HomeSense categoriaLa Federació de Fires de Catalunya celebra a Tortosa el 25è congrés...

La Federació de Fires de Catalunya celebra a Tortosa el 25è congrés amb ponències sobre innovació i creativitat

ACN Tortosa .- A Catalunya es faran l’any que ve 485 fires territorials, estatals i internacionals. És la xifra rècord de l’última dècada però també la més alta de la història del país, com ha assenyalat la directora general de Comerç, Montse Vilalta.

Dos terceres parts són multisectorials i artesanals i més d’un 30% es concentren a l’àmbit metropolità de Barcelona. Vilalta ha destacat que el sector firal genera un impacte econòmic, directe, indirecte i induït, de 3.500 milions d’euros i 34.000 llocs de treball. Les fires creixen en nombre, un 6% més el 2019, però també en visitants i expositors, donant la crisi per superada. Tortosa acull aquest dimecres i dijous el 25è Congrés de Fires de Catalunya on els gestors firals rebran formació en creativitat i innovació per seguir fent-les créixer.

La directora general de Comerç, Muntsa Vilalta, ha donat a conèixer les dades del nou calendari firal de 2019, en l’acte inaugural de la 25è Congrés de Fires de Catalunya, que se celebra a Tortosa. Del total d’activitats firals previstes per a l’any que ve 2019, 58 seran d’àmbit internacional i estatal –creixen un 34,8%-, i 427 d’àmbit català, comarcal o local. Per sectors, el 28,7% seran multisectorials, el 22,5% dedicades a l’alimentació, i el 15,9% seran fires d’artesania. Representen dos terceres part de totes les fires. 

Per territoris, l’àmbit metropolità de Barcelona acollirà el nombre més elevat, 148 fires (30,5%), seguit de les comarques de Girona amb 102 fires (21%), Catalunya Central amb 83 fires (17,1%), les comarques de Lleida i l’Alt Pirineu i Aran amb 79 fires (16,3%), les Terres de l’Ebre amb 38 fires (7,8%) i el Camp de Tarragona amb 35 fires (el 7,2%). 

Vilalta ha detallat que, segons l’estudi econòmic realitzat per la Universitat Pompeu Fabra (UPF), les fires a Catalunya entre els anys 2015 i 2016 – que es van mantenir per sobre de les 450- van tenir un impacte econòmic, directe, indirecte i induït, de 3.509 milions d’euros i van generar 34.000 llocs de treball. El 2017, a través del Consorci de Comerç, Artesania i Moda (CCAM), la Generalitat va destinar prop de 700.000 euros en el foment de la participació en fires d’empreses de comerç i del sector artesà. Les xifres de 2018 encara no s’han tancat però Vilalta ha assegurat que serà superior. 

La directora general també ha apuntat la feina de “desestacionalització” de les fires que s’ha fet en l’última dècada, malgrat que la meitat se segueixen fent entre l’abril (47 fires, un 9,7%) i el maig (71 fires, 14,6%), i l’octubre (97 fires, un 20%) i el novembre (52 fires, un 10,7%). “Cada cop es gestiona millor i es reparteix l’impacte firal i permet que hi hagi una activitat més distribuïda en el territori i en el temps”, ha dit Vilalta.

 

Congrés a Tortosa

Vilalta ha participat a la inauguració del 25è Congrés de Fires de Catalunya, amb el president de FEFIC, Ramon Ferrando, i el regidor de Fires de Tortosa, Emili Lehmann. La conferència inaugural l’ha fet el periodista Màrius Serra, amb una visió de les fires a través d’expressions lingüístiques del comerç i s’ha facilitat als assistents la Guia de Bones pràctiques Fires Mercat Artesania amb instruments per a administracions i organitzadors privats.

La innovació i la creativitat per organitzar fires adaptades al segle XXI, formen part de les ponències del congrés i és que les fires han sabut reinventar-se i renovar els continguts per superar l’estancament i les dificultats que també havia suposat per al sector la crisi econòmica. Ferrando considera demostrada la superació dels gestors firals i la garantia de futur que s’han guanyat. Des de FEFIC, a més, ofereixen formació anual a través de les inquietuds i propostes que recullen en l’enquesta que fan al sector dins dels congrés anual. 

“És fantàstic que estigui associada Fira de Barcelona o estigui Tremp, el Perelló o Móra la Nova perquè un expositor és igual a tot arreu, i li has de donar uns serveis. La campanya de promoció canvia però les eines són similars i facilitem aquesta formació i organització professional per una fira petita o una multisectorial”, ha explicat el president de la Federació. L’objectiu és que independentment del tipus de fira, l’organització sigui professional i respongui a criteris de creativitat i d’excel·lència. 

Sense aventurar quin tipus de fires creixeran més d’ara endavant, Vilalta ha defensat que serà imprescindible “singularitzar-se” per poder captar el visitant. Ferrando per la seva banda, ha considerat que si un sector concret té interès en generar una fira, la meitat de la feina està feta però requerirà que es faci de manera “dinàmica”.“Si determinats sectors necessiten més espais per donar-se a conèixer o generar contactes vindrà l’especialització. Les fires locals i comarcals, entre elles les multisectorials, és evident que han incorporat altres maneres d’organització i nous sectors per cridar més visitants. Moltes fires s’han convertit en la suma de fires temàtiques”, ha apuntat el president de FEFIC. 

 

Les fires al territori

A Tortosa l’han que ve es passarà de 3 a 6 fires, seguint amb la tendència de creixement del sector al país i celebrarà 74 anys de la multisectorial ExpoEbre. A Tarragona i l’Ebre la majoria de les fires que es fan són multisectorials o agroalimentàries però també destaquen fires específiques d’automoció, nàutica o nuvis, entre altres.

Com ha destacat el regidor de Fires de Tortosa, Emili Lehmann, el territori també ha sabut reinventar les seves propostes a través de la innovació i la diferenciació. “Volem que sigui una declaració d’intencions que Tortosa segueix apostant pel món de les fires, que encara no ha sortit de moment incerts però a través de la originalitat està reeixint d’un estancament i tornant a recuperar visitants i expositors”, ha dit el regidor. 

FiraMóra de Móra d’Ebre, la Fira de Sant Jaume de Reus o la Fira Agropecuaria de Vila-rodona són de les més antigues del territori i de Catalunya i es remunten al segle 14. També les fires de Móra la Nova, la FiraAbril del Perelló estan entre les més longeves, ja que es van iniciaral segle XIX. 

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

1 + 7 =

Últimes notícies

-->