HomeCulturaLa (re)volució dels videojocs, al Museu de les Terres de l'Ebre

La (re)volució dels videojocs, al Museu de les Terres de l’Ebre

Des de fa aproximadament tres dècades, les videoconsoles formen part de l’entreteniment de jóvens i adults d’arreu del món. Al darrere, però, hi ha una història amb aparells i videojocs de tots els formats, que Videojocs, Art i cultura ha volgut recuperar amb una mostra que es remunta als anys setanta i acaba a l’actualitat. La primera consola feta amb fusta, la prestigiosa Atari o l’evolució de les SEGA són només una part d’una exposició imprescindible per a curiosos i amants dels videojocs. Una iniciativa conjunta del Museu de les Terres de l’Ebre i del Video Art Game Experience (VAG), amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Amposta i la Generalitat de Catalunya, que es pot visitar fins al 12 de gener a la sala d’exposicions temporals del Museu a Amposta.

L’any 1972, la Magnavox Odyssey va entrar a la indústria de l’entreteniment americana per a quedar-se com la videoconsola pionera. “La història dels videojocs comença amb esta consola, que va ser el model més pràctic dels que s’havien desenvolupat fins llavors” afirmava Valentí Garcia, organitzador de l’exposició i del VAG. Des d’aquell punt d’inflexió, les consoles i els videojocs van anar evolucionant a la velocitat de la llum, ja que “el més complicat va ser començar, després ja era qüestió de perfeccionar la tècnica”, afegia l’organitzador.

Quatre anys després, a la Magnavox Odyssey la va seguir l’Atari 2600, exposada també en una vitrina. A partir d’aquí ja trobem noms més coneguts com la SEGA, les primeres Nintendo, la Playstation o la Xbox, que van des de les més antigues fins a les actuals. Aprofitant l’avinentesa, també es pot gaudir d’un parell de màquines arcade úniques creades per un ampostí, a més d’un espai dedicat a Andrew Reinhard, arqueòleg digital que l’any 2014 va dirigir una excavació a Nuevo México, on es van trobar més d’1.000.000 jocs d’Atari.

D’altra banda, Videojocs, Art i cultura no recull només consoles, sinó que també hi trobem ordinadors, com el mític Commodore 64, o les primeres consoles portàtils i telèfons mòbils on es podia jugar a jocs fins i tot fora de casa. “Moltes de les màquines exposades són nostres, però les més antigues o exclusives han estat cedides per col·leccionistes particulars o fins i tot adquirides per a l’ocasió”, explicava Valentí Garcia.

En una columna al centre de la sala, es pot visualitzar l’evolució artística dels gràfics: als setanta, als vuitanta, als noranta i als 2000. Una mostra que ens permet observar com eren els primers jocs, on només es podia observar punts de llum en moviment, per a trobar després imatges més pixelades amb els 8 i 64 bytes, fins a l’actualitat, on podem observar una imatge més realista. “Els videojocs són com un cinema interactiu, per això són el vuitè art. Van més enllà perquè el jugador puga desenvolupar i crear la seva pròpia història”, deia Garcia. Però no només la imatge és important sinó que, tal com afirma l’organitzador, tota la resta d’elements que conformen un videojoc són el que el convertixen en art, passant de la música, fins a la trama o l’experiència en general que comporta per a l’usuari.

 

Retrogaming ladies

La passada edició del VAG va voler posar en valor la figura de les programadores, és per això que en la mateixa exposició trobem les Retrogaming ladies, una mostra de creadores de tots els temps i la seua relació amb alguns dels jocs més coneguts. Encapçalant la mostra, un quadre més gran d’Ada Lovelace, la precursora de totes elles i considerada la primera programadora de la història.

Finalment, en este desdoblament de l’exposició també es poden observar alguns dels jocs protagonitzats per dones, a més de l’espai “Musart” on es pot escoltar l’obra de moltes compositores i que forma part de la banda sonora, sense que ho sapiguem, de molts jocs que segurament hem gaudit algun cop a la vida.

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

6 + 1 =

Últimes notícies