‘Construïm relats’ és un projecte que va nàixer el curs 2020-21 de la col·laboració entre l’escola Sant Llàtzer i l’Escola per l’Art i la Cultura de la Diputació a Tortosa, encetada el curs anterior.
El projecte ha arrelat a l’escola i té com a finalitat establir nous llenguatges que permeten a la comunitat educativa apostar per l’experimentació, la lliure descoberta i la reflexió en termes artístics. “Un projecte que ens convida a sortir de l’aula i habitar nous espais i experimentar amb tots els nostres sentits, vinculant els aprenentatges dels nostres infants al nostre patrimoni cultural i natural”, argumenten des de l’escola pública tortosina.
Este curs acadèmic, el fil conductor del ‘Construïm relats’ ha estat la comunicació. A partir de les descobertes dels infants en la seua interacció amb l’entorn -allò que coneixen per la premsa, que observen quan surten a l’entorn o que narren sobre les seues pròpies experiències- s’han generat espais de conversa i reflexió que han fructificat en l’expressió de les emocions, les pors i les inquietuds.
El projecte ha culminat esta setmana amb diverses intervencions artístiques, en forma d’accions reivindicatives, en espais públics o representatius de la ciutat on a través del llenguatge artístic s’han relatat aquelles inquietuds i relats generats.
Tres comunitats, per edats
Els infants de la comunitat de ‘menuts’ (de 3 a 6 anys) van fer la intervenció Hi ha un color carn? al passeig central del Parc Teodor González, el 13 de juny. Els menuts han reflexionat sobre el seu cos com a instrument de comunicació i d’expressió, però sobretot, el cos com a eina que permet viure i realitzar qualsevol acció al dia a dia.
Gràcies a este procés han pogut enriquir, segons valoren els educadors, la seua visió del món: “Les persones som diferents, els cossos són diferents, les pells són diferents… i totes són vàlides”. L’acció es va convertir en una reivindicació de la multiplicitat de colors carn que hi ha al món.
Per la seua banda, els infants de la comunitat de ‘mitjans’ van dur al carrer Cervantes la manifestació Somiem la nostra infància. Diferents grups, que van anomenar tribus, havien reflexionat prèviament sobre el concepte de joc a la ciutat i a la societat.
El joc és una de les maneres amb la que els infants es comuniquen, es relacionen amb els altres i expressen les seues emocions i sentiments, defensen des de l’escola. Per això, com a potent agent socialitzador i d’aprenentatge que és, l’objectiu ha estat reivindicar la necessitat de poder escollir lliurement a què jugar sense estereotips de gènere que separen. També, la necessitat de tenir a la ciutat espais segurs on els infants es puguen desenvolupar i jugar com feien els membres de les seues famílies quan eren menuts.
Alhora, la intervenció ha advocat per “una família present que no tingue por a tornar a ser infant un altre cop i a participar del joc” amb els xiquets i xiquetes. Finalment, també s’ha volgut enfocar la necessitat del respecte mutu com un dels valors més importants.
Finalment, els infants de la comunitat de ‘grans’ (de 9 a 12 anys) van tancar les accions el dia 15 de juny al Passeig de Ribera, on van desenvolupar la intervenció Obrim els ulls: per una inclusió real, en contra de “la manipulació i l’exclusió social”. Exposicions, dramatitzacions, performances i instal·lacions creades pels infants van ocupar els carrers per a reclamar espais vius que conviden a la reflexió, a l’acció i a la transformació a través de l’art.
La denúncia va ser el catalitzador d’esta tercera intervenció: “Volem fer-nos sentir, que els infants esdevinguen els veritables protagonistes, que la societat s’adone de les mancances que tenim a la nostra ciutat i com ens manipulen o influencien fent ús de les xarxes, espais, cultura…”.
