L’organització MedReact, que agrupa diverses associacions i grups d’activistes per a protegir el Mar Mediterrani, proposaran al Govern estatal que restringisca la pesca d’arrossegament en una nova àrea a la costa de l’Ebre i el nord de Castelló. L’entitat defensa que diversos estudis assenyalen que, protegint el fons marí, es generaria nova biodiversitat en poc temps i s’afavoriria que les poblacions de gamba blanca, escamarlà o altres, com el pop blanc o algunes espècies de calamar, augmentessen en nombre i també en dimensions.
L’àrea de restricció de pesca (FRA) se situaria en una àrea de 2.812 km2, ja en aigües internacionals. Esta superfície es dividira en dos àrees diferents, d’una banda, un nucli central (core) -de 963,78 km2- on la pesca d’arrossegament quedaria completament restringida; i, de l’altra, una superfície adjacent (buffer) -de 1.848,43km2- on l’activitat quedaria reduïda pràcticament a la meitat. El biòleg de la Fundació MedReact, Àlex Bartolí, assegura que esta superfície és l’adequada, “ja que és una àrea de posta i cria d’espècies comercials, és una zona d’alt valor de l’ecosistema al fons marí i a la vegada hi ha una baixa pressió de pesca”. “Volem combinar zona d’alta biodiversitat, hàbitats essencials de peixos i baixa pressió pesquera”, afegix Bartolí.
Amb això, defensa que el tancament “no suposa un gran impacte per als pescadors de la zona”, i les contraprestacions ambientals “són profitoses, fins i tot per a la pesca, ja que es veu com augmenten a mitjà termini el nombre de captures i la mida dels exemplars”. L’entitat es basa en una experiència que ja s’ha aplicat a l’Adriàtic. “En dos anys, es va doblar la biomassa d’espècies comercials a la zona i es van incrementar en un 30 o 40 % les captures. Tant és així que els recels inicials dels pescadors es van dissoldre ràpidament, i tant els pescadors croats com italians de la zona demanen un tancament permanent pels beneficis econòmics que els ha suposat”, explica Bartolí.
Des de MedReact han estudiat ja l’activitat pesquera a la zona que volen restringir a la pesca d’arrossegament. L’afectació principal es produiria als ports de la Ràpita i l’Ametlla de Mar, que concentren prop de la meitat de l’activitat pesquera a la superfície que s’inclouria al FRA. Tot i això, des de la fundació ambientalista asseguren que l’activitat pesquera “és residual” a la zona. Segons les seues dades, només un 6 % dels esforços pesquers (les hores de treball) dels vaixells de la Ràpita se centren al nucli de l’àrea, que quedaria completament restringit, i a la zona annexa es concentren un 16 % dels esforços. En el cas de l’Ametlla de Mar, només un 3,8 % dels esforços es farien al nucli i un 5 % es faria a l’àrea secundària annexa.
La fundació MedReact està iniciant ara una campanya de divulgació del projecte i el 21 de febrer passat es va presentar a l’Ecomuseu del Delta de l’Ebre, a Deltebre. Ara, tenen previst també donar a conèixer la proposta a Ajuntaments i institucions de les Terres de l’Ebre i el nord de Castelló, i també presentar la iniciativa a les Confraries de Pescadors. “Volem que el projecte siga participatiu i transparent. No anem en contra del territori”, assegura Yesmina Mascarell, de la fundació MedReact.
Un cop hagen finalitzat estes consultes, el projecte es presentarà als partits polítics perquè puga ser aprovat al Congrés dels Diputats i també a la Generalitat. “Volem que siga un projecte que vaja de baix a dalt i que compte amb el màxim suport del territori”, conclou Àlex Bartolí.
Sense convèncer els pescadors
La proposta ja ha arribat a la Confraria de Pescadors Verge del Carme, de la Ràpita, que es mostren del tot escèptics amb la mesura. “Les àrees de restricció ja existixen. Les complim i hi treballem conjuntament amb institucions tant estatals com de la Generalitat”, ha assegurat el secretari, Joan Balcells, en declaracions a este setmanari. En este sentit, apunta que “hi ha entitats que presenten els seus projectes, però la nostra obligació és complir les normes en vigor, i això fem; les altres propostes queden una mica a banda”.
