Nascut el 20 d’octubre de 1898 a la ciutat manxega de Valdepeñas (Ciudad Real), fill de Ramón Rodero, mestre d’escola i alcalde que fou d’aquesta ciutat, i d’Eladia Jímenez; el 15 de juliol de 1918, amb 19 anys, Francisco D. Rodero va ingressar al servei de l’Estat com auxiliar geòmetra del Instituto Geográfico y Catastral (IGC).
A finals de la dècada dels anys vint del segle XX va fer cap a Amposta en la seua condició de geòmetra, destinat a treballs de confecció del cadastre topogràfic i de riquesa rústica arran de la ampliació i delimitació de la carretera Nacional 340.
Al padró d’habitants de l’any 1930 ja figura residint al carrer Sant Miquel 5 d’Amposta. Fou en este temps que va demanar l’excedència com a geòmetra de l’IGC. A la capital de la comarca del Montsià va conèixer i es va casar amb Ma Teresa Bonet Ginata, natural de la Ràpita i filla de José Bonet Amo, propietari del moli de Xapón o de Barrina, al barri del Grau d’Amposta. El 22 de juny de 1932, al domicili familiar del mateix carrer de Sant Miquel, va nàixer la filla del matrimoni, Mª de la Paloma Rodero Bonet.
A primers de 1936, el matrimoni Rodero-Bonet amb la petita filla passa a residir al número 13 del carrer Moncada de Tortosa, on Francisco va ubicar el seu despatx d’advocat.
Vivint a Tortosa, després del cop d’estat militar contra el Govern constitucional de la República, va participar activament en la fundació del Partit Socialista Unificat (PSU) formant part, a més, del Comitè Regional. Sovint participava en actes i mítings a la mateixa ciutat i a altres poblacions de la comarca. Al novembre de 1936 és nomenat secretari del Comitè de Professions Lliberals de la UGT a Tortosa. Col·laborador habitual amb articles al diari Lluita, Òrgan del Partit Socialista Unificat i de la UGT, i al setmanari Emancipación, Òrgan de la Federació Comarcal Obrera de la UGT i de l’Agrupació Socialista.
Mentre que l’esposa i filla es quedaren a Tortosa després de l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat, el 13 de gener de 1939, Francisco Rodero feia dies que havia marxat en la Retirada republicana cap a l’exili francès. A França fou internat als camps de concentració d’Argelers i Sant Cebrià (Pirineus Orientals), a la Catalunya Nord. En la seua estada en este darrer camp, el 14 d’abril va escriure al consol general de Mèxic a França sol·licitant de marxar a l’exili mexicà i oferint els seus serveis de “topógrafo, abogado cuyo titulo también tengo o como conductor de coches”, però resulta evident que no ho va aconseguir.
El 30 d’abril és traslladat al camp de concentració de Gurs (Pirineus Atlàntics), un camp creat per a internar-hi refugiats bascos, principalment, i els voluntaris de les Brigades Internacionals. En este camp, Rodero restarà fins al 23 de desembre en què passà a formar part de la 147 Companyia de Treballadors Estrangers destinada al departament d’Allier, al nord-oest de la ciutat de Lió.
Arran de la invasió alemanya de França el maig de 1940, el 21 de juny és fet presoner pels soldats alemanys de la Wehrmacht i traslladat al camp de presoners de guerra —Frontstalag 192— de la ciutat francesa de Laon (Aisne), molt a prop de la frontera belga. El 20 de maig de 1941 inicià un recorregut per diferents camps de presoners de guerra situats en territori alemany: Stalag VI-F (Bocholt), Stalag VI-C (Bathorn), acabant el 25 de març de 1942 al Stalag VI-D a la ciutat de Dortmund on fou interrogat per la Gestapo.
Des de Dortmund, l’11 d’abril fou traslladat al camp de concentració i extermini de Mauthausen on rep el número de matrícula 9.332, però l’estada en este camp fou curta i el 9 de novembre de 1942 és internat al camp de concentració de Dachau, situat a pocs quilòmetres de Múnic, a la Baviera alemanya, on rep el número de matrícula 39.049. Dachau va ser el primer camp de concentració construït pocs dies després del nomenament (30 de gener de 1933) d’Adolf Hitler com a canceller del Tercer Reich. Els primers presoners foren comunistes, socialistes i opositors al nou règim.
Es dona la circumstància que coincidint amb els dies que Francisco D. Rodero està presoner al camp de concentració de Dachau, a Espanya és encausat pel Tribunal Especial para la Represión de la Masoneria y del Comunismo (Sumari núm. 882-42 de 3 d’agost de 1942) per la participació, en qualitat de secretari general del Grup del Instituto Geográfico y Catastral del Partit Comunista d’Espanya, en reunions celebrades a la seu social del Partit Socialista Unificat de Catalunya, al carrer Muntaner de Barcelona durant el 1938, i acusat d’“inductor, dirigente, o activo colaborador de la tarea o propaganda soviética, trostkista, anarquista o similares”. Un any després, el mateix Tribunal Especial va dictar el sobreseïment provisional (2 de novembre de 1943) de les actuacions inculpatòries “al no resultar debidamente justificada la perpetración del delito que dió motivo a la formación de la causa” i declarant que “FRANCISCO RODERO JIMENEZ, perteneció al Partido Comunista como simple afiliado”.
El 29 d’abril de 1945 soldats de l’exèrcit nord-americà van alliberar el camp posant fi a la inhumana vida dels presoners en este camp de concentració. Un mes després fou repatriat a França, on va passar a residir a la ciutat de Montauban (Tarn i Garona).
Existix documentació, sobretot a l’arxiu alemany de Bad Arolsen, però també al Banc de la Memòria Democràtica del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, al Portal de Archivos Españoles del Ministeri de Cultura d’Espanya, al Libro memorial: españoles deportados a los campos nazis, de Benito Bermejo i Sandra Checa, on erròniament consta que Francisco Rodero va nàixer a Buenos Aires (Argentina). Ell mateix, com tants altres refugiats espanyols, per temor a ser localitzat pel franquisme a l’exterior donava dades errònies sobre la seua persona, en este cas, el lloc de naixement.
Tot i el temor a tornar a l’Estat espanyol per possibles represàlies del govern franquista, aconsellat per la família, als anys 70 del segle XX va aconseguir els avals necessaris per a tornar a Tortosa, on va viure al domicili familiar del número 1 del carrer Pare Cirera envoltat de l’esposa, la filla —Paloma va exercir de mestra d’escola a Remolins, professora d’història a l’escola de Maestria Industrial de Tortosa, bibliotecària a la UNED de Tortosa…—, gendre i nets; i dedicat a la lectura i l’escriptura de contes infantils.
A l’edat de 83 anys, Francisco D. Rodero Jímenez va morir en el mateix domicili del carrer Pare Cirera el 27 de desembre de 1981.
