tan prompte com sigui possible. Mesures com l’ajornament del període de pagament de taxes i impostos; bonificacions i ajornament del pagament en la taxa de l’aigua; la condonació del pagament dels serveis que no es poden prestar mentre duri el confinament; la gratuïtat del transport públic municipal o de l’aparcament de la zona blava; l’agilitació dels pagaments a proveïdors… Mesures, totes, que volen afavorir que les famílies i empreses disposin de més liquiditat, encara que suposi conseqüències als comptes municipals.
El canvi de paradigma que aquesta crisi ens ha posat al davant farà necessari que adoptem diversos canvis en allò a què estàvem acostumats. Com ens relacionem, quins elements de protecció haurem d’utilitzar i quins actes podrem celebrar o no són ara una incertesa que no sabem fins quan es mantindrà. Segurament, fins que la ciència trobi una vacuna contra un virus tan agressiu. Tota la nostra força és, també, amb les persones que ho faran realitat.
Tots nosaltres també tenim capacitat per contribuir a la recuperació. Aprofito per fer una crida a confiar en allò que produïm a la nostra ciutat, als nostres barris i pobles, al nostre territori… Adquirir productes a les nostres botigues, als nostres proveïdors, serà una de les maneres a través de les quals ens en podrem sortir més ràpidament a nivell econòmic. Ara, més que mai, hem d’apostar pel nostre comerç, per la restauració d’aquí i pels productes de proximitat. Conscienciem-nos que tenim un producte de qualitat. No només pel que fa, indiscutiblement, a la producció alimentària, sinó també productiva, turística o cultural. Gaudim-ne i consumim-la, perquè això suposarà recuperar el dinamisme, abans i millor. Estic convençuda que es generaran noves oportunitats i que junts ens en sortirem.
