La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) ha denunciat de nou les incongruències del recentment aprovat Pla Hidrològic de la conca de l’Ebre (PHE) per al període 2022-27 i ha fet públic que ha tornat a presentar-hi un recurs en contra davant del Tribunal Suprem, com ja va fer amb els Plans 20010-2015 i 2016-2021. En el primer cas, com que va ser aprovat per part de l’Estat amb un retard escandalós, el 2014, no hi va haver sentència, perquè el Pla ja no era vigent quan el Suprem va abordar el recurs. En el segon cas, l’alt tribunal va protegir el criteri de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) com a màxim organisme tècnic estatal de planificació hídrica per a la conca de l’Ebre, i va apuntar que hi havia de temps fins el 2027 per a fer correccions i ajustar-se a la Directiva Marc d’Aigua de la Unió Europea. “No hi confiem gaire, en el Suprem, però no ens pot donar la mateixa resposta, perquè el 2027 s’acaba el termini per a complir la Directiva europea”, va dixar anar la portaveu de la PDE Susanna Abella. La PDE considera, per una banda, que el recurs al Suprem és imprescindible per a després poder elevar una queixa davant de la Comissió Europea, i, per un altre costat, espera que la resposta de l’alt tribunal enfoque la qüestió de forma diferent, tot i que la denúncia sí que repetix arguments, perquè el moviment social considera que no ha canviat res substancial. “Amb vista a cap dels tres cicles de planificació s’han produït els canvis significatius que demana la Comissió Europea [a través de diferents requeriments i informes]; només hi ha mesures de maquillatge”, afirma Abella, que ha recordat que el cabal ecològic del tram final del riu és un “cabal de repartiment: les sobres del que queda d’altres usos”.
La PDE apel·la en el recurs a la legislació hidrològica vigent, que si bé no pot limitar quantitativament el nombre de regadius, sí que consagra el bon estat de les masses d’aigua. “L’increment de regadius i de ramaderia intensiva, de la qual la CHE encara presumix, han portat a un pitjor estat de les masses d’aigua, més contaminades amb nitrats i elements dels productes fitosanitaris”, assenyala la responsable de la PDE, que recorda que el PHE 2022-27 preveu 63.000 noves hectàrees de regadiu -moltes menys de les previstes en els anteriors plans- en un escenari de canvi climàtic, i es queixa que “encoratjar els pagesos i l’agroindústria en este context és una autèntica irresponsabilitat dels governs”. També insistix que el 75 % de les inversions del PHE van destinades als embasaments i els regadius; que la promesa modernització de regadius ha estat “un frau” i que els 18.000 euros pressupostats per al delta de l’Ebre, en un moment en què el Delta està “en l’agonia”, són “una misèria”. “El cabal hidrològic és del tot insuficient tant per al bon estat del riu com per a arrossegar els pocs sediments que hi baixen, i la prova és l’illa que es forma davant de l’embarcador de Tortosa”, va afegir Abella, que va instar la Generalitat i la resta d’agents del territori a reivindicar els cabals fixats per l’antiga Comissió per la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre -impulsada pel Govern català mateix- davant dels tribunals espanyols. Ara bé, va alertar que el que no pot ser és defensar alhora regadius com el Xerta-Sénia i el Delta. “Això ens deslegitima a l’hora de demanar la revisió de les polítiques de regadiu a cap altre territori”, va tancar.
Cap altre recurs a la justícia
La PDE va remarcar que no ha transcendit que cap administració o institució, ni nacional ni territorial, haja presentat també un recurs davant del Tribunal Suprem. En este sentit, va acusar implícitament el territori d’un cert conformisme: “Si no s’hi recorre en contra, és que s’hi està d’acord”. Manolo Tomàs, també portaveu de la PDE, va alertar que a les Terres de l’Ebre no hi ha, avui, “cohesió social suficient per a facilitar un moviment per a aturar les agressions” que assenyala la plataforma. Ara bé, va avançar que després de les eleccions municipals, la PDE tornarà a les mobilitzacions “per a defensar el territori amb les eines legals que facen falta”.
Si la resposta del Suprem al recurs contra el PHE tornar a ser la connivència amb la CHE, la PDE ja ha dit també que portarà al cas, novament, a Europa, que si bé fins ara no ha convertit les seues crítiques en sancions concretes, sí que desplega una estratègia d’ajuts que restringix les aspiracions espanyoles: “No parlem de multes com les de trànsit, però, per exemple, l’Estat no s’atrevix a finançar nous regadius amb fons europeus, i les subvencions de la PAC també estan condicionades als informes sobre els plans de conca”, assenyala la PDE.
 per al període 2022-27){kind=link}