Els nounats prematurs són aquells que naixen abans que es complisquen les 37 setmanes de gestació. D’estos, molts sobreviuen sense cap seqüela, d’altres ho fan amb algunes més o menys greus, i, alguns, malauradament, moren.
Segons l’Hospital Clínic de Barcelona, 1 de cada 10 dones gestants presenta un part prematur; i en termes globals, a Catalunya, la taxa de prematuritat se situa en un 6,4 %, segons l’últim informe executiu de salut perinatal elaborat pel Departament de Salut.
Nàixer abans d’hora suposa més immaduresa de tots els òrgans i sistemes, i també una major incidència de patologies que poden provocar que els òrgans no es desenvolupen de manera correcta. A més, a això s’- ha de sumar que, en la majoria dels casos, la situació per als pares és “sobrevinguda”, ja que, tot i que en alguns casos es pot preveure que hi haurà un part prematur, en d’altres, no.
Així ho explica la deltebrenca, Neus Julián, mare d’una xiqueta que va nàixer a terme, en un part natural; i després, de dos bessons, que van ser prematurs tardans: van nàixer la setmana 35. “Quan estàs embarassada, et fas unes preguntes que no tenen res a veure amb la prematuritat: si donaràs de pit o no, penses amb el part i desitges que tot vaja bé i siga natural i no una cesària… Amb la meua primera filla vaig tenir esta situació de maternitat, que es pot pressuposar idíl·lica; i després d’uns anys, vaig tenir el Max i la Xènia, i tot i tenir la probabilitat de ser prematurs perquè era un embaràs múltiple, crec que totes les dones tendim a pensar que no ens passarà”.
Julián recorda el “xoc” que van viure ella i la seua parella perquè, en tenir-los, els van veure uns segons, i els van dir “no us preocupeu que estan bé, però me’ls he d’emportar”. “Això és el primer que et diuen, i se’ls emporten a la Unitat de Cures Intensives Neonatals. Aleshores comences a tenir una sèrie d’emocions i sentiments contradictoris perquè penses ‘sí, estic contenta, però tinc els meus fills a la incubadora plens de cables. Et comencen a dir que tenen esta patologia o esta altra, però que és normal en prematurs; i tu, vas allà, i tot i que els metges t’ho pinten com una cosa normal i habitual, per als pares sol ser una situació sobrevinguda”. A això, diu, s’hi ha de sumar el fet que en dos o tres dies la mare rep l’alta, però els nounats es queden a l’hospital.
“I arriba un dia que et trobes a la cafeteria amb la parella o amb familiars, i el teu fill està a la incubadora, i et planteges quant antinatural és allò, perquè el que voldries és estar a casa teua, amb els xiquets als braços, o fins i tot a l’hospital, en una habitació, però amb mons fills”.
Julián assenyala que si en aquell moment algú hagués estat al seu costat i li hagués dit que aquella mescla de sentiments, de trobar-ho tot estrany, era normal, potser ho hauria afrontat d’una altra manera. És per això que, en assabentar-se de l’existència, a través de la pediatra dels bessons, de l’Associació Som Prematurs, formada per pares de prematurs voluntaris, de seguida va posars’hi en contacte per a resoldre alguns dubtes que tenia i dir que també volia formar-ne part.
Així va assabentar-se que l’entitat estava a punt de signar un conveni de col·laboració amb l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta per a incorporar una figura d’acompanyament per a futurs pares de prematurs, i la deltebrenca no va dubtar a presentar-s’hi voluntària “per a aportar el meu granet d’arena: si tots dediquéssem una petita part del nostre temps a millorar la vida dels altres, viuríem en un món millor”.
La seua funció és informar sobre les ajudes i prestacions a les quals tenen dret les famílies, com és, per exemple, la CUME, la reducció de jornada laboral per a progenitors que han de cuidar de menors d’edat afectats per càncer o altres malalties greus, entre les quals s’inclouen els prematurs extrems i grans prematurs, que són aquells que han nascut abans de la setmana 32 de gestació o amb un pes inferior a 1,5 kg. “Normalment, els pares no saben que un dels dos pot sol·licitar esta prestació, i fan peripècies per a poder tenir temps per estar amb els seus fills. Esta prestació és com una baixa per al progenitor que té un fill en estat de dependència, i si la demanen, poden estar cuidant del seu fill prematur sense tindre cap tipus de reducció d’ingressos”, explica.
D’altra banda, la deltebrenca també oferix acompanyament emocional als progenitors durant l’estada a l’UCIN dels seus fills i compartix la seua experiència i vivències personals, així com alguns consells per a preparar l’arribada a casa. Per a Julián, “la societat no és prou conscient d’allò que representa o pot representar la prematuritat: s’ha normalitzat una cosa que no ho hauria d’estar tant, de normalitzada. Molts cops els problemes comencen quan arribes a casa amb el nadó; no només són els dies que estàs a l’hospital”.
A més, també els indica els recursos als quals poden accedir directament per ser prematurs, com és el Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP), per tal de prevenir possibles retards cognitius o físics.
D’esta manera, el Verge de la Cinta és un dels dotze centres de Catalunya que, actualment, compta amb la figura del pacient expert a Nounats, gràcies a l’Associació Som Prematurs, de la qual es facilita el contacte als progenitors de prematurs.
