Arran del suggeridor i original article “A mi m’hagués caigut bé, Jesús” de Marc Bolet, publicat el 6 d’abril al setmanari l’ebre, vaig imaginar-me el que podria arribar a pensar el revolucionari Jesús si hagués vist la vida i miracles d’alguns dels seus caps “descendents” (els papes). El missatge d’on cap havia d’anar la humanitat fa vint-i-un segles era del tot un imaginari; però la intolerància del moment (Anàs i Caifàs, sacerdots del sanedrí) feia que s’havia de ser molt valent per defensar als dèbils i posar el dit a l’ull dels poderosos. El transgressor Jesús va topar amb els “feixistes” del segle I.
Al peu del mont de les Oliveres (als jardins de Getsemaní), l’ideòleg Jesús -i mentre explicava als seus deixebles el codi moral que havia de governar una societat més justa- va veure en l’apòstol Simó Pere el pescador (sant Pere) el seu successor idoni: Pere de Galilea, el primer líder de l’Església primitiva, considerat per l’hagiografia posterior com el primer cap del cristianisme, el primer papa. El primer d’una llarga llista reconeguda de 266 titulars (fins al dia d’avui) del càrrec de primer ministre de l’Església. Justament el doble dels presidents que ha tingut la Generalitat de Catalunya.
Deixant al marge els papes corruptes, fornicadors (amb i sense descendència) i altres contradiccions del llibre d’estil o codi ètic-moral del cristianisme/catolicisme -i que representen un alt percentatge d’aquest llistat de 266 successors de l’exemplar Jesús- quants haguessin sigut fulminats del càrrec pel fundador?
Un dels que probablement hagués tret més de polleguera a Jesús és Pius XII (Papa del 1939 fins 1958). Tot i que la Santa Seu ha defensat sempre la tesi que aquest papa va treballar discretament per salvar la vida de milers de jueus, una carta del 1942 confirma que el pare de l’Església estava al corrent dels camps d’extermini nazis. El silenci del papa Eugene Pacelli (Pius XII) davant les atrocitats de Hitler ha estat font d’un llarg debat públic. Fins al punt que la beatificació del controvertit Pius XII està tenint un ajornament inusual degut a la molta informació (més de setze milions de folis) que queda per a analitzar. El document trobat als Arxius Vaticans, i fins fa poc “invisible”, confirma que el Papa coneixia els detalls dels crims del nazisme. També el successor de Jesús va ser durament criticat per fer un Ponç Pilat (“rentar-se les mans”) davant la batuda l’octubre del 1943 de més de mil jueus al gueto de Roma (al costat del Vaticà) i que van ser deportats a Auschwitz. Al mateix temps que va afavorir el règim franquista espanyol, el salazarista portuguès i el peronista argentí.
També el carismàtic i revolucionari Jesús s’hagués emprenyat (com quan va expulsar de manera enèrgica del Temple de Jerusalem als mercaders de bestiar) al conèixer les històries més que fosques de Banc del Vaticà o Institut per a les Obres de la Religió (casos Michele Sidona, Paul Marcinkus, Roberto Calvi i un llarg etc.).
El líder Jesús també s’hagués enfurismat veient els tres grans cismes que ha patit l’Església Catòlica a la seva història, motivats tant per temes relacionats amb la doctrina com per la política. El Cisma d’Occident o Gran Cisma va ser un període de la Baixa Edat Mitjana durant el qual l’Església catòlica va estar dividida sota dos i fins a tres papats simultanis. El cisma va durar 40 anys durant els quals hi va haver dues seus papals, una a Avinyó i una altra a Roma.
“Els elegits” (The Chosen) és una sèrie de televisió estrenada el 2019 a la plataforma Netflix (quatre temporades) i que desenvolupa la vida del Messies del cristianisme sota una visió de les persones més pròximes a ell. Després d’haver-la vist, a mi, com a Marc Bolet (i havent viscut en aquella època), Jesús també m’hagués caigut bé.
