La nova directiva sobre l’Estat d’Informació No Financera (EINF) de la Unió Europea (UE) haurà de suposar l’emissió d’un informe hereu de l’actual, amb el nom d’Informació de Sostenibilitat Corporativa. La normativa substituirà la vigent des del 2014, que obliga a la verificació de les informacions publicades per part de professionals independents i preveu l’extensió a mitjà termini de l’exigència de l’informe sobre sostenibilitat per a empreses de més de 250 treballadors, una estipulació ja aplicable en l’àmbit espanyol a partir del 2022.
A Catalunya i al conjunt d’Espanya les empreses de més de 500 treballadors han de publicar, des del 2018 i en resposta a la Directiva Europea 2014/95, un EINF d’aspectes mediambientals, socials i personals, de respecte dels drets humans, de lluita contra la corrupció i del suborn i l’impacte en la societat. És precisament en aquest context que pren valor l’estudi sobre les característiques dels EINF emesos per les empreses cotitzades (mercat continu i Ibex 35) que, desenvolupat pel CCJCC i la càtedra Mango d’ESCI-UPF, pot orientar les empreses de les Terres de l’Ebre de més de 250 empleats que l’hagin de fer a partir d’ara.
Vegem algunes de les principals conclusions: sobre una mostra de 129 empreses, un total de 91 van presentar l’informe el 2020; 31 estaven fora de l’obligació per ser de menys de 500 treballadors; un parell no van presentar comptes anuals; i tres cotitzades de l’Ibex 35 publiquen l’informe tot i no tenir l’obligació de fer-lo. El 60 % de les empreses mostra el document de forma separada de l’Informe de Gestió o com a document annex (en oposició al 40 % que l’integra en el mateix informe) i el 95 % contracta firmes d’auditoria financera per a la verificació externa de l’EINF (la legislació estatal exigeix la comprovació externa a càrrec d’un expert independent).
L’Estat d’Informació No Financera afavoreix de manera significativa el progrés en l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’ONU per al 2030 (per cert: un 78 % d’empreses cita algun dels ODS, constata l’informe).
Veurem progressos notables en la matèria al llarg dels propers anys, sobretot si parem atenció als desafiaments de la societat en relació amb la sostenibilitat ambiental i social. Així mateix, dos vectors reforçaran encara més aquesta tendència: i) el sector financer aposta per canalitzar les seves inversions cap a projectes sostenibles (es preveu que més del 50 % de les inversions financeres en la UE seran sostenibles el 2025) i ii) la Unió planeja establir estímuls a fi d’afavorir la inversió sostenible, mitjançant una nova taxonomia financera que faciliti i premiï aquesta classe d’inversions.
 haurà de suposar l’emissió d’un informe hereu de l’actual){kind=link}