HomeSocietatEl Delta de l'Ebre registra una xifra històrica d'aus aquàtiques hivernals

El Delta de l’Ebre registra una xifra històrica d’aus aquàtiques hivernals

El parc natural del Delta de l’Ebre ha registrat enguany la xifra més alta dels últims anys amb un total de 317.425 aus aquàtiques hivernals. D’esta forma, el cens del Delta de l’Ebre ha registrat enguany 317.425 ocells aquàtics de 96 espècies, enfront dels 176.089 exemplars de l’any anterior.

El grup més nombrós ha estat el dels anàtids (181.333 exemplars, que representa el 57,1% del total). Sobretot s’ha detectat l’ànec collverd (Anas platyrhynchos) (105.157 exemplars), l’ànec cullerot (Spatula clypeata) i el xarxet comú (A. crecca) amb valors força similars (29.889 i 29.740 exemplars).

Globalment, este grup ha mostrat un valor molt superior (51%) en comparació amb la mitjana del període de referència (2005 – 2010), moment en el qual la inundació hivernal dels arrossars era màxima. La gran majoria d’espècies han presentat contingents hivernals, han mostrat un increment força notable, superiors al 20% és el cas de l’ànec cullerot, el xarxet comú, i l’ànec griset.

Altres espècies, en canvi, han presentat poblacions hivernals molt per sota de l’habitual com són el morell de cap-roig amb un 69% menys, xibec (Netta rufina) amb un 38% per sota d’altres anys, i l’ànec cuallarg que ha caigut fins a un 25%.

La fotja vulgar (Fulica atra), per la seua banda, amb 18.621 exemplars, ha presentat un valor força baix (-44%), molt allunyat de les 30.000 – 40.000 que es van registrar entre 2010 i 2017. No obstant això, altres espècies com l’ànec blanc (Tadorna tadorna) han mostrat valors significativament per sobre d’esta mitjana (21% a 133%).

És el cas contrari, d’aquelles espècies que fan un ús més intens dels arrossars inundats com a zones d’alimentació que han sofert davallades ràpides de gran magnitud, com ara l’esplugabous (-73%), el martinet blanc (-64%), la daurada grossa (-40%) i la fredeluga (-51%).

La població dels limícoles ha estat lleugerament superiorç

Els limícoles constitueixen el segon grup d’ocells aquàtics millor representat, amb 73.069 exemplars (el 23% del total). En termes generals, la població global durant este hivern ha estat lleugerament superior (13%) en comparació amb el nivell de referència. Malgrat tot, una anàlisi més detallada també mostra una gran variabilitat entre espècies.

La majoria dels quals mostren una marcada preferència pels aiguamolls naturals han presentat valors normals o molt alts, com ara el territ variant (Calidris alpina) (37.939 exemplars, +39%), o el bec d’alena (Recurvirostra avosetta) (3.591 exemplars, +219%), mentre que les més dependents dels arrossars inundats han mostrat decrements molt significatius, com ara la fredeluga (Vanellus vanellus) (-51%) o la daurada grossa (Pluvialis apricaria) (-40%), fets que es repeteixen en els darrers anys.

La població d’ardeids amb 6.470 exemplars ha presentat la segona baixada més significativa (un 50% per sota del nivell de referència), i ha afectat especialment les espècies més abundants a l’hivern, com l’esplugabous (-73%), el martinet blanc (-64%) i el bernat pescaire (-51%).

D’altra banda, destaquen les xifres significativament baixes de corb marí gros (Phalacrocorax carbo), amb només 2.011 exemplars (-46% amb relació al nivell de referència), d’acord amb la tònica que es va registra al conjunt català els darrers anys i, en sentit contrari, els valors extraordinàriament alts de capó reial (Plegadis falcinellus) amb 11.358 exemplars, i el flamenc (Phoenicopterus roseus) amb 21.146 exemplars.

La reducció d’arrossars inundats redueix la població d’aus

L’assecament hivernal dels arrossars constitueix una mesura de lluita contra el caragol poma. Es va implementar el 2011 al delta de l’Ebre, i ha comportat la pèrdua de la inundació hivernal com a mesura agroambiental en el darrer Programa de desenvolupament rural (PDR) del període 2014 – 2020.

Enguany, la superfície inundada d’arrossars ha assolit el 57,9%, xifra que no s’assolia des de 2016.

Les dades obtingudes a partir dels censos hivernals d’ocells aquàtics al delta de l’Ebre suposen un bon indicador sobre la pèrdua de la capacitat d’acollida que ha patit el delta de l’Ebre, com a zona humida, en estos darrers anys i per extensió del seu impacte sobre l’avifauna hivernal catalana en tant que principal zona d’acollida d’estes espècies al país.

La sèrie temporal de dades entre el període d’inundació generalitzada (2005 – 2010) i el període amb limitacions de la inundació (2011 – 2022) comença a ser prou perllongada per a analitzar les conseqüències d’este canvi agronòmic.

Tot i que enguany s’ha aconseguit un màxim històric de població en general, la diferència entre els valors globals (incloent-hi totes les espècies) dels dos períodes és molt petita (+4%), la qual cosa podria fer pensar que els canvis han estat poc significatius

No obstant això, els valors actuals han superat els màxims històrics (amb més de 300.000 ocells) que s’assolien quan s’inundava la pràctica totalitat de la superfície d’arrossars.

Les diferències són força evidents si es consideren per separat els valors d’aquelles espècies que empren els arrossars inundats com a hàbitat gairebé exclusiu d’hivernada dels d’aquelles espècies que trien preferentment hàbitats naturals.

Des d’una perspectiva global i a llarg termini, la disminució significativa de la superfície inundada d’arrossars a l’hivern produirà una minva significativa de la capacitat d’acollida del delta de l’Ebre, la principal zona humida de Catalunya i una de les més importants de la Mediterrània occidental, i per extensió al paper de Catalunya com a indret d’hivernada d’estes espècies.

Algunes d’estes espècies han estat declarades elements de conservació en l’àmbit de la Xarxa Natura 2000 i, per tant, existeix un compromís davant la Unió Europea de mantenir-les en un estat de conservació favorable.

També existeix, en el marc de l’acord sobre la conservació dels ocells aquàtics migratoris afroeurasiàtics (AEWA) derivat del Conveni de Bonn, un compromís de conservar les poblacions d’ocells aquàtics migratoris.

Redaccio
Redaccio
Periodistes
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 1 = 7

Últimes notícies