Ja fa gairebé un any i mig des de l’aprovació de la Llei de protecció d’oliveres monumentals, però esta no s’ha desplegat completament.
Entitats com Salvem lo Montsià i GEPEC-EdC denuncien que esta tan sols ha servit per a aturar el tràfic d’oliveres monumentals de més de tres metres i mig de perímetre, però dixa fora una gran quantitat d’altres oliveres que formen part de la mateixa riquesa paisatgística i que són les substitutes naturals de les més grans en el futur. A més, tambés’han descuidat la resta d’objectius marcats. Això fa que, ara per ara, la llei siga fins i tot perjudicial per al pagès, que es queda amb poques opcions més enllà de l’abandó, la venda o el treball per pur activisme o autoconsum; o el plantejament d’iniciar un canvi en el model de cultiu dels oliverars monumentals que aposte per la sostenibilitat, i que els dote d’un valor afegit que en permeta la rendibilitat.
Tal com reclamen Salvem lo Montsià i GEPEC-EdC, un primer pas fonamental és la creació d’una comissió tècnica formada per representats polítics de diferents associacions d’agricultors i del moviment ecologista. “La llei contempla la constitució d’esta comissió, la funció de la qual és crear un reglament perquè la llei puga aplicar-se al territori”, detalla Guillem Riba, portaveu de l’entitat Salvem lo Montsià. Tanmateix, encara no hi ha data fixada al calendari sobre la seua constitució.
La comissió tècnica és la que ha de permetre la creació d’un catàleg d’oliveres monumentals al territori, per a protegir oliveres monumentals inferiors als 3,5 metres. “Els pagesos podran adherir-hi de forma voluntària les oliveres d’entre 1,5 a 3,5 metres, que recordem que ara resten desprotegides”, remarca Riba.
A més, la llei contempla la creació d’una marca d’oliveres monumentals per a assegurar més sortida comercial als productes d’estos arbres. I és que el cultiu de l’olivera, seguint el model actual, és cada vegada més insostenible.
El preu de l’oliva és d’entre 30 a 40 cèntims el quilo, molts cops per sota del preu de cost, fet que fa que el conreu de l’olivera no siga rendible, i menys si es tracta d’oliveres mil·lenàries, menys productives i més cares de mantenir.
“La solució passa per la creació d’una marca per a donar un valor afegit al producte que s’extrau d’estes oliveres, fet que repercutiria directament en el preu del mercat”, detalla Riba. Per altra banda, encara no s’ha incorporat cap partida als pressupostos per a fer possible l’aplicació de les línies d’ajuda a la pagesia marcades per la llei.
Reserva d’oliveres
En la línia de fer valer este actiu del territori, el GEPEC-EdC ha adquirit una finca abandonada del terme d’Ulldecona amb oliveres monumentals amb l’objectiu d’assegurar-ne la protecció i conservació. Este camp d’oliveres serà el nucli d’una reserva d’oliverars monumentals, que es crearà amb finques adquirides per GEPEC-EdC i amb acords de custòdia amb altres propietaris.
De fet, el passat mes d’agost l’entitat va signar el primer acord de custòdia amb una finca d’oliverars monumentals, adjacent a la finca que ara ha comprat; i la setmana passada, coincidint amb el Giving Tuesday, conegut en català com “un dia per a donar”, va iniciar una campanya de captació de fons. Els donatius es destinaran a adquirir finques d’oliveres monumentals en perill de ser espoliades i a la creació de la reserva d’oliverars monumentals.
L’entitat oferix múltiples opcions per a col·laborar econòmicament amb el projecte a través del seu web (https://gepec.cat/donatius-oliveres/).
Es tracta d’un projecte de reconversió agrària per a produir oli amb valor afegit, amb la custòdia del territori com a eina clau. L’objectiu: conservar tot l’ecosistema dels oliverars monumentals, el seu patrimoni i la seua biodiversitat, tot incentivant la revitalització socioeconòmica del territori. Així mateix, també es vol engegar una estratègia de valorització d’estos oliverars monumentals per tal que puguen esdevenir l’eix vertebrador d’un model turístic sostenible, basat en la descoberta d’estos arbres.
Guillem Riba compara esta iniciativa amb el procés de revalorització dels vins que va viure el Priorat i tota la Terra Alta. “Va arribar un punt que s’estaven arrancant les vinyes perquè fer vi no era rendible. Van canviar la manera de fer per a obtenir un vi més elaborat i ara veiem que hi ha relleu generacional perquè és un tipus de cultiu que té futur a escala econòmica”, reflexiona. El GEPEC-EdC vol iniciar este procés en el món de l’olivera i revertir-ne la tendència d’insostenibilitat actual.
