Quina és la situació de la xarxa de transport d’electricitat a Catalunya?
En planificacions anteriors, es va treballar molt per a tenir una xarxa mallada i robusta com la que tenim. Però, evidentment, donats els processos de descarbonització que corresponen a la transició energètica, hi ha un increment de demandes, substancial i prou important. Una gran part d’aquestes demandes tan importants estan a Tarragona, a la província de Tarragona. I això el que implica és que les planificacions elèctriques atenguin aquestes necessitats territorials. La planificació vigent, 2021–2026, està focalitzada a facilitar la integració de renovables i atendre aquestes demandes. I, segurament, la planificació futura haurà de cobrir noves demandes de nous consums o d’increments de potències.
I en el pròxim cicle de planificació, atès este augment del consum i estes necessitats, què caldrà?
De la planificació propera, amb horitzó 2030, ja va sortir l’esborrany, que es va sotmetre a un procés d’informació pública en què es van atendre o s’estan atenent les al·legacions pertinents, i ara competeix al Ministeri decidir què acaba incloent la planificació. Com comentava, caldrà atendre demandes sobretot derivades d’aquests processos de descarbonització de l’activitat actual, però també per a poder atraure noves inversions o nous desenvolupaments residencials. S’ha convalidat el reial decret llei que va proposar el Ministeri, en què ja prioritza i agilitza totes les tramitacions per a fer possible més desplegaments i atendre i prioritzar aquestes necessitats elèctriques, per exemple d’àrees residencials o de projectes estratègics. Fins que no estigui aprovada la planificació amb vista al 2030, no sabrem amb certesa quins són els projectes que s’atendran.
Per tant, no podem parlar de projectes concrets a les Terres de l’Ebre?
Jo només puc comentar la planificació vigent perquè és la que tenim aprovada i és la que estem executant. Redeia no té concretats quins projectes de futures infraestructures ha de treballar. Perquè la planificació no només ens diu què és el que s’ha de desenvolupar, sinó com ha de ser aquesta infraestructura.
La nova línia de molt alta tensió (MAT) entre Aragó i el Tarragonès, passant per la Terra Alta i la Ribera d’Ebre, forma part de la planificació vigent.
I de la futura, lògicament. És a dir, la planificació futura, com que la tenim en tramitació, l’haurà de mantenir per a poder continuar amb la seva tramitació i execució. Es tracta d’una renovació d’una línia existent. La línia, com a tal, d’Escatron fins a la Selva del Camp, ja existeix. És una línia dels anys 70, petita i antiga. Petita quant a capacitat de transport. Les necessitats elèctriques actuals no són les necessitats elèctriques dels anys 70. Per tant, la línia ja s’entén que ha d’estar dimensionada per a les necessitats elèctriques actuals. Aleshores, el que planteja la planificació és una renovació d’aquesta línia. I ja que hem de fer una línia nova perquè no la podem construir sobre si mateixa, perquè deixaríem indisponible tot l’eix durant la construcció, i és un eix estratègic per a Tarragona, el que proposa la planificació és fer una línia dimensionada per a cobrir necessitats reals actualitzades, que sigui de 400 i de 220 quilovolts per a no haver de fer posteriorment una altra d’afegida. L’actual és de 220. Té una capacitat màxima de transport d’uns 450 megawatts, i la futura es preveu que tingui uns 3.000 megawatts, 3 gigawatts.
Quines característiques té este projecte?
Proposa un traçat el màxim de paral·lel possible al traçat existent, però incorporant els condicionants territorials actuals, que no són els mateixos que hi havia quan es va construir la línia als anys 70: condicionants de tipus ambientals —zones protegides ambientals, que abans no hi eren i ara sí, i per tant nosaltres hem d’evitar—; o condicionants de protecció de fauna —per nidificació de fauna, per exemple l’àguila cuabarrada—; condicionants de creixement de nuclis urbans —tenim nuclis urbans que han crescut i, per tant, s’han acostat a la línia, i ja no proposem anar tan a prop del nucli urbà, sinó que proposem allunyar-nos-en—; o, fins i tot, condicionants de molta edificació aïllada, que ens obliga a apartar-nos perquè la llei del sector elèctric actual no permet sobrevolar aquestes edificacions. Per tant, això ens obliga a fer ziga-zagues i proposar un traçat més adequat o més integrat a la carretera.
Hi haurà més quilòmetres de traçat?
Sí, hi haurà més quilòmetres de traçat perquè hi ha una extensió de la línia fins a la Secuita, que això sí que és línia nova. De la Selva a la Secuita és línia nova. I, a més a més, alhora, també hi ha un ramal —una ramificació de línia de 220— des de la Selva fins a la nova subestació del Francolí, que acabem just de posar en servei fa unes setmanes, a Vilallonga del Camp. Per tant, hi ha dues ramificacions més, que és el que fa que hi hagi més quilòmetres, a part de la resta de condicionants esmentats que ens porten a preveure desviacions del traçat.
