HomeEntrevistes“La Batalla de l’Ebre és l’episodi malaurat més important del segle XX...

“La Batalla de l’Ebre és l’episodi malaurat més important del segle XX al territori”

Del 27 de setembre al 7 d’octubre, encara amb el termini d’inscripcions obert, es fa a Tortosa un congrés amb motiu dels 80 anys de la Batalla de l’Ebre, adreçat no només a experts sinó a tothom que estiga interessat en un dels episodis que van marcar amb foc les Terres de l’Ebre el segle passat.

 

 

Pregunta: D’on surt la idea d’organitzar un congrés sobre la Batalla de l’Ebre?

Marc March: D’Amics i Amigues de l’Ebre, de la qual formem part i que coorganitza el congrés juntament amb la URV i la UNED. Fa dos o tres anys vam parlar que volíem aprofitar el 80è aniversari de la batalla. En aquell moment, a més, el professor Sánchez Cervelló era el president de la comissió d’Història d’Amics i Amigues de l’Ebre, així com degà de la Facultat de Lletres de la URV. A principis del 2017 vam crear un grup de treball, i fins avui.

P: De la Batalla de l’Ebre se n’ha parlat molt. Encara hi ha algun debat pendent?

Roc Salvadó: Cada cop queden menys persones que la van viure, però en els darrers anys hi ha hagut un aflorament de testimonis i una revifada de l’interès dels historiadors per la Guerra Civil i la Batalla de l’Ebre, al territori, a Catalunya o a Espanya. Fa 10 anys es va fer un congrés a Móra d’Ebre, però la història s’ha d’analitzar periòdicament.

P: Heu explicat que l’objectiu és millorar el coneixement sobre la batalla, però també sobre el context social….Hi ha una ponència sobre la vida local al front de guerra o sobre les condicions sanitàries de l’època.

M.M.: L’aflorament d’aportacions actuals es fonamenta sobretot en petites històries de vida, personals, a partir de les quals s’articula un missatge més ampli. Tindrem ponències que ens en donaran una visió més general, però també d’altres més socials i específiques, com les que diu, i de diferents, com una que abordarà el contraespionatge.

R.S.: I tenim apartats dedicats a la literatura, el cinema, la premsa… Hi ha autors ebrencs que han ambientat la seua obra literària en la Batalla de l’Ebre, però no se n’ha parlat tant i volem posar-ho en valor.

P: Tot això no canvia la visió general i estratègica sobre la batalla.

R.S.: En l’àmbit històric la visió general, al marge d’interpretacions polítiques, està bastant consolidada.
M.M.: Però al marge de les històries de vida orals, encara hi ha documentació pendent de buidar i treballar. A Moscou hi ha un arxiu sobre les Brigades Internacionals parcialment per a descobrir. La Fundación Negrín assegura que hi ha feixos de documentació i de mapes pendents d’analitzar… No en canviarà la idea general, però sí que permetrà aprofundir sobre alguns aspectes. Per exemple, fins ara no s’havia donat gaire importància a la maniobra de distracció de Campredó i Amposta, que va ser una massacre. Ara es comença a saber el nom de persones concretes que hi van morir.

P: Amb motiu del congrés, s’inaugurarà al Museu de l’Ebre una exposició sobre mapes i plànols militars…

R.S.: Es diu La Batalla de l’Ebre: del plànol a la imatge. Farem un muntatge en què es contrasten els mapes del bàndol republicà amb els de la part franquista. Això ens permetrà veure com vivien tàcticament la batalla. La mostra té plànols explicatius, però també fotografies aèries magnífiques, gairebé inèdites, fetes pels avions de reconeixement de l’exèrcit de Franco després dels atacs. S’hi poden veure les serralades de la Terra Alta, amb les grans nuvolades de la deflagració.

P: Per què s’ha decidit fer el congrés en dos caps de setmana?

M.M.: D’una banda, per a obrir-lo a tothom que, independentment del seu grau de coneixement, tinga un interès per la Batalla de l’Ebre. Si fas un congrés entre setmana, només t’hi vindran professors universitaris, erudits…. Jo crec que arribarem als 100 inscrits, cosa que seria un èxit.

R.S.: El congrés té tot el rigor acadèmic, però no busca només un públic acadèmic. No és endogàmic.

P: Com s’han enfocat les visites a espais de la batalla?

R.S.: Fem una visita al Camp d’Aviació de la Sénia; al Refugi número 4 de Tortosa… o una recreació a la plaça del Mercat de Tortosa, buscant la connivència dels paradistes, amb un hospital de campanya i una ambulància de l’època…i això s’aprofitarà també per a fer donacions de sang. I la inauguració comptarà amb un recital poètic obert a tothom.

M.M.: És una manera de no circumscriure’ns només a la gent assistent al congrés. Volem que durant aquells dies Tortosa respire la sensació que s’està recordant un esdeveniment que va ser molt important per al territori i per a Catalunya, on hi ha moltíssimes famílies que tenen algun vincle amb gent que va morir a la Batalla de l’Ebre.

P: Com va marcar aquella batalla el futur de les Terres de l’Ebre?

M.M.: És l’esdeveniment malaurat potser més important del segle XX a les Terres de l’Ebre.

R.S.: Pel que fa a destrucció, va ser molt important: pagesos que morien en topar amb alguna bomba; pobles destruïts… Des de l’abril del 38 fins al gener del 39, tot el riu és front de guerra. Tortosa va arribar a estar tan ensorrada com poguera estar Gernika.

P: En canvi, no se n’ha fet icona de la destrucció, com a Gernika…

R.S.: No, però l’altre dia mirava les actes de la comissió gestora que entra a l’Ajuntament de Tortosa l’any 39 i calculaven que, per a reconstruir la ciutat, calia un milió de pessetes.

M.M.: I les conseqüències de la batalla, pel que fa a irreconciliació entre famílies, encara existixen a molts pobles de les Terres de l’Ebre. I això que han passat dos generacions.

P: Quina importància li atorgueu a l’activació de les polítiques de memòria per part de les administracions?

M.M.: La memòria és un tema pendent que l’Estat espanyol no ha tancat mai. Aquí el franquisme va recuperar la memòria que li interessava. Ara comença a haver-hi un interès real per tancar una ferida que sempre ha estat oberta per als vençuts. Cal dignificar els espais: el Comebe va fer una faena, però es va quedar a mitges. Molta gent necessita saber on hi ha les restes d’un familiar seu.

P: Això enllaça amb la iniciativa del banc d’ADN, però existix també una gran dificultat tècnica per a les identificacions.

R.S.: Se’ns transmet que des d’un punt de vista científic i tècnic és molt difícil i es podrà identificar un percentatge molt limitat de cossos. S’ha de ser realista, però qualsevol percentatge serà valuós.

M.M.: Recuperar la memòria, dignificar els espais i donar-los a conèixer també és important per a donar oportunitats de desenvolupament per al territori, de turisme cultural. N’hi ha bons exemples, com Normandia.

R.S.: Tenim l’avantatge, per exemple a la Terra Alta, que la majoria d’espais pendents de recuperar, com ara trinxeres, estan en llocs on es van acabar abandonant els conreus i es poden recuperar desbrossant el territori, sense grans infraestructures.

P: Aquí, en canvi, sobre els cossos s’han construït parcs eòlics.

R.S.: Hi havia lloc suficient per a posar parcs i evitar ocupar espais emblemàtics de la Batalla de l’Ebre.

O.M.J
O.M.J
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 44 = 52

Últimes notícies