HomeSense categoriaLa crisi al camp, crisi d’un món global

La crisi al camp, crisi d’un món global

Divendres passat, les manifestacions agràries arribaven a Tortosa. Pagesos de les Terres de l’Ebre, convocats pel sindicat agrícola Asaja, Acobem (Associació de Cooperatives del Baix Ebre i del Montsià) i el sector arrosser del delta de l’Ebre, es manifestaven amb centenars de tractors pels carrers de la ciutat.

Reivindiquen uns preus justos i una renda agrària digna davant la situació de crisi que viu el sector. “L’oli verge extra [d’una qualitat superior] ha arribat a comercialitzar-se a 1,95 cèntims esta temporada. Fa dos anys i mig, va arribar als 3,50 euros. És una diferència abismal; és molt difícil viure d’això”, denuncia Pere Albacar, gerent de la cooperativa Soldebre de Tortosa, present a la manifestació. Esta empresa gestiona oli d’oliva i cítrics, dos dels sectors més afectats. “Enguany la màxima afectació és en l’oli d’oliva, però en el cas dels cítrics fa anys que ens hem acostumat a treballar amb preus baixos i pràcticament ja ni protestem”. I afegix: “L’agricultura és una activitat que no està alineada amb el segle XXI, regida per un mercat molt fluctuant i canviant”.

Les protestes del camp han irromput amb força les darreres setmanes arreu de l’Estat espanyol. El divendres 14 de febrer, una tractorada multitudinària recorria els carrers de València, reunint pagesos del Baix Maestrat, productors de caqui de la Ribera, ramaders porcins dels Ports, llauradors de nespres de la Marina Baixa i viticultors d’Utiel-Requena. El mateix dia, milers de productors de fruita dolça es mobilitzaven a Lleida per a reclamar mesures urgents davant la crisi que travessa este sector els darrers anys i que està comprometent la viabilitat de milers d’explotacions. 

El coordinador d’Asaja a Catalunya, l’ebrenc Albert Castelló, advertia en declaracions a Canal Terres de l’Ebre que actualment els pagesos cobren els preus de fa 30 anys, mentre que els costos de producció han pujat un 40%. Segons dades del Ministeri d’Agricultura, tan sols el 21% del preu que paga el consumidor final va a parar a mans de l’agricultor o del ramader, tot i que esta dada varia molt en funció del producte. En este context, els manifestants reclamen que es perseguisca la venda a pèrdues, és a dir, per sota del cost de producció; que s’amplien els fons per a les assegurances, amb dipòsits per a les crisis; que s’exigisquen controls fitosanitaris i laborals als països exportadors, i que s’estudie l’impacte econòmic dels acords comercials amb països tercers.

 

Diferents moments de la manifestació que es va fer amb tractors el divendres, 21 de febrer, pels carrers de Tortosa | Núria Caro  

 

 

Un problema global

Però esta realitat no tan sols afecta Espanya, sinó que a Europa s’han produït mobilitzacions similars. Com s’explica esta situació generalitzada de descontentament en el món agrícola? Parlem d’un problema estructural, que hem de contextualitzar en el món capitalista i globalitzat en el qual vivim. Segons els experts, esta evolució dels preus, actualment incapaç ni tan sols de cobrir els costos de producció, ja es va detectar als anys 40 del segle passat. “És el que es coneixia com el problema agrari i està vinculat al fet que els processos de mecanització i modernització van provocar un augment de producció que xocava amb una demanda inelàstica”, explica Dionisio Ortiz, catedràtic d’Economia, Sociologia i Política Agrària de la Universitat Politècnica de València (UPV), en declaracions al setmanari El Temps.

Això es traduïx en el fet que l’opció de millorar els costos de producció i, per tant, d’oferir més producte a un preu inferior, passava per la via de tenir una explotació més gran. Esta situació ha provocat un increment mitjà de les superfícies agràries generalitzat a Europa des de fa dècades, i la desaparició de moltes explotacions familiars. No obstant això, no ha anat acompanyada d’una major demanda del producte per part del consumidor. 

En el món capitalista d’avui, amb una competència i especulació de les matèries primeres cada cop major, l’agricultura tradicional es veu indefensa davant la posició de domini que estan assumint la resta d’actors que intervenen en el mercat. Ja a principis de l’any 2000, grans corporacions i alguns governs, com el de la Xina o Qatar, van començar a adquirir grans extensions de terres en països en desenvolupament de l’Àfrica. Estos canvis han facilitat, de manera progressiva, la contínua desregulació dels mercats i l’eliminació de mecanismes de control de la producció, com els aranzels o la intervenció pública.  

