És lo primer any que he necessitat ajuda per a penjar el pessebre de la meua finestra. Los 91 anys, pesen…
He pensat que potser serà l’únic que veurem a Tortosa. Me fa pena pensar que cada cop s’hi veuen menys pessebres. Al mateix temps, sento l’alegria de pensar en lo regal de la fe. Este és lo regal que ens porta celebrar el naixement de Jesús. L’alegria del Nadal, un regal que ens fa més feliços que els altres regals materials.
En veure’l penjat, em ve a la memòria la meua amiga Anna, que me’l va regalar. La seua bondat feia que tot ho fes com si no fes res, sense donar-hi importància. El record de la seua humilitat em retorna al pessebre del naixement, on va néixer Jesús, rodejat de gent humil, els pastors.
Dalt de tot, hi fico l’estrella. Representa la Llum per a trobar-lo.
Vos dixo aquí el meu regal: un fragment de la Mare Teresa de Calcuta, per si voleu celebrar el Nadal amb los seus consells:
“Tingues sempre present que la pell s’arruga, els cabells blanquegen i els dies es converteixen en anys… Però allò important no canvia. La força i la convicció no tenen edat.
El teu esperit és el plomall que pot netejar qualsevol teranyina. Darrere cada línia d’arribada, n’hi ha una de partida.
Cada cop que assoleixes alguna cosa, neix un desafiament nou.
Mentre estiguis viva, sent-te viva. Si enyores el que feies, torna a fer-ho. No visquis de fotos engroguides. Segueix, encara que tots esperen que abandonis. No deixis que es rovelli el ferro que hi ha en tu. Fes que en lloc de llàstima et tinguin respecte. Quan pels anys no puguis córrer, trota, i si no pots, camina. I si no pots tampoc, agafa’t un bastó, però mai no t’aturis”.
M. Cinta Llasat
