Un dels portaveus de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), l’històric Manolo Tomàs, ha transmès la preocupació de l’organització pel “discurs de la sequera” predominant al país, que veu “calcat al de 2008”. Aleshores, es va arribar a preveure -no es va aplicar perquè va ploure- un allargament de l’anomenat minitransavament de l’Ebre fins a Barcelona, cosa que va fer que la PDE convoqués una manifestació multitudinària a Amposta contra el Govern tripartit de la Generalitat. La polèmica ja reviu amb les recurrents propostes d’interconnexió de xarxes com les que ha tornat a posar damunt de la taula el Col·legi d’Enginyers de Catalunya, una interconnexió que també podria servir en un moment donat per a dur aigua del sistema ATLL cap al sud, per exemple, cap al Camp de Tarragona, però que en primera instància sempre duu associada l’amenaça de portar aigua de l’Ebre cap al nord. “Estan preparades les mateixes mesures que en 2008, i s’acabarà criminalitzant [per “insolidaris”] la gent de les Terres de l’Ebre i el moviment social”, avisa Tomàs, que considera que hi ha “alternatives suficients per a no fer política depredadora amb els rius”. Assenyala que “es preveuen 217.000 nous habitatges a l’àrea metropolitana de Barcelona”; es pregunta per què no s’han invertit recursos a recuperar els aqüífers de la Catalunya Central i denuncia que es continuen preveient macroprojectes urbanístics d’oci i turisme com el Hard Rock a Tarragona.
La PDE ha dit que no aixecarà la veu en període preelectoral, però també ha assegurat que després de les eleccions municipals es mobilitzarà “per a defensar el territori amb les eines legals que facen falta”. De moment, sí que participarà a la cimera social per la sequera convocada per diverses entitats en defensa de l’aigua per al proper 6 de maig, davant “el fracàs de la cimera convocada pel Govern”.
A l’executiu, el conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal, assegura que Catalunya “està en millors condicions” per a abordar la sequera ara que en 2008. Així ho va afirmar després d’una visita a la seu de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) a Girona. Nadal va recordar que actualment hi ha dessalinitzadores i mesures d’estalvi d’aigua “gràcies a la recerca” que s’ha fet en els últims anys. Per la seua banda, el director de l’ICRA, Damià Barceló, ha assegurat que “cal aprendre dels desastres”, i una mostra n’és la construcció de les dessalinitzadores a Catalunya a partir de la lliçó apresa del 2008.
L’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) va començar a concentrar-se en la recerca de la gestió de l’aigua en períodes de sequera ara fa 15 anys. Nadal va remarcar que ara hi ha “dos dessalinitzadores funcionant des de fa mesos” i això, conjuntament amb diverses mesures que s’han pres per a estalviar aigua, ha permès arribar a l’actual episodi amb el país més ben preparat.
Israel com a referent
Barceló també considera que sense la sequera del 2008, “ara estaríem fatal i haurien d’haver vingut vaixells a portar aigua”. Des de l’ICRA, el director assegura que seguixen “l’exemple d’Israel”, que és un referent en la reutilització i l’estalvi de l’aigua. Malgrat tot, Barceló creu que cal posar sobre la taula algunes polítiques com ara “millorar regadius”, cosa que ajudaria a reduir part de les pèrdues que hi ha d’aigua actualment.
La dessalinitzadora del Llobregat treballa a màxima capacitat des de finals de l’estiu passat, i això significa que produïx uns 2.000 litres d’aigua potable per segon. La previsió és mantenir esta producció almenys durant la sequera excepcional a Catalunya. “Mentre la situació es perllongue, mantindrem la producció per a compensar la pèrdua de nivell dels embassaments”, afirma Carlos Miguel, el cap de planta de la que és la dessalinitzadora més gran d’Europa per a aigua potable.
