Neus Rodríguez Zaragoza (la Ràpita, 1982) és des del mes de març la nova directora mèdica de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta (HTVC). Graduada en medicina i cirurgia el 2007, el 2011 va obtindre el títol en Pediatria, especialitat que ha exercit des d’aleshores a l’HTVC on ha estat els últims anys també cap d’estudis.
PREGUNTA: Quin és el principal repte que afronta com a directora?
RESPOSTA: Un punt de feblesa que tenim a l’HTVC és la captació i fidelització de professionals. Actualment, el que més ens preocupa és la falta de professionals de medicina i infermeria i resoldre este dèficit és el nostre principal objectiu.
P: Quines estratègies esteu utilitzant per a atraure i retindre professionals mèdics qualificats?
R: Hem de desenvolupar projectes engrescadors i atractius que esdevinguen un pol d’atracció amb els quals metges i metgesses puguen créixer professionalment al nostre hospital. En els darrers anys ja n’hem incorporat alguns a la nostra cartera de serveis però ara cal promoure’ls.
P: Projectes com per exemple?
R: Per exemple, el Laboratori 3D, un projecte molt innovador que es convertirà en un important reclam per a especialitats com radiodiagnòstic o traumatologia. En el camp de l’endocrinologia hem posat en marxa una nova pràctica per a tractar els nòduls tiroidals d’una manera no invasiva. La Unitat d’Endoscòpia Digestiva ha incorporat una tècnica innovadora a la seua cartera de serveis que és la dissecció submucosa endoscòpica.
P: Quines són les especialitats més difícils de cobrir a Tortosa?
R: On tenim més dificultats és en l’especialitat de radiodiagnòstic, medicina intensiva i urologia, però realment de dèficit de professionals en tenim a la gran majoria d’especialitats. N’hi ha que registren baixes temporals que som incapaços de cobrir i s’han de suplir entre els professionals. També hi ha mancances al servei d’urgències i el de pediatria també es veu molt afectat.
P: La manca de disponibilitat de quiròfans a l’HTVC augmenta encara més les llistes d’espera?
R: Estem més o menys com hem estat fins ara. Hem de programar activitats també per la tarda perquè els set quiròfans que tenim són insuficients i així podem alleugerir les llistes d’espera. Els set quiròfans previstos en l’ampliació de l’Hospital ens donaran aire.
P: L’Hospital de Dia s’ha quedat menut?
R: Sí. Per la patologia oncohematològica, que està incrementant en els darrers anys, i per la resta de tractaments que s’administren des d’especialitats com reumatologia, neurologia o cardiologia, l’Hospital de Dia s’està quedant petit perquè només tenim 14 butaques. Al projecte d’ampliació se’n preveuen el doble.
P: L’ampliació resoldrà tots els dèficits i mancances que té avui l’Hospital?
R: Sí. El que ens donarà sobretot és un augment dels espais. A la part nova anirà l’Hospital de Dia amb 28 places i els set nous quiròfans, que seran més grans. La farmàcia es desplaçarà tota i es modernitzarà. I també hi haurà una ampliació notable de consultes, cosa que farà que serveis que ara tenen dificultat d’espai a l’edifici actual el puguen resoldre.
P: L’ampliació implicarà més plantilla laboral?
R: A la força n’hi haurà d’haver perquè si hi ha un augment del nombre de quiròfans se necessitarà més personal, però haurà de ser una ampliació progressiva.
P: Més enllà de l’ampliació, quines inversions puntuals necessita l’Hospital?
R: Com a pla d’obra nou dins de l’edifici actual de l’Hospital no tenim res programat, ja que tot s’inclou en el projecte d’ampliació. No obstant això, tenim previst instal·lar este estiu una planta refredadora a la coberta de l’Hospital. D’altra banda, amb el pàrquing nou que es va inaugurar a l’octubre ha millorat molt un dels problemes importants que teníem com és la falta de places d’aparcament. La majoria de pacients ens comenten satisfactòriament esta millora, tot i que en alguns moments puntuals entre setmana este aparcament queda petit. Al setembre de l’any passat se van enllestir les obres de reforma tota la part d’Urgències. Això sí, un cop acabada l’ampliació de l’Hospital haurem de mirar què fem amb els espais que dixarem buits a l’edifici actual i potser aleshores haurem de fer alguna obra de remodelació.
P: Han desaparegut els pacients en lliteres als passadissos d’urgències?
R: Urgències se va ampliar en 400 metres quadrats i ara en disposa de 1.400, i un total de 28 boxes. L’àrea és ara molt més gran i poques vegades hi pots veure lliteres pels passadissos.
P: Una de les queixes ciutadanes és el temps d’espera a Urgències. El 2023 la mitjana era de 63 minuts mentre que el 2010 era només de 35 minuts, tot i que en 2019 se situava en 80 minuts. S’estan prenent mesures per a reduir el temps d’espera?
R: Cada vegada més, la població som més exigents i reclamem immediatesa. Per sort tenim una Atenció Primària que fa un bon cribratge, però a vegades s’acut al servei per casos que realment no són urgents i això retarda la resta de prioritats.
P: Quin paper juga avui l’HTVC en la investigació mèdica i en la formació de nous professionals?
R: Des de la direcció de l’Hospital intentem promoure la investigació. Tenim un grup de recerca consolidat, coordinat pel doctor Carlos López, i que està vinculat a l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili. Este grup té obertes diferents línies d’investigació estables i està integrat per patòlegs, oncòlegs, radiòlegs, físics i biòlegs, entre d’altres, que treballen a l’Hospital.
P: La pandèmia de covid-19 ha dixat seqüeles a l’HTVC?
R: Més que seqüeles ha dixat canvis de funcionament. Tot i que hem retornat a la presencialitat, se fa molta telemedicina en algunes consultes de seguiment i en altres que també s’hi pot fer. El pacient t’agraïx no haver de desplaçar-se només per a saber el resultat d’una analítica. Pel que respecta als professionals, ens ha apropat uns centres amb uns altres, perquè ara fem molts de cursos virtuals i moltes reunions telemàtiques, i tot això va nàixer amb la pandèmia.
P: Quina és la relació amb altres centres hospitalaris de la regió?
R: Tenim aliances estratègiques amb els hospitals d’Amposta i Móra d’Ebre, i penso que han d’anar creixent. Hem de treballar plegats. Cada vegada hi ha més professionals compartits i models territorials amb moltes especialitats. És la manera com hem de funcionar per créixer.
