La Viquipèdia diu que Jorge Fernández Díaz (JFD) és un polític espanyol nascut l’any 1950 a Valladolid (capital d’Espanya entre el 1601 i 1606). Professionalment, és enginyer industrial i inspector de treball, encara que es dedica a la política des dels 28 anys, havent militat en diversos partits de dreta i centredreta durant la Transició espanyola i membre supernumerari de l’Opus Dei.
En el currículum de JFD figura amb lletra molt petita haver sigut un dels líders de l’“Operació Catalunya”. Aquesta trama de les clavegueres de l’Estat -tot i la gravetat de les seves conseqüències per als catalans- no és el motiu d’aquest article.
Un cop abandonada la política activa, JFD dedica part del seu temps de jubilat a ser columnista de l’imparcial i objectiu diari La Razón (de la corporació mediàtica Atresmedia).
Tot seguit unes perles (només tres, de les moltes que amolla) del visionari/bruixot JFD publicades a una de les “bíblies” de la premsa de la capital espanyola.
En el mes de setembre del 2021 assegurava l’exministre que el papa de Roma li havia dit (personalment) que “el diable vol destruir Espanya”; i seguia la dissertació amb una teoria conspiranoica en què assegurava que els governs actuals volen contenir i reduir la població mundial (avortament, desnutrició, bla, bla, bla…).
A principis d’aquest 2023, en una columna al diari dels “razonables”, l’exministre de l’Interior alertava que la profecia cristiana que vaticina la fi del món anava prenent força. Un fragment d’un asteroide impactaria contra la Terra destrossant-la. Cap càlcul científic (de la NASA i altres organismes qualificats) fa preveure un impacte de l’asteroide sobre el planeta, com descriu la profecia inspirada segons JFD des de principis d’aquest segle per uns joves colombians cridats per Déu.
El 13 d’octubre d’aquest 2023, el supernumerari de l’Opus “l’ha tornat a fer” (de tant d’espiar a la gent del procés se li va quedar aquesta frase). I potser a conseqüència dels efectes patriòtics estimulants de la desfilada militar del dia anterior. JFD titula el seu article “la danza del sol” i fa referència al miracle (?) succeït al poblet de Fàtima (Portugal) el 13 d’octubre de 1917. Els tres ‘pastorinhos’ (Lucia al capdavant) i, per descomptat, l’aparició de la mare de Déu de Fàtima al seu voltant, són l’essència de l’esbojarrat article del bruixot de Valladolid. Cal llegir detingudament la columna publicada a l’esmentat diari de la capital per poder mesurar el grau de paranoia literària de l’exministre.
L’enginyer, inspector de treball i després polític (ministre en el zenit de la seva carrera) ara, i des de la seva religiositat portada a l’extrem, és divulgador de l’essència catòlica de l’Opus Dei. Tanmateix, aquesta fal·lera literària pot quedar com una simple anècdota. Però la seva gestió com a ministre de l’interior del Govern espanyol no és una cosa menor. Almenys per als catalans. Seva és l’aclaridora frase: “Nos hemos cargado la sanidad catalana”. I per si de cas, que la salut no ens falti, ebrencs!
){kind=link}