“Nosaltres podem ser competitius fins a un punt, però no podem rivalitzar amb un tercer país amb un cost de producció d’una quarta part del nostre”, diu Albacar. Davant d’uns preus inferiors de la producció de fora i amb una qualitat molts cops similar a la local, s’ha confiat bona part de l’abastiment dels nostres aliments a les grans corporacions multinacionals en el mercat global, amb la qual cosa hem perdut quotes de sobirania alimentària. Segons la Coordinadora d’Organitzacions d’Agricultors i Ramaders (COAG per les seues sigles en castellà), estem vivint “un canvi de paradigma del model productiu” en el qual grans inversors, moguts per la lògica de l’obtenció de rendiments econòmics, dixen de banda altres valors com ara “la creació de teixit social o el manteniment de la població rural i del medi ambient”. Dani Forcadell, membre de la Comissió Permanent Nacional d’Unió de Pagesos (UP), recorda que a Europa hi ha unes normatives molt estrictes en relació amb els productes del territori, però que en canvi no s’apliquen amb els productes que venen de fora. “És una competència deslleial, ja que hi ha una diferència abismal en els impostos, la mà d’obra i sobretot en les mesures pel medi ambient, com l’ús de pesticides i fertilitzants”, denuncia en declaracions a este diari.

 

Juan Carlos Sangres, un pagès de Roquetes a una de les seues finques d’oliveres | Núria Caro 

 

 

Política i conscienciació ciutadana

Davant d’esta situació, molts pagesos consideren que l’única solució passa per decisions de caràcter polític, acompanyades d’una conscienciació col·lectiva. “Hem de ser conscients de la importància de la producció del sector primari en el nostre país, que té un retorn molt immediat de cara a la societat, però que és també molt susceptible als canvis globals de la geopolítica, com els aranzels que han posat els EUA en la importació d’oli d’oliva, o el mateix Brexit; així com als efectes del canvi climàtic”, recorda Albacar. “És per això que el camp s’ha de protegir: la societat necessita l’agricultura per a salvaguardar el medi ambient i perquè genera riquesa”, constata.

Actualment, segons dades del COAG, a Catalunya el sector agroalimentari representa el 16,28% del seu PIB. L’agricultura 4.0 d’avui en dia és moderna i requerix molts altres sectors: el de la investigació, la tecnologia, la distribució… És una cadena que genera molt moviment econòmic. “A les Terres de l’Ebre el futur del territori passa per dues sortides: el turisme i l’agricultura. Per tant, és feina dels polítics assegurar-se que este sector tan oblidat siga estratègic de cara al futur”, exigix Albacar. 

Així ho advertixen des de la COAG: “El nostre model de producció està sent modificat davant els nostres nassos (…), hem de decidir si volem una agricultura amb agricultors en el marc d’una economia social agrària o una agricultura amb grans empreses i treballadors del camp”. Albacar encara és més directe. “Els polítics han de decidir què volen: si prioritzar l’agricultura d’Europa o la de tercers països, amb la conseqüent destrucció de l’agricultura d’aquí. La clau: subvencions i més regulació a través d’aranzels”. 

Estos canvis i decisions, però, han d’anar acompanyats d’una educació i conscienciació per part del consumidor amb relació a esta problemàtica i les seues conseqüències, entre d’altres, la falta de relleu generacional i el despoblament del món rural. “Si pagesos i ramaders no poden guanyar-se dignament la vida, el món rural es despoblarà”, advertia des de Tortosa el coordinador d’Asaja, Albert Castelló.

En este sentit, Albacar reclama un consum responsable: “Que el client sàpiga escollir el producte que reforce l’economia de la seua zona, la clau està en l’etiqueta. Aquí a les Terres de l’Ebre, per exemple, en el moment de màxima producció de cítrics de la zona, pots trobar mandarines i taronges que venen de Sud-àfrica”, denuncia. Tot i admetre que hi ha una tendència canviant per part del consumidor, Albacar remarca que este no acaba de ser conscient de la realitat que viu l’agricultor, sinó que acostuma a modificar els seus hàbits de consum per motius ecològics i de sostenibilitat.

 

Diferents moments de la manifestació que es va fer amb tractors el divendres, 21 de febrer, pels carrers de Tortosa

 

 

Galeria d’imatges de la manifestació que van col·lapsar Tortosa – https://cutt.ly/Xr5qIzN

Paula Pedrero
Paula Pedrero
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

18 + = 28

Últimes notícies