Una columna de fum es divisava des de la C-12. Eren prop de les 15 h, el termòmetre marcava més de trenta graus durant els primers dies de l’estiu. Era 26 de juny, i el fum negre anava creixent i avançant pel vessant nord de la Ribera d’Ebre. Poques hores després era ja evident que seria un incendi de grans dimensions. Gran núvols negres envoltaven ja les poblacions de la Torre de l’Espanyol, Vinebre, Ascó o Flix i el soroll de les sirenes, les avionetes i els helicòpters dels Bombers feien evident el que havia de venir. Amb màxima preocupació, els veïns s’ho miraven a la televisió de casa seva o plegats als bars dels pobles.
A les poques hores es va constituir el centre d’operacions a les escoles velles de Vinebre i els pitjors presagis es feien oficials. “Ens trobem davant el pitjor incendi dels últims vint anys a Catalunya, amb perill potencial a unes 20.000 hectàrees”, recalcava el cap de l’operatiu dels Bombers, David Borrell, des de Vinebre.
Després de sis dies de treballsense descans, els cossos d’emergència van donar per controlat l’incendi. Havien cremat més de 5.000 hectàrees de bosc i cultiu, la major part al terme municipal de Flix, on va afectar unes 4.000 hectàrees però també va tenir afectacions importants a Vinebre, la Torre de l’Espanyol, Bovera, Maials o la Granadella. Segons els Agents Rurals, el foc es va originar en una finca de la Torre de l’Espanyol, fruit de l’acumulació de femtad’aviram en un punt proper a una gran extensió de bosc.
Un any després, el terreny afectat per l’incendi ha començat a rebrotar. Els paisatges grisos i d’arbres cremats s’alternen amb els primers brots de matolls i vegetació que comença a remuntar, ajudada per les pluges abundants dels últims mesos. Per tal de reparar els danys a la vegetació, sobre el terreny hi estan treballant els tècnics de Forestal Catalana, ajudats per dos empreses privades, i també els beneficiaris de dos plans d’ocupació del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, que han canalitzat l’Ajuntament de Flix i el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre.
Els treballs capitanejats per Forestal Catalanaconsistixen, principalment, en la retirada de l’arbrat cremat que amenaçava en caure en camins i en vials. També s’ha millorat el ferm en diversos trams i s’ha ampliat el gir de les corbes. Paral·lelament, als terrenys cremats per l’incendi s’han construït feixines amb la fusta dels arbres cremats per tal d’evitar la possible erosió del sòl i fomentar que puga rebrotar el bosc autòcton. “És un sistema per a retenir la terra quan plou i que permet que el bosc es regenere. Si la terra se l’endú l’aigua després d’una tempesta, acaben creixent matolls o boscos poc madurs sense el potencial que tenien”, assegura el subdirector general de Boscos, Enric Vadell.
D’altra banda, prop d’una setantena de persones s’han beneficiat dels plans d’ocupació de la Generalitat per tal de treballar sobre el terreny efectuant tasques de recuperació dels terrenys i d’explotacions agràries. Fins a final d’any, fan treballs que poden ajudar agricultors i ramaders amb terrenys afectats per l’incendi a recuperar les instal·lacions afectades i retirar el bosc cremat.
L’alcalde de Flix, Francesc Barbero, assegura que se sent “satisfet”, amb la resposta de la Generalitat envers els afectats pel foc. “Tenim dos plans d’ocupació que han donat feina a la gent del territori i que ajuden els afectats, i també els treballs de Forestal Catalana per a rehabilitar el terreny. No sempre és possible donar esta resposta davant d’un incendi, i hem de valorar-ho molt”, assegura l’alcalde.
Tot i això, altres alcaldes critiquen que, durant els dies de l’incendi, l’abandonament dels camps, la crisi del despoblament i la importància de la vida rural va estar present als discursos de pràcticament totes les administracions, “i ara les paraules s’han esvaït”, critica l’alcalde de la Torre de l’Espanyol, Joan Juncà. Des del territori, porten temps demanant l’arribada de la fibra òptica per a poder oferir teletreball de qualitat i possibilitar el retorn dels jóvens als pobles, o també una política de relleu generacional al camp. L’alcalde de Bovera, Òscar Acero, ha lamentat que els ajuts per a recuperar el bosc siguen “molt superiors” als que es dediquen per a reactiar els cultius afectats per l’incendi. “Sembla que al Departament li interessa que es recuperen els pins i que es treguen les oliveres”, lamenta Acero.
D’altra banda, l’alcalde de Flix, Francesc Barbero també ha reconegut que hauria estat preferible que “els ajuts del Departament d’Agricultura no haguessen estat condicionats a la contractació d’una assegurança”, un fet que ha impossibilitat l’accés a estos ajuts de desenes de pagesos, ja que els sortia més car el contracte d’assegurança que els ajuts que els ofereix la Generalitat. Per això, l’Ajuntament de Flix destinarà els 15.000 euros que van recaptar de la seua caixa de solidaritat a ajudar a pagar les assegurances als pagesos afectats.
D’altra banda, la campanya solidària Rebrotem, que es va impulsar un any després de l’incendi, aportarà 112.112 euros als pagesos i ramaders afectats, en funció de l’afectació que hagen tingut. El seu impulsor, Roger Herèdia, defensa també que “és fonamental que el sector agrari puga tirar endavant i tenir un relleu”, i destaca que, a partir d’ara, el territori “ha de lluitar en un front comú perquè tothom qui vulga treballar i viure aquí, ho puga fer”.
