A primera hora del matí, quan els passadissos de l’Hospital Santa Creu de Jesús encara respiren silenci, algú ja hi ha passat abans. No es veu, però es nota. Les superfícies brillen, les habitacions estan a punt i els espais sensibles han sigut revisats amb meticulositat. La neteja hospitalària és, sovint, una faena invisible. Però sense ella, res no funcionaria. El servei de neteja de Salut Tortosa, que inclou l’Hospital Santa Creu de Jesús i la Clínica Terres de l’Ebre, compta amb 54 professionals —40 a l’hospital i 14 a la clínica— que treballen cada dia seguint protocols estrictes de salut pública. No és com netejar un hotel. Tampoc una casa. Aquí el nivell d’exigència és un altre.
Protocols sense marge d’error
Raquel Cáceres, responsable del servei de neteja de Salut Tortosa, ho dixa clar des del principi: “La neteja hospitalària no és com la domèstica; aquí tenim a les nostres mans la salut de les persones, i també la nostra pròpia”. Cada tasca està pautada fins al més mínim detall. Cada producte té una funció específica. Cada espai exigix un nivell de desinfecció diferent.
Els quiròfans són un dels punts més sensibles. Una habitació es neteja una vegada al dia, però un quiròfan requerix diversos processos consecutius: recollida, neteja i desinfecció, amb productes específics i nivells d’exigència molt més elevats. Les urgències, per la seua banda, amb un trànsit constant de persones, demanen una presència permanent del servei. “En la nostra faena no tenim marge per a l’error; cal ser extremadament escrupoloses”, subratlla Cáceres.
Les habitacions d’aïllament —ja siga per malalties infeccioses o per pacients immunodeprimits— exigixen, a més, l’ús d’equips de protecció individual (EPI). Una pràctica que es va generalitzar arran de la pandèmia i que avui forma part de la rutina habitual.
La covid, un abans i un després
La pandèmia va transformar la manera de treballar del servei. Els circuits per a limitar el risc d’infecció, el control exhaustiu de sabates i mans, i la consciència col·lectiva sobre la importància de la higiene, van donar un nou estatus a una professió que massa sovint havia passat desapercebuda. “La covid ens va fer més expertes, va millorar la coordinació i ens va donar un major reconeixement”, assegura Cáceres. I afegix que la gent, en general, ha pres més consciència: sap que la manca de neteja comporta riscos reals.
El control de qualitat és constant. La Comissió de Qualitat i Seguiment del Pacient pren mostres periòdiques per a analitzar els espais i garantir que estan lliures de bacteris. Cada mes se fa una auditoria de desinfecció sense avís previ. Cap treballadora en sap el dia exacte, però tampoc no els preocupa: si fan bé la faena, els resultats parlen per si sols. Estos estàndards són els que acrediten per a obtindre les certificacions de qualitat corresponents.
Més que netejar
El servei de neteja està transversalment i plenament integrat en l’organització. Els professionals parlen directament amb els equips mèdics: per a programar la neteja d’un quiròfan, per exemple, cal saber prèviament quina intervenció es farà i quina previsió de residus se generarà. És una faena compartida, on cada detall compta.
A l’Hospital Santa Creu, on els pacients fan estades llargues, el vincle humà és inevitable. Asunción Serral, netejadora de la Clínica Terres de l’Ebre —on el pacient és més de pas—, ho posa en perspectiva: “La gent potser no ho veu, però la nostra faena és clau perquè tot funcione bé”.
María José Cid, amb més de quaranta anys a l’hospital, ha après que la relació amb els pacients va molt més enllà de passar el drap. Molt sovint, explica, acaba fent de confessora de persones que dipositen en ella les seues confidències i els seus maldecaps. El pacient que no té a ningú troba, de vegades, una presència de confiança en qui entra cada dia a la seua habitació.
Futur
De cara al futur, els reptes passen per introduir procediments mecànics que modernitzen una faena que continua sent, en gran part, artesanal. I per a trencar una altra barrera: la d’un sector encara molt feminitzat, on els hòmens continuen sent una raresa, malgrat que en altres països és del tot habitual trobar-los en els serveis de neteja hospitalària.