Quant a l’afectació, a l’hora de fer expropiacions, s’entén que és un traçat que no presenta noves expansions o noves afectacions?
Implica nous propietaris segur, perquè tot i que busquem el paral·lelisme de la línia no podem posar les línies enganxades una a l’altra, allà on estan les mateixes torres, sinó que necessitem mantenir unes distàncies per a construir la nova línia en condicions de seguretat, mentre l’altra està en servei. Per tant, ens hem d’apartar uns 30, 40, 50 metres en el lloc on anem més en paral·lel possible. Això implica noves propietats. L’expropiació per nosaltres és com l’últim punt. En el cas de no arribar a consensos o a un acord voluntari, tenim la possibilitat d’expropiació, però el nostre objectiu és arribar a acords voluntaris. De fet, en un projecte que estem executant, que tenim en construcció ara mateix, que és la línia Magraners-Espluga-Begues, l’índex d’acords voluntaris que hem aconseguit és del 89,9 %. Per tant, nosaltres treballem i destinem uns recursos per arribar a aquest consens i a aquest acord mutu amb la propietat, passant per les indemnitzacions que li corresponguin.
Per què és indispensable esta nova MAT?
Per cobrir demanda. Podríem dir que les infraestructures elèctriques —a les planificacions vigents i, segurament, a la futura— estan directament relacionades amb el desenvolupament econòmic del país. I avui en dia, com que el desenvolupament econòmic, ja sigui del tipus residencial, urbanístic, industrial o de qualsevol sector, passa a estar relacionat amb un increment de demanda elèctrica, podríem dir que les infraestructures elèctriques són l’eina per aconseguir aquest desenvolupament. Per tant, no podem concebre un desenvolupament econòmic sense nova infraestructura elèctrica.
Hi ha pols molt importants als quals servirà esta nova capacitat de distribució, com és, per exemple, el pol petroquímic de Tarragona. Però als territoris de pas, en què els pot ajudar? A tindre noves implantacions industrials?
Primer de tot, la infraestructura de transport es considera infraestructura de servei públic. Per tant, aquí no se separa si és pol petroquímic o és per a casa nostra. Per tant, la pròpia infraestructura ja és un benefici per tothom. Per exemple, a casa nostra ens electrifiquem i hem d’intentar reduir el consum de combustibles fòssils, amb sistemes de calefacció, refrigeració o de climatització electrificats. Som conscients que les infraestructures elèctriques generen un impacte principalment visual als propietaris particulars, també al municipi. I aleshores el que volem és aprofitar l’ocasió, que ja que hi passem, no només hi passem, sinó que ens quedem al territori, aportar valor positiu a través de col·laboracions amb el municipi, amb els municipis per on circularà o per on estarà la línia, per aportar aquest valor afegit positiu. Aleshores, això ho fem a través de col·laboracions municipals.
De quin tipus de col·laboracions estem parlant?
Depèn del municipi, perquè cada municipi té les seves necessitats, les seves particularitats. Per tant, això va en funció de les necessitats territorials.
La línia genera un moviment de rebuig, d’oposició. S’han presentat milers d’al·legacions. Com se pot assolir el màxim consens al territori? Una cosa són els acords particulars amb els propietaris, i l’altra cosa és tenir consens territorial.
La resposta seria: de la mateixa manera. El que passa és que una cosa és un particular i una altra cosa és el territori, però de la mateixa manera. Estem en el procés d’informació pública, que ja s’ha acabat, de rebre aquestes al·legacions, estudiar-les i valorar-les, però hem d’entendre el procés d’informació pública i aquestes al·legacions que hem rebut com la continuació d’un procés de diàleg formal. El diàleg del procés d’informació pública, nosaltres el vam començar ja fa anys, o sigui, no ve d’ara, sinó que ja s’havia iniciat. La millor manera és a través del diàleg, un diàleg cordial, d’escoltar, escoltant el territori i tota aquesta oposició. És la manera, a través d’escoltar-los i de rebre aquestes al·legacions, de poder millorar el projecte si podem, si és viable tècnicament.
Què pot proposar una al·legació que vostès puguen incorporar al projecte?
Depèn del tipus d’al·legació. Sí que ens pot venir, o ens ha vingut a través d’algun petit propietari, que ens ha sol·licitat moure una torre uns metres. Nosaltres podem valorar si això tècnicament és viable i si ho podem incorporar. Si ho podem incorporar, ho farem. Estem en aquest punt de diàleg. La motivació principal del projecte és atendre necessitats que venen del propi territori. Per tant, hi haurà gent que hi pot estar d’acord i gent que no hi pot estar d’acord. Però els que hi estan d’acord segurament és perquè necessiten aquesta infraestructura.
