Meritxell Roigé, alcaldessa de Tortosa.
Les Festes de la Cinta tornen a la normalitat absoluta, després de dos anys de pandèmia. Què suposa i quina expectativa en té, com a alcaldessa?
Tornem a tindre unes festes vives i participatives, amb una oferta molt àmplia adreçada a totes les edats, amb caps de cartell nacionals destacats. Xalarem molt i tornaran a ser les úniques festes del territori totalment gratuïtes.
Què en destacaria?
Enguany passarem dels 1.200 penyistes, que ens han suggerit discjòqueis i actuacions. Es perceben moltes ganes de participar-hi. També, de les pubilles de l’any passat, que es van quedar amb el cuquet de participar en tots els actes. I els concerts són capdavanters: la nit d’Eufòria al Parc, amb Clàudia Xiva i Pep Muntanyola, Miki Núñez o Lildami, número u recentment a Flaixbac, Catarres i Rebeldes i, a la vegada, un apartat només per a concerts d’artistes locals, per primera vegada.
Les festes s’acabaran, i començarà un nou curs polític marcat per les eleccions municipals a l’horitzó. Què implica?
Jo no crec que hi haja gaire diferència en relació amb altres anys. Ha estat un mandat complex, per la pandèmia i per la situació de bloqueig per part de l’oposició que he tingut des del dia 1, fins al punt que m’he sotmès a una qüestió de confiança. No han estat uns anys fàcils, però estic contenta dels resultats i afronto el tram final per a finalitzar les actuacions que estan en marxa.
Este bloqueig de què parla no ha impedit però al seu govern renunciar a cap gran actuació tret de l’ampliació de l’auditori.
No ens va permetre fer-la, però jo continuo sense descartar-la perquè crec que la ciutadania ha de tindre més espais per a activitat cultural i social. S’acabarà fent. De moment, ja estem habilitant una nova sala a l’antiga Indo; i més enllà de la qüestió de l’auditori, hem anat fent i governant, tot i les dificultats i la intenció d’alguns de paralitzar la ciutat. Sense este bloqueig, o amb la col·laboració de l’oposició, hauríem fet més coses. Jo, si fos oposició, intentaria aportar o proposar abans que votar que no perquè sí.
Hi ha hagut un equilibri de forces. Van començar en minoria, van pactar després un govern conjunt amb el PSC i han tirat endavant modificacions pressupostàries gràcies a ERC o Cs. Quin escenari obre això a partir d’ara?
Nosaltres seguirem persistint perquè la ciutat ha de tirar endavant. Els partits de l’oposició tenen l’oportunitat de demostrar que són més responsables del que ho han estat els darrers tres anys. Malgrat la pandèmia, hem estat sols. L’oposició no hi ha sigut.
Atenent com ha anat tot plegat fins ara, creu que pot aprovar el pressupost del 2023 amb algun partit de l’oposició?
No tinc cap esperança que cap d’ells aprove els pressupostos. Recordo que fa vuit mesos em vaig haver de sotmetre a una qüestió de confiança. Algú pot imaginar que algun d’estos partits, a cinc mesos de les eleccions, aprovarà un pressupost? No els aprovaran.
I si guanya les eleccions, amb qui es veu governant? Amb qui de l’oposició hi ha més afinitat?
Encara queda molt. De fet, hi ha partits dels quals encara no es coneix el candidat a l’alcaldia. Jo aspiro a una àmplia majoria i que la ciutadania valore que hem treballat moltíssim i ens hi hem dixat la pell.
El PSC, el seu soci de govern, és un dels grups que encara no té alcaldable. Fa poc va dir que s’agafava un temps de reflexió sobre el pacte amb Junts per Tortosa, un període que va semblar resoldre’s amb l’anunci de la marxa d’Enric Roig. Però Roig no ha marxat. Quina és la salut actual del pacte?
