Els arrossaires encara intentaran netejar els camps amb aigua dolça a cuitacorrents per a salvar la campanya. Les muscleres que han estat absolutament desballestades pel Glòria ja no són a temps de tornar a muntar l’estructura per a poder recollir musclos adults cap al juliol: “Estos han perdut la temporada i hauran de treballar de cara a la que ve”, es resigna el gerent de la Federació de Productors de Mol·luscs del Delta de l’Ebre (Fepromodel), Gerardo Bonet, que ha transmès a la consellera d’Agricultura i Pesca, Teresa Jordà, que els danys i la pèrdua de producció només a la badia del Fangar -la més afectada pel Glòria- puja prop de dos milions d’euros, si sumem els 320.000 quilos de musclo i els 150.000 d’ostra perduts; les estructures de fusta desfetes i les casetes danyades i les xarxes perimetrals -per protegir el marisc d’alguns depredadors- que cal reposar.
Només la recuperació de les muscleres trencades suposarà una inversió d’1,5 milions d’euros, segons l’avaluació que fa seua el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat. S’ha perdut el 20% de la producció de marisc del Delta i, segons Fepromodel, el 50% de la del Fangar. “En el cas de l’ostra, es cull tot l’any; amb els musclos, ja s’hi havien abocat totes les despeses i ara només feia falta que arribés de forma natural el fitoplàncton [aliment per al marisc] i esperar la collita a l’estiu”, explica Bonet. Bona part de la despesa corrent ha caigut en sac estripat.
A la badia dels Alfacs, també hi ha hagut afectació, però “res a veure amb el que ha passat al Fangar”, amb nou muscleres completament arrasades i 22 d’afectades: uns 630.000 euros de danys. Bonet recorda que mai una llevantada havia fet tant de mal. De fet, explica que les muscleres solen estar més exposades a les ventades de dalt (vent de mestral), però en esta ocasió l’excepcionalitat dels vents de més de 100 quilòmetres per hora i onades de fins a nou metres durant moltes hores va resultar fatal. Este dijous, coincidint amb el tancament d’esta edició, els aqüicultors s’havien de tornar a reunir amb el Departament per a analitzar possibles línies d’ajuts de part de l’Administració. Algunes entitats bancàries ja els han ofert línies de crèdit a baix interès. Jordà va quantificar que la conselleria destinarà 11 milions a línies d’ajuts i préstecs tous al sector agrari, aqüícola i pesquer.
Llarg i sense treva
La durada extraordinària del temporal va ser també la principal causa dels estralls a les pesqueres dels principals ports ebrencs, tot i que els danys a la pesca són d’entrada menors. “Van ser 48 hores sense treva!”, expressa el president de la Confraria de Pescadors de l’Ametlla de Mar, Miquel Brull, que explica que els principals desperfectes al port es concentren al dic i a la seua escullera [vegeu pàgina 10]. Ports de la Generalitat s’ha compromès a posar-hi remei. “Les barques, tret d’una de tonyina agregada a la Confraria, encara van resistir prou bé, però ara caldrà veure com ha afectat la mar: encara hi ha en suspensió molta brossa i moltes restes que s’han d’anar assolant”.
A l’Ampolla, el fort temporal va enfonsar un iot que es trobava amarrat en un extrem de la drassana del port. Miquel Molina, de la Confraria de Pescadors de l’Ampolla i un dels pescadors més veterans, afirma sense matisos que no ho havia vist mai. “No només va durar molt sinó que cada vegada era més virulent. Va ser un disbarat: hi ha pedres grosses de la punta del moll o les tapes dels punts de repostatge de gasoil que han desaparegut”, posa com a exemple. També explica que les hèlices de les barques continuen arreplegant residus i cal fer-ne la neteja. També s’està netejant el fons marí. A l’Ampolla esperaven una grua amb un braç més llarg que el de la retroexcavadora que han estat fent servir.
Tonyines en descomposició
La principal preocupació dels pescadors, però, és l’efecte nociu dels cadàvers de tonyina morta, com els que han anat apareixent en algunes platges del litoral, procedents de les instal·lacions de Balfegó a l’Ametlla. “Els primers dies es va agafar algun exemplar [per part de les barques d’arrossegament] que encara no estava fet malbé, però ara ja estan en procés de descomposició i la barca que tinga la mala sort d’agafar-ne l’afectarà tota la resta de captures i perdrà el dia”, alerta Brull. La consellera d’Agricultura i Pesca, Teresa Jordà, ha demanat informació a Balfegó perquè la Generalitat necessita dades per a “donar ordres i directrius específiques” de què fer amb les tonyines mortes si es pesquen amb les xarxes d’arrossegament o es troben al litoral, on durant els primers dies va haver-hi veïns que les van escorxar per al consum humà. Alguns ajuntaments i la Generalitat mateix han demanat a la gent que s’abstinga de fer-ho perquè la carn dels exemplars morts i arrossegats per la mar no té garantit el seu bon estat i pot provocar reaccions al·lèrgiques.
El problema afegit és que la pesca de la tonyina roja està estrictament regulada per quotes i se’n vigila la pesca furtiva, per la qual cosa la secretaria de Pesca s’ha posat en contacte amb el Ministeri per a evitar que se sancionen els pescadors que n’agafen amb les seues xarxes. De fet, per a acabar-ho d’adobar, si es recullen tonyines mortes o malferides al mar, com està passant, s’hauran de portar a port perquè tampoc es poden tornar a llençar al mar.
