Dirigeix l’únic certamen fílmic sobre cinema i turisme a Espanya.
Vinc de l’audiovisual i, amb la meua productora, havíem fet molts projectes per a marques turístiques. Vam veure que la comunicació turística és tot un univers i vam apostar perquè les Terres de l’Ebre acollissen Terres Festival, el primer de l’Estat dedicat a comunicació turística.
On la sostenibilitat té un paper rellevant.
El turisme serà sostenible o no serà. A l’Ebre hi ha molts empresaris que fa anys que treballen en esta idea i crec que, a través d’este festival, estem enviant un missatge molt potent.
Comunicació i turisme són dos dels sectors que més s’han transformat.
Els toca de ple la quarta revolució industrial. Són sectors en constant evolució i aquells que ens hi dediquem ens obliga a reciclar-nos cada dia.
L’audiovisual és el camí perquè les destinacions capten nous clients?
Les empreses turístiques han entès que l’audiovisual és imprescindible per a posicionar-se en el mercat. S’adrecen a generacions que han nascut amb este llenguatge. Més del 80% del contingut de Facebook serà audiovisual en poc temps.
La bona publicitat ajuda a escollir viatge.
Està comprovat que una vegada escollida la nostra destinació, busquem estímuls audiovisuals per a reforçar la nostra elecció.
Quines són les claus per a comunicar una marca turística?
Les marques avui, també les turístiques, es mouen en un terreny transversal, per on transita tothom, en què la coherència i la consistència del missatge són claus. El client busca coses genuïnes, autèntiques, creïbles.
El valor de l’experiència.
Crear experiències és mainstream en turisme. Sembla que si no crees experiència no existeixes. Però l’important és comunicar bé coses reals.
Pose’m exemples de bona comunicació turística.
Eslovènia està treballant molt bé la seua consistència com a marca, emprant codis molt entenedors d’acord amb la natura, el seu principal actiu. Austràlia o el Canadà també tenen polítiques comunicatives molt sòlides. Destacaria el cas d’Escòcia, que ha sabut explotar molt bé el Brexit, positivant un missatge d’amor cap als europeus.
I aquí, comuniquem bé les nostres destinacions?
A Espanya ho està fent molt bé Canàries, amb un canvi radical d’estratègia que els ha donat molta notorietat. A Catalunya, em crida l’atenció la bona feina que s’està fent a Osona i Pla de l’Estany. A Terres de l’Ebre, Vèrtex Comunicació ha fet un treball excel·lent en la promoció de Deltebre.
Les emocions són la clau per a connectar amb el client?
Emocionar és la base de la comunicació, però no és l’únic. He vist espots que juguen molt bé amb els codis de l’humor i els límits entre realitat i ficció. Vull dir que la creativitat pot ser tan important com l’emoció per captar l’atenció del viatger. Experimentant amb el llenguatge podem emocionar i sorprendre per a construir un missatge memorable. Ens cal creativitat per a tensar els marges de la comunicació.
Com ho podem fer a Terres de l’Ebre per a marcar la diferència?
El paisatge és el nostre principal valor. Però n’hi ha un altre que s’utilitza poc: el paisanatge. Estem acostumats a les imatges espectaculars amb dron i descuidem allò que la societat del territori pot oferir. Un director de cinema de Creta, Theo Papadoulakis, ha sabut jugar molt bé amb l’humor i els tòpics locals en les seves produccions. És una via que podríem explotar a l’Ebre.
En la línia del que fan els Quicos a nivell musical?
Per exemple.
S’entendria més enllà de casa nostra?
Per què no? És el dilema etern entre el local i l’universal. Les històries locals de Jesús Moncada són universals. Es tracta de trobar l’autenticitat, que és allò que permet distingir-te.
Quins actius ens caldria treballar més?
La gastronomia i el turisme actiu. Cada vegada més tenen una major demanda i la nostra oferta és potent.
Els aficionats a les sèries se’n van de viatge als llocs on s’han filmat.
Un de cada cinc turistes escull viatge per este motiu. Tenim un territori ideal per a proveir escenaris cinematogràfics. Però s’ha de treballar i sortir a ensenyar-nos. Ens cal un Film Office per a vendre’ns a les majors i a les plataformes digitals.
Al Terres Festival ve molt de professional estranger. Com ens veuen?
Els fascina el nostre potencial paisatgístic i el llegat històric de Tortosa. Em frustra que això no ens ho acabem de creure nosaltres mateixos.
Repetir sovint que som l’abocador de Catalunya potser no és l’estratègia.
No m’he deixat arrossegar mai pel victimisme. Crec que és un error. Sempre he cregut en el potencial de les Terres de l’Ebre i de la seua gent per a aixecar projectes innovadors en qualsevol terreny.
