EDITORIAL // La Setmana Santa 2021 ha pogut resultar balsàmica, des del punt de vista econòmic, per a les Terres de l’Ebre i especialment per al sector turístic, que havia estat dels més castigats per la pandèmia. S’han repetit les coordenades de l’estiu passat: grans espais naturals, turistes amb ganes de sortir de les principals conurbacions de Catalunya -i sense poder sortir dels límits de Catalunya- i bons indicadors epidemiològics a les Terres de l’Ebre, un territori que a més a més ja estava de moda entre els orígens turístics propers i la pandèmia ha acabat de situar entre les destinacions predilectes. Més encara per Setmana Santa, en què ja fa temps que el turisme familiar té les Terres de l’Ebre entre les primeres opcions.
Tot plegat ha fet que s’hagen donat les circumstàncies perquè l’afluència de visitants haja estat més important encara que en l’etapa immediatament anterior al coronavirus, si bé algunes restriccions vigents, com ara l’obligació de tancar bars i restaurants a les 17 h, han limitat la capacitat de recuperar ingressos.
No dixarem de celebrar que la rehabilitació d’un dels sectors amb més potencial del territori és una bona notícia, però no acostuma a ploure mai a gust de tothom i l’allau de visitants ens enfronta a riscos que cal assumir i gestionar. D’una banda, l’allau de turistes i la recuperació de la mobilitat catalana intercomarcal ens ha dixat un previsible empitjorament dels indicadors covid. I en este sentit sap greu que les autoritats, que s’ha d’admetre que tenen un paper molt complex en tota esta història, no ens expliquen les coses amb més transparència. Se sabia perfectament que afluixar les restriccions per Setmana Santa comportaria un empitjorament de la crisi sanitària.
Com se sabia com i quan esclatarien la segona i tercera onada de contagis. Però una vegada més a la ciutadania se li envien els missatges de forma poc honesta i amb criteris d’oportunitat política. Es volia salvar la Setmana Santa i donar aire al sector turístic, assumint la probabilitat que els hospitals tornen a patir? Doncs que ho diguen.
Ara resulta que, sobtadament, hem de tornar al confinament comarcal, que a sobre no té gaire sentit que s’aplique estrictament a territoris amb poca densitat de població com les Terres de l’Ebre i no siga més estricte i perimetralment més reduït en ciutats de l’àrea metropolitana. Això que passa ara es podia preveure perfectament, però sembla que ningú, un any després de lluitar amb el virus, és capaç de parlar a la població amb sinceritat i d’aprendre dels errors.
De l’altre costat, la Setmana Santa ens ha dixat aglomeracions en espais naturals ebrencs que comencen a fer mal a la vista i potser també a la natura. Potser només són fruit d’una confluència puntual de circumstàncies, però igualment cal fer uns deures, quant a regulació i limitació d’accessos, i seria imperdonable que, com amb la gestió covid, féssem pilotades endavant fins a la propera crisi. Perquè l’estiu passat ja es va detectar clarament la necessitat de regulació d’alguns espais, i no s’ha fet res.
