L’estat del món (48)

Les companyies petrolieres van aconseguir, el 2022, en plena crisi energètica, uns beneficis com mai. Mentre les persones patien els efectes de l’apujada de preus, les grans petrolieres duplicaven els seus beneficis.

Només es pot explicar des de la cobdícia que, en comptes de dedicar part d’aquests beneficis espectaculars a abaratir la gasolina, es recompensi els executius i accionistes i
s’afavoreixi, així, encara més, les desigualtats entre els rics i el pobres. Segons el Secretari General de les Nacions Unides, António Guterres, els guanys rècord de les principals companyies petrolieres són “d’una avarícia grotesca que està castigant les persones més pobres i vulnerables”, i va instar els governs a establir impostos contra aquests comportaments “immorals”.

Fins i tot, el president estatunidenc, Joe Binden, va declarar que és “escandalós” el comportament de les principals companyies del sector, que contribueixen a uns preus energètics elevats.

Per destacar algunes d’aquestes grans companyies, anomenaré les americanes Exxon Mobil i Chevron, les britàniques BP i Shell, la noruega Equinor i la francesa TotalEnergies. A Espanya, la major petroliera, Repsol, líder en emissions de CO2, va aconseguir, el 2022, els majors beneficis de la seva història, mentre el preu del combustible augmentava més que en altres països d’Europa. A finals del 2022, el Govern espanyol va anunciar un impost sobre els grans beneficis de les energètiques i dels bancs. No crec que aquesta mesura sigui suficient si no va acompanyada d’ajudes concretes als més vulnerables.

Aquesta dinàmica cobdiciosa dels poderosos, atrapats com estan a aconseguir més i més diners, només es pot aturar amb una opinió pública que no es deixi manipular i que pressioni per a bé de tothom.

Sempre hi ha hagut canvis al llarg de la història de la humanitat; en Sociologia s’anomena “massa crítica” el nombre mínim de persones que calen perquè es produeixi un canvi.

Actualment ja hi ha un nombre suficient de persones que pensen que hi ha massa tensió al món i que hem de viure d’una altra manera. Esperem que els canvis vinguin aviat: els milions de persones que malviuen no crec que puguin aguantar molt més patint en silenci i suportant tantes injustícies. Com va dir Nelson Mandela, “erradicar la pobresa no és un acte de caritat, és un acte de justícia”.

Jordi Gas
Jordi Gas
catedràtic de matemàtiques jubilat i exprofessor de la UIC
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 48 = 56

Últimes notícies