Meritxell Roigé ha demostrat que fa una aposta forta pel temps que queda de mandat i en la seva preparació per ser novament candidata a l’alcaldia de Tortosa en les properes eleccions, al maig de l’any vinent. La convocatòria d’un congrés del seu grup el dia 26 de febrer és una mostra de com vol encarar el futur en els propers anys en política local.
Més rotund va ser encara el repte llançat arran dels pressupostos d’enguany. Com que no aconseguia els suports suficients per aprovar-los només amb els vots de Junts per Tortosa i del PSC, un total de 10 regidors sobre 21, Meritxell Roigé va llançar un órdago i va posar els seus adversaris en la tessitura de promoure, primer, una moció de censura i, a continuació, un govern alternatiu. Era un risc potent però ben calculat. Com que els opositors no se’n van sortir i a més s’enfrontaven entre ells, els pressupostos de 2022 van endavant i l’alcaldessa i el seu equip de govern guanyen, com a mínim, uns quants mesos i un reforçament en la seva tasca, a més de millorar les perspectives electorals de cara a l’any vinent, per tenir temps de noves realitzacions i pel fet que estar al govern dona sempre molta més visibilitat al candidat que als que estan a l’oposició. Si no fa grans pífies, és clar.
En l’actitud de duresa i intransigència en la negociació dels pressupostos amb altres partits va destacar, en la meva opinió, la negativa de Roigé a destinar o reservar una certa quantitat de pressupost per a l’adquisició de terrenys de cara a la construcció del futur hospital (el nou Verge de la Cinta) en una nova ubicació. Si ho hagués fet, probablement hauria aconseguit el vot positiu del regidor de Ciutadans, amb la qual cosa hauria assolit la majoria i aprovat els pressupostos, estalviant-se tot el que ha seguit. També li demanaven el mateix, entre altres coses, els regidors dels Comuns i ERC, però aquests no haurien canviat el vot negatiu. Se senten alternatives de govern i la seva tasca s’ha dirigit a erosionar el que mana, amb raó o sense.
Ningú discuteix que, a mig termini, s’ha de construir un hospital nou en una ubicació molt més raonable que la de l’actual, amb facilitat d’accés i amplis espais d’aparcament de vehicles. No és dubtós que també l’alcaldessa ho sap, encara que ara defensi que, primer, cal fer l’ampliació planificada a l’actual centre hospitalari.
Entro, però, en el raonament de l’alcaldessa: no calia destinar diners a la compra de terrenys, perquè en els plans parcials nous l’Ajuntament en podrà disposar sense cap cost. Aquí hi ha la clau de la qual no em consta que l’oposició no ha sabut treure explicacions a Roigé. De quins plans parcials parla?
Hi ha el de la Farinera, on hi havia prevista la construcció del nou hospital fa més d’una dècada i que es va congelar i desestimar. Reactiva Roigé aquest pla parcial i és aquest el terreny que pensa tenir com a reserva per al nou hospital?
O té previst engegar un altre, o diversos, plans parcials? Significa convertir en sòl urbanitzable àrees que ara són rurals, amb la particularitat que han de ser de gran dimensió -amb relació al conjunt de la ciutat- per tal que els terrenys que reverteixen en l’Ajuntament gratuïtament permetin reserves d’espai públic per a un hospital gran i els seus serveis, i àmplies zones d’aparcament, a més del necessari per a carrers, espais verds i altres serveis, així com àrees per a habitatge protegit. Es tractaria, per tant, d’un pla parcial que implica un canvi urbanístic important, amb ampliació notable de la zona urbana.
I la ubicació d’aquest o aquests nous plans parcials és substancial. No pot ser en qualsevol lloc. Allò imprescindible per al nou centre hospitalari és una fàcil accessibilitat. Per tant, ha d’estar al costat de les vies de comunicació bàsiques. Només n’hi ha dues, a Tortosa. O la C-12 a la part de Ferreries (sigui a les proximitats del pont del Mil·lenari o en direcció a Jesús, on hi ha previst construir un pont sobre l’Ebre), o al costat de la carretera Tortosa-l’Aldea (C-42).
Posar en marxa un pla parcial, i més encara si és de grans dimensions i afecta finques de diversos propietaris, és una tasca complexa i gens ràpida d’execució. Per això, si es vol fer cal començar-ne ben aviat la tramitació.
D’una altra banda, saber on ha d’anar el nou hospital i conèixer on planifica l’Ajuntament l’expansió urbana no són dos assumptes irrellevants. Meritxell Roigé ha posar molt d’èmfasi en les obres públiques i l’urbanisme. Segur que té projectes que ha d’explicar.