Qui la necessita més?
Per exemple, activitat industrial que s’ha de descarbonitzar i que ha de canviar els seus processos —ha d’electrificar els seus processos—, i que si no disposa d’aquesta infraestructura no ho podrà fer. Això implica la seva estabilitat o la seva continuïtat com a companyia, com a empresa, i la seva sostenibilitat. És crític. És crític per a la província de Tarragona. Tota la província, no només la petroquímica, perquè hi ha una sèrie de subestacions al mig. Són subestacions que també, a més a més, estan compartides amb distribució i, per tant, hi ha una transmissió directa d’electricitat cap a distribució. Per tant, la distribució és la que arriba a casa nostra. Si una persona vol canviar la caldera de gas, no hi haurà inconvenient, però si n’hem de canviar 300 o 400, necessiten suficient capacitat per a fer front a aquest canvi. Per tant, és per a tots.
El Polígon Catalunya Sud se’n beneficiarà?
Per al Polígon Catalunya Sud ja hem construït una subestació que va entrar en servei l’any passat, que és la subestació a 400 quilovolts de Masdenverge. La seva única motivació és donar transmissió d’electricitat a distribució. Actualment, crec que la distribuïdora ja està construint la seva subestació, enganxada a la nostra, i és la que ha de donar aquesta capacitat per a la nova ampliació del Polígon Catalunya Sud.
Per què no aproximem més els grans centres de producció energètics als grans centres de consum energètic en comptes de fer la MAT?
El model energètic no li correspon decidir-lo a Red Eléctrica. És un model que li correspon discutir-lo al territori i a les institucions de govern.
Hi ha la garantia que no es tornarà a produir una apagada com la d’ara fa un any?
Sobre l’apagada ja s’han donat totes les explicacions que tocava. Jo puc dir, com a enginyera, que el risc zero —zero absolut— no existeix. Ara bé, el govern, els operadors, els distribuïdors i els generadors estan treballant, estan fent molts esforços per canviar regulacions i aconseguir una major seguretat. I aquí estarem, Red Eléctrica: sempre recolzarem aquesta millora del nostre sistema elèctric. Tenim un sistema elèctric bo, molt bo, però és veritat que ha canviat en el seu conjunt. Passem d’un sistema lineal a un sistema més diversificat o més dispers. El consumidor final, el petit consumidor final, ara també és generador i també evacua electricitat. Abans només teníem plantes grans de generació; ara tenim generadors molt petits, dispersos, i per tant això requereix molts canvis de regulació i estan treballant moltíssim amb això: govern, Comissió Nacional del Mercat de la Competència, l’operador del sistema i la resta dels operadors o dels actors claus del sistema elèctric. El sistema no és només operador i transportista, sinó que està format per generadors, operadors, transportistes, distribuïdors, consumidors. Hi ha molts agents que hi intervenen.
A part de l’impacte territorial i estètic, quins altres impactes pot tindre la MAT? Pot impactar en la salut?
Ara estic a l’oficina de Barcelona, a la delegació, però jo he estat 15 anys treballant dins d’una subestació. No hi ha cap estudi que relacioni o que vinculi cap malaltia o cap afectació en salut amb les línies d’alta tensió o les línies elèctriques en general. És igual la tensió. Són línies que treballen a una freqüència baixa. Les freqüències baixes són 50 Hz. Microones, ràdios, dispositius mòbils treballen a freqüències altes. Aquí sí que hi ha estudis. També hi ha moltíssims estudis de les nostres freqüències, però no n’hi ha cap que digui que això pugui generar una malaltia.
És necessària encara més capacitat d’intercanvi elèctric amb França actualment?
És necessari l’intercanvi, perquè com més gran sigui un sistema elèctric, més robust és. Com més aïllat i més petit sigui, més fràgil. Com més intercanvi hi hagi i més interconnectats estiguem amb la resta d’Europa, cada cop deixarem més de ser una illa, o un sistema aïllat.
Però calen noves infraestructures en este sentit? O ja n’hi ha prou amb l’actual connexió subterrània?
La Unió Europea ja ha dit que Espanya ha d’arribar a tenir un 15 % d’interconnexió amb Europa. Ara mateix jo crec que arribem a 5 gigawatts, que equivaldria a un 5 % o un 6 %. O sigui que encara estem lluny, s’ha de treballar. Estem molt lluny de l’objectiu europeu. Això no és un objectiu espanyol, evidentment Espanya ho reclama perquè necessitem mallar-nos amb Europa, però és un objectiu europeu.