El pacte de govern funciona, de la mateixa manera que ha funcionat des del primer dia. Ni hi ha hagut cap moment complicat ni cap dels tres regidors m’ho ha transmès així. Crec que la situació del PSC és més un problema de fora del grup municipal que no pas de dins. És una qüestió que l’han d’acabar d’aclarir ells internament.
El primer secretari del PSC a l’Ebre, Manel de la Vega, en declaracions a esta publicació, no va garantir que els socialistes es mantinguen al govern fins al final del mandat. Preveu que es puga trencar el pacte abans d’hora?
Insistixo que això no ens ho ha transmès cap dels tres regidors que formen part del Govern municipal, que són amb els que tinc fet el pacte.
La seua candidatura és Junts per Tortosa i esta vegada està fins i tot registrada com a partit, al marge de qualsevol formació nacional. De quina manera o amb quina coalició es podria ampliar esta candidatura?
Jo sempre he dit que nosaltres ens presentem com un projecte que és per Tortosa i per a Tortosa, en clau estrictament tortosina i oberts que s’hi afegisca tothom que tinga ganes de treballar per Tortosa.
No hi ha hagut converses amb Junts per Catalunya?
En estos moments, no.
Però queda prou clar que vostès representen l’espai postconvergent?
Evidentment, formo part d’un passat del qual em sento molt orgullosa, que va ser Convergència i el que suposava. Però tant durant l’etapa de Ferran Bel com a alcalde com durant la meua etapa dins dels nostres projectes sempre hem tingut més gent independent que no pas gent del partit. Al principi del mandat, dels set regidors, i abans de constituir-se com a partit Junts per Tortosa, només hi havia dos militants. Ara tots formen part d’este nou projecte.
Quines actuacions es podran tancar o encarrilar durant el que resta de mandat?
El carrer Cervantes ja està a la recta final. Portem dos terços de l’obra enllestits i a partir de l’1 de setembre començarà el darrer tram. També al setembre començarà l’obra de dos projectes importants, ja adjudicats, com són la muralla del Rastre, amb un nou passeig que connectarà amb Santa Clara, la Simpàtica i l’hospital, i el carrer Barcelona, una artèria important de la ciutat, entre altres actuacions de via pública. I després hi ha projectes en marxa o redactant-se. Tenim a punt l’enderroc de les cases de la plaça de l’Absis de la Catedral, finalitzat el projecte de remodelació de la Rambla Catalunya i per a redactar, el de la reforma integral de l’avinguda Generalitat. Una altra obra que s’ha de poder executar a partir del 2023 és la nova plaça Alfons XII. També a la tardor ens hi posarem amb el projecte de la nova pista d’atletisme, a Jesús.
S’ha resolt el conflicte pels terrenys per a la pista d’atletisme?
Al ple del setembre ja hi anirà la modificació pressupostària per a adquirir els terrenys. Ens demanaven dos milions d’euros però el Jurat d’Expropiació ens ha donat la raó i ens en sortirem amb 400.000.
I els Josepets?
El dia 15 de setembre tindrem les tres propostes finalistes per a fer el pavelló. El que guanye farà el projecte executiu, que esperem tenir a finals d’any per a poder traure a licitació l’enderroc i construcció del nou pavelló.
És a dir, podrien començar les obres l’any que ve?
Han de començar les obres l’any que ve.
I actuacions socials?
Insistirem en projectes en què som referents al país, com el Sempre Acompanyats, Ujaripem [centrat en el col·lectiu gitano] o el Projecte d’Intervenció Comunitària Intercultural, i estem molt pendents dels fons New Generation, sobretot pel que fa a habitatge.
Hi ha poca oferta d’habitatge, tant de lloguer com d’obra nova, i preus alts. Li preocupa?
Tot just per això hem presentat dos projectes als New Generation per a poder construir habitatge al nucli antic, amb l’Ajuntament com a promotor directe.
Al principi del mandat, vostè va parlar del repte de desenvolupar una àrea de regeneració urbana [ARU] al nucli antic.
