Els municipis de la zona I del Pla d’Emergència Nuclear de Tarragona (Penta) rebran els mateixos diners que la zona II durant este any i de forma provisional. És l’acord al qual ha arribat l’òrgan de governança dels fons nuclears, que s’ha reunit per primer cop este dilluns, dia 17, a la seu del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre.
Els primers recursos es transferiran ja el proper mes de juliol i s’hauran de destinar a polítiques de diversificació econòmica i ocupació per tal de fer front a l’impacte econòmic que generarà el tancament de les centrals nuclears, previst entre 2030 i 2035.
En la darrera modificació de la llei del fons nuclear, que van impulsar PSC i Junts al Parlament, es va augmentar el fons que es destinarà al territori per a fer front al tancament nuclear i també el nombre de municipis.
Serà un fons de 60 milions d’euros -la meitat de la recaptació del nou impost de la Generalitat a les centrals nuclears- i es repartirà en dos meitats entre la zona PENTA I -una desena de municipis situats a un radi de deu quilòmetres al voltant de les centrals- i el PENTA II -amb una vuitantena de municipis situats entre 10 i 30 km-, mentre que inicialment, amb la llei del Govern d’ERC i Junts, es preveia un radi de 15 quilòmetres al voltant de les centrals i una destinació del 20 % del total de l’impost. En els dos casos, els fons s’han de destinar a projectes de diversificació econòmica.
La modificació de la llei del fons nuclear, al desembre de 2022, va provocar que gran part dels municipis que es van incloure de nou no tinguessen projectes per a presentar al finançament dels fons. Per això, el text legal va incloure que, de forma extraordinària i només durant el 2023, els municipis del PENTA II es repartissen els 30 milions d’euros del fons de forma equitativa. Enguany, doncs, tindran uns 500.000 euros extraordinaris al pressupost per a incentivar l’economia des dels ajuntaments.
Ara, des de l’organisme de governança han decidit que els del PENTA I també tinguen la mateixa quantitat de vora 500.000 euros, tot i que inicialment estava previst que anessen íntegrament a projectes concrets de desenvolupament i avaluats per l’organisme de governança. “Des del territori hi ha hagut la petició i creiem que és just que els municipis del PENTA I, els més propers a les centrals, puguen també tenir els fons enguany”, va assegurar el secretari d’Empresa i Competitivitat de la Generalitat, Albert Castellanos.
Tot i això, els prop de vuitanta municipis del Penta II es repartixen els 30 milions d’euros de forma equitativa, i es preveu que siguen uns 500.000 euros per a cadascun. Els municipis del Penta I, que són només una desena, es repartiran la mateixa quantitat per a evitar el greuge comparatiu, i restaran prop de 25 milions d’euros de la suma dels seus 30 milions.
En este cas, es dedicaran a finançar projectes de desenvolupament econòmic ja de cara a la segona meitat d’any o en els propers exercicis. “Creiem que és una bona mesura que puguem tenir ja els primers fons com més prompte millor”, ha assegurat l’alcalde d’Ascó, Miquel Àngel Ribes, en declaracions a Video Ascó Televisió.
Està previst que al mes de juliol es reunisca de nou l’organisme de governança, quan s’espera que es faça la transferència dels primers fons als ajuntaments.
Els municipis grans i petits
L’organisme de governança dels fons nuclears està presidit per la conselleria d’Empresa i treball, i en són vicepresidents els alcaldes d’Ascó i Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant. A banda, hi ha dos representants de cada Consell Comarcal i també dels municipis “més gran i més petit” de les dos àrees nuclears catalanes.
Estos termes han generat controvèrsia, ja que no s’especifica si es tracta dels municipis amb més població -com s’havia entès inicialment- o amb més extensió de terreny. Els Ajuntaments de Tivissa i Flix ja han demanat ser inclosos al fons de transició com els municipis amb més extensió de les àrees nuclears de Vandellòs i Ascó, i substituirien Montroig del Camp i Móra d’Ebre.
L’alcalde de Flix, Francesc Barbero, va assegurar que “el terme gran fa referència, segons el diccionari, a la superfície” i va reivindicar “la necessitat que els municipis amb més terme municipal dins les àrees estiguen representants a l’organisme”.
“La normativa modificada acumula tota una sèrie de nyaps i este n’és un: les paraules volen dir el que volen dir i no pot ser que, a l’hora de legislar, alguns polítics no siguen curosos amb el llenguatge i facen les normes segons les seues interpretacions”, va afegir Barbero.
