S’apropa l’esperat moment en què el Ministeri de Foment es digna a obrir d’una vegada, després de més de 20 anys de tràmits i obres endarrerides, la variant amb doble via entre Vandellòs i Tarragona de l’estratègic corredor mediterrani ferroviari. Des de fa temps s’ha entrevist este moment, per part d’administracions, operadors i usuaris, com
l’oportunitat històrica per a dignificar el servei tant a l’R-16, la línia de regionals que gestiona (el servei, no pas la infraestructura) la Generalitat, com la llarga distància del corredor, ja que el tram de via única era un obstacle insalvable que condiciona tots els serveis, les seues prestacions i velocitats, així com els horaris i freqüències.
Ara, a pocs mesos de l’entrada en servei d’este tram transcendental, ens trobem que, bé per l’excepcionalitat política bé per altres factors tècnics, el Ministeri de Foment, a través dels operadors públics Renfe i Adif, sembla haver-se desdit d’un acord assolit fa un any i mig amb la Generalitat i sembla que, a dia d’avui, les Terres de l’Ebre no tenen garantit ni de bon tros l’accés a l’alta velocitat, a través de trens de mitja distància semidirectes a Barcelona o a través de l’aturada d’algun tren de llarga distància d’altes prestacions a l’Aldea com a estació central del territori. De fet, les dos coses haurien de ser innegociables.
El Govern ens diu ara que està negociant, a un mes de l’entrada en operació de la variant, quan des de fa mesos es reclama previsió i concreció. Sembla que la major part de la responsabilitat recau en l’Estat, que és el que hauria desatès els acords assolits, però a ningú se li escapa que hi ha hagut temps de negociar, pressionar i poder comunicar als usuaris quin escenari se’ls obre. Si més no ara, encara que puga ser tard, el Govern ha transmès una posició de fermesa en el sentit que no tolerarà que l’alta velocitat passe de llarg de les Terres de l’Ebre, que resten encomanades a la negociació sota la pressió de la imminència.