Els ARU eren projectes entre l’Estat i la Generalitat que es van dixar de fer i ho hem reconvertit en una proposta candidata als New Generations, a la zona de l’Absis i del barri Castell, al darrere del Palau de Justícia. Esperem la resolució i, si ens ho donen, podrem construir habitatge al nucli antic més enllà d’haver transformat els espais públics.
Abans de l’estiu, es va anunciar un acord per l’adquisició, finalment, dels terrenys de Renfe. Quan es materialitzarà?
Tenim l’acord i probablement al setembre vindrà el secretari d’Estat d’Infraestructures, Xavier Flores, per a signar el conveni, i aleshores podrem explicar el que suposarà.
D’entrada, el consistori s’estalviarà bona part dels 4 milions d’euros acordats fa més de 15 anys. A banda d’això, què s’hi farà?
El preu serà de més de 600.000 euros i el punt d’inflexió urbanística passa per poder traure una barrera i poder disposar d’un espai verd i d’espais preparats per a tenir habitatge al centre de la ciutat, a més a més d’espai comercial i d’aparcament.
Què fa falta perquè l’Ajuntament de Tortosa puga cedir al Departament de Salut uns terrenys per a la construcció d’un nou hospital per a les Terres de l’Ebre?
Estem finalitzant els tràmits amb la Sareb [únic propietari de terrenys al pla parcial del Camí de Roquetes al marge de l’Ajuntament de Tortosa], amb la qual tenim un acord pel preu dels terrenys, i només cal signar.
Per tant, quan es podran posar els terrenys a disposició del Govern?
Nosaltres també hem de fer una modificació del POUM, per tal que tot l’espai siga d’equipaments, ja que ara hi ha una part que és d’ús residencial, però un cop els terrenys siguen nostres, el Govern de la Generalitat pot començar a fer el projecte, perquè els terrenys seran cent per cent públics i perquè ja els ha vingut a veure. A més a més, la modificació del POUM no és gens difícil. En el cas de Kronospan, va costar un mes i mig.
Quines sensacions té quant a la remodelació urgent de l’actual Verge de la Cinta?
Se’ns va dir que sortiria a licitació abans de l’estiu i, de moment, no ha sortit. Esperem que el Govern accelere i que el primer que s’execute siga l’ascensor per a facilitar l’accessibilitat dels veïns de la ciutat.
Amb les obres de l’hospital i amb les obres previstes en la recta final de mandat, no podrien augmentar els problemes de mobilitat a la ciutat?
El carrer Cervantes s’acabarà molt abans que comencen les obres d’ampliació de l’hospital. I, en general, les obres més complexes estaran fetes o, en el cas del carrer Barcelona, hi ha l’alternativa de l’avinguda Canigó.
Fa poc un grup de veïns va denunciar problemes d’inseguretat i incivisme al barri antic.
Les queixes són sobretot per incivisme. Ens hem reunit diverses vegades amb veïns i hem dut a terme diverses accions des del 6 d’agost: s’ha reduït l’horari d’obertura dels establiments de la plaça Gerard Vergés i de la plaça Montserrat, i hem activat un sistema de vigilància conjunta entre Policia Local i Mossos d’Esquadra. La situació ha millorat.
Ha parlat abans de Kronospan. Com pot marcar el futur econòmic de Tortosa i del territori
Ja sense l’entrada en funcionament de la fàbrica, tenim l’atur més baix des del 2007. I Kronospan ens canviarà la dinàmica, i no només del seu sector. Els 1.500 llocs de treball indirectes seran parcialment ocupats per gent que demanarà habitatge al territori, per la qual cosa ja hem dit que cal construir habitatge. Kronospan ha comprat blocs sencers de pisos a l’Aldea. En general, mouran una activitat econòmica d’unes dimensions que no ens imaginem, més enllà de les 500 persones que ja estan treballant en la construcció, amb molts proveïdors locals per a les obres. A més a més, a la tardor esperem estar en condicions d’anunciar noves implantacions comercials a Tortosa i industrials al polígon Catalunya Sud.
