HomeHist貌riaLes Jornades dels Maquis abordaran la Llei de fugues, un pretext per...

Les Jornades dels Maquis abordaran la Llei de fugues, un pretext per a assassinar detinguts a finals dels 40

Este cap de setmana, els dies 1 i 2 de juny, se celebraran a la Pobla de Benifass脿 les quartes Jornades dels Maquis, que han passat a tindre un car脿cter bianual i estan impulsades per l鈥檋istoriador d鈥橝lcanar Joan Baptista Beltran amb la col路laboraci贸 de diferents ajuntaments i entitats.

Un dels plats forts de la primera jornada ser脿 la intervenci贸 del doctor en Hist貌ria Contempor脿nia Arnau Fern谩ndez, procedent de Granada i que ja se centrar脿 en la Llei de fugues, l鈥檈ix de les jornades d鈥檈nguany. La Llei de fugues era un procediment tradicional i expeditiu, extrajudicial, emprat pel franquisme per a lluitar contra els maquis -guerrillers que combatien el r猫gim- i els seus col路laboradors: consistia a disparar i matar un detingut amb el pretext que pretenia escapar-se.

Tamb茅 hi haur脿 una confer猫ncia de l鈥檋istoriador de Castell贸+, expert en els maquis i autor de diferents llibres sobre la mat猫ria, Ra眉l Gonz谩lez Dev铆s, sobre la Llei de fugues a l鈥檌nterior del Pa铆s Valenci脿.

Una taula redona amb la participaci贸 de familiars de morts en aplicaci贸 de la Llei de fugues; la presentaci贸 del llibre Entre gossos i llops, de Ramon Torres; l鈥檃ctuaci贸 musical del grup Aiguaclara, que interpretaran una can莽贸 sobre La Pastora, i la projecci贸 del documental 508 dies, produ茂t per l鈥橝mical d鈥橝ntics Guerrillers de Catalunya, arredoniran una primera jornada intensa.

Diumenge, ser脿 el torn de la recuperaci贸 de la mem貌ria dels maquis a la Catalunya nord-oriental, a c脿rrec de Joan Boada, vicepresident de l鈥橝mical d鈥橝ntics Guerrillers, i la presentaci贸 del llibre La petjada d鈥橢l Rubio, l鈥櫭簂tim company de la Pastora, del periodista i director d鈥檈sta publicaci贸 脪scar Meseguer, que se centra en el protagonisme del guerriller Francisco Serrano, les restes del qual se van exhumar al cementiri dels Reguers l鈥檃ny 2021 i van ser retornades a la seua fam铆lia. Despr茅s de la cloenda, se visitaran diferents indrets significatius i, en concret, el cementiri de la Pobla, on estan soterrats guerrillers i v铆ctimes del franquisme, com ara dos de les tres v铆ctimes de la Llei de fugues a la Tinen莽a: Bautista Lluch Pru帽onosa, natural de la Pobla, i Vicent Pla Vilalta, de Sant Rafel del Riu, innocents que van morir en aplicaci贸 d鈥檈sta Llei el 12 d鈥檕ctubre de 1949, al lloc conegut com l鈥橝lbard贸 de la carretera que unix la Pobla de Benifass脿 amb el Boixar. El crim d鈥檈stat se va produir com a repres脿lia per l鈥檃temptat del sector 23猫 contra el gu脿rdia civil de Rossell Jos茅 Luis Vinuesa. La historiografia situa com a autor dels trets que van matar Vinuesa al maqui Jos茅 Gonz谩lez Rub茅n, que m茅s tard tamb茅 moriria a mans de l鈥檌nstitut armat. Per a recordar Lluch i Pla, se far脿 una ofrena floral en qu猫 participaran familiars seus. Tamb茅 es col路locar脿 una placa al lloc on van ser abatuts, a l鈥橝lbard贸.

Els maquis a la tinen莽a i a les terres de l鈥檈bre

La Tinen莽a de Benifass脿, entre els anys 1946 i 1952, va ser un dels escenaris on actuaren els maquis. Eren els integrants de l鈥檃nomenada Agrupaci贸 Guerrillera de Llevant i Arag贸 -AGLA-, una agrupaci贸 armada impulsada pel Partit Comunista d鈥橢spanya que pretenia enderrocar la dictadura de Franco. Dividida en quatre sectors (o unitats militars), la Tinen莽a va ser l鈥檈spai d鈥檃ssentament i d鈥檃cci贸 del sector 23猫 de l鈥橝GLA, que tamb茅 va actuar per les Terres de l鈥橢bre i on acabaria enrolat entre altres el m铆tic Florencio Pla Meseguer, la Pastora.

L鈥檃ugment de les accions guerrilleres i l鈥檃rticulaci贸 de les agrupacions va activar l鈥檈stat d鈥檃lerta i els esfor莽os del r猫gim franquista per a liquidar-les. Aix铆, se van incrementar dotacions i recursos de la Gu脿rdia Civil i des de 1947 se van intensificar i brutalitzar les formes i els m猫todes, sobretot a partir de la designaci贸 del governador Manuel Pizarro Cenjor com a cap de la 5a Zona Especial de la Gu脿rdia Civil a l鈥檈stiu de 1947. Esta contraofensiva reaccion脿ria va castigar els maquis i els seus connivents i va ser un dels factors determinants de l鈥檈xtermini de l鈥橝GLA i de centenars d鈥檈nlla莽os i punts de suport.
Se va ordenar l鈥檈vacuaci贸 de masies, la formaci贸 de contrapartides -gu脿rdies disfressats de guerrillers per a intentar enxampar els col路laboracionistes- i la pr脿ctica sistem脿tica de la Llei de fugues.

Redaccio
Redaccio
Periodistes
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introdu茂u el vostre comentari.
Introdu茂u aqu铆 el vostre nom

+ 58 = 65

脷ltimes not铆cies