El confinament va fer que molta gent reflexionés sobre la vida, a què l’estaven dedicant i si allò era realment el que volien fer, cosa que va provocar un replantejament del projecte vital. Lara Serrano Baz (Amposta, 1997) va ser una d’estes persones que va fer un canvi de rumb i va dixar la seua emergent trajectòria en el món de l’economia per a dedicar-se a les seues passions, el disseny de moda i l’estilisme.
L’ampostina va canviar la faena en una multinacional per les classes de disseny de moda el 2020, i des de llavors ha anat introduint-se en este món; brillant, però difícil. “Vaig estudiar economia. Tot i que la moda sempre m’havia agradat, mai l’havia vist com una disciplina al qual em pogués dedicar”, recorda la dissenyadora, explicant com des de feia temps seguia les grans cases d’alta costura i estava constantment informant-se sobre les tendències i novetats en este món, tot i que no s’havia atrevit a fer el pas, fins a la pandèmia, quan va començar a estudiar disseny de moda a l’Institut Europeu de Disseny de Barcelona.
Allà, es va formar en els coneixements i habilitats de la professió i com a treball final d’estudis va crear una col·lecció inspirada en la seua família i el seu poble natal, Amposta.
La col·lecció, una reivindicació de les seues arrels anomenada Amni Imposita i per a la qual va fer fotografies al nucli antic del municipi amb la model local, Júlia Sabaté, fusiona la seua visió innovadora amb una part més tradicional, que evoca la bellesa costumista amb elements inspirats en Amposta, però també en València i en Andalusia, d’on provenen els seus iaios. “Era important que reflectís d’on venia i on estava”, destaca, assenyalant que era molt rellevant que la inspiració en la ciutat ebrenca hi fos present. “Per a mi és la meua ciutat. Soc la persona que soc gràcies a ser d’on soc”.
Així, la jove dissenyadora s’expressa a través de la moda i mostra la seua història. “Intento expressar idees, les meues inquietuds. Al final, la moda és més una forma d’expressió que no pas una cosa més comercial o empresarial”. Ho fa amb unes creacions amb volum, molt elaborades, combinant el negre, el seu color predilecte, amb altres que donen més vida als dissenys, com el roig o l’albergínia.
Fusiona tècniques tradicionals, com el ganxet, amb materials més moderns, com el niló, que ha de ser indispensablement reciclat; ja que aplica un punt de sostenibilitat necessari i reforça la unió entre el que és més clàssic, com el punt, i altres materials més nous. “Sempre intento utilitzar cotó orgànic, tela reciclada i restes d’estoc, per a evitar crear un residu més. És molt important que la moda s’adapte: el sector tèxtil és dels més contaminants i penso que les grans empreses també haurien de començar a fer un canvi de mentalitat”.
Mirant cap al futur, la jove creadora ja prepara una nova col·lecció per a la seua marca Laretta, que anirà en la mateixa línia que esta primera col·lecció, inspirada en la capital del Montsià.
Desfilades d’Alta Costura
Amni Imposita va nàixer com el treball final de màster de Serrano i ja ha aparegut en prestigioses publicacions de moda i tendències, com les versions espanyoles de Vogue o Harpers Bazaar, i ha desfilat en passarel·les com la de l’Allianz Ego Confidence in Fashion, certamen del qual va ser finalista. Amb tot plegat, l’experiència li ha permès conèixer personalitats d’este món.
La creadora va tenir l’oportunitat de fer pràctiques amb María Rodríguez, de Reveligion, marca que ha desfilat en diverses ocasions a la Fashion Week i des d’on se la va animar a presentar-se al concurs d’Allianz, on va poder conèixer, al seu torn, un dels seus referents i dels màxims exponents de la moda espanyola, Alejandro Gómez Palomo, creador de la marca Palomo Spain, a més de relacionar-se amb altres dissenyadors jóvens, tant de nous com amb trajectòria.
“Estava al costat de molta gent que ha estat un referent per a mi. Era increïble estar amb qui m’havia inspirat”, detalla, ressaltant l’experiència sobre la passarel·la, allò a què aspira a dedicar-se, “crees la peça amb un objectiu creatiu. El que més m’agrada és el moment de preparar-ho i convertir una peça en una obra d’art”.
