El Programa identificació genètica ha permès la identifica 4 noves víctimes de la Guerra Civil i el franquisme, segons han anunciat la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, i el conseller Argimon. Es tracta de 4 soldats republicans, d’entre 29 i 34 anys, que van ser inhumats a Corbera d’Ebre, i a les fosses de Pernafeites i el Soleràs.
La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró ha afirmat que “els soldats republicans identificats encara tenen fills o parents vius que resideixen a Sant Andreu de Llavaneres, Sabadell, Gandesa i Barcelona. I el mes d’octubre podrem programar els actes de retorn, d’acord amb la voluntat de les famílies”.
Amb estos 4 nous casos, ja són 16 les persones identificades víctimes de la Guerra Civil i el franquisme.
Soldats republicans d’entre 29 i 34 anys
El primer dels soldats identificat va morir en combat al front de l’Ebre, tenia 30 anys i era de Sant Andreu de Llavaneres, i va ser inhumat, juntament amb altres persones, al terme municipal de Corbera d’Ebre.
El segon soldat, també de 30 anys i mort al front de l’Ebre, va néixer al Brull i era resident a Castellterçol, i ha pogut ser identificat entre les restes que es van exhumar a la fossa de Pernafeites, al terme municipal de Miravet.
Els altres dos soldats han pogut ser identificats d’entre les restes que es van exhumar a la fossa del Cementiri Vell del Soleràs (Garrigues). Un d’ells tenia 34 anys, era nascut a Nonasp (Saragossa) i resident a Barcelona; i l’altre tenia 29 anys, provenia d’Alacant i també residia a Barcelona.
Ciència a disposició de la memòria
El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha subratllat que aquest Programa d’identificació genètica posa els avenços científics al servei del coneixement del nostre passat. “Posem la ciència a disposició de la memòria”, ha emfatitzat el titular de Salut, per a qui la medicina i el conjunt de les ciències “no poden aïllar-se del seu perfil i la seua vocació humanística”. El conseller ha posat en valor la funció del programa, una tasca “de recuperació, de memòria, de justícia”, d’un poble que “si no recupera aquesta memòria, si no la cuida, si no repara la injustícia, sempre estarà ferit”.
Des del Departament de Justícia i la Direcció General de Memòria Democràtica es duu a terme la tasca de recerca i identificació de persones desaparegudes a través de quatre eines: el Cens de persones desaparegudes, el Programa d’identificació genètica, el Mapa de fosses (una eina de geolocalització) i el Pla de fosses (que estableix un calendari per a l’obertura de noves fosses).
Al Cens de persones desaparegudes hi figuren els desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme, i els familiars que n’han sol·licitat la recerca. En estos moments, el Cens compta amb 6.150 persones inscrites
