Més d’un 80 % de jóvens ebrencs entre 15 i 34 anys parlen únicament català com a llengua habitual a les Terres de l’Ebre. Això contrasta amb la mitjana catalana, que baixa fins a un 12 %. Encara més a l’àrea metropolitana de Barcelona, on només un 6 % dels jóvens parlen únicament català. Les Terres de l’Ebre és la regió de Catalunya on se registra un percentatge més alt. Els motius són bàsicament demogràfics. “La raó fonamental és la demogràfica. A les zones més urbanes o a les grans ciutats hi ha més persones no catalanoparlants o no autòctones que a les zones rurals, on la gent ha emigrat cap a zones urbanes”, interpretava Jordi Duran, director del Centre de Normalització Lingüística (CNL) de les Terres de l’Ebre, en declaracions a Canal TE.
Les dades apareixen a l’InformeCAT 2024, el tretzè recull anual de cinquanta dades sobre l’estat del català que publica la Plataforma per la Llengua. Algunes dades les publiquen amb anterioritat institucions oficials o agents privats, mentre que d’altres són fruit d’enquestes i estudis de la mateixa Plataforma per la Llengua. La voluntat última de l’InformeCAT és “situar la llengua catalana al centre del debat públic i fer-ho amb informació precisa i amb un emmarcament conceptual que en facilite la restitució i la normalització”.
Un altre dels motius que propicia un major ús del català en regions amb les característiques de les Terres de l’Ebre és que la immigració aprèn més el català: “Si la situació sociolingüística permet un major ús del català, és a dir, si la llengua ambiental és el català, la nova immigració assumirà la llengua amb més facilitat”, afirma Duran.
L’informe de la Plataforma per la Llengua recull dades dels diferents territoris del domini lingüístic del català i les classifica en set àmbits temàtics: dades sociodemogràfiques, cultura i mitjans de comunicació, empresa i serveis, educació i cohesió social, justícia, oficialitat i reconeixement, i internet i noves tecnologies. Alguns dels resultats obtinguts se difonen també per territoris i és en este punt on se pot concloure que l’Enquesta a la joventut de Catalunya del 2022 indica que només un 12,1 % dels jóvens entre 15 i 34 anys parlen únicament català com a llengua habitual. Un 13 % més diu que habitualment parla més català que castellà; un 16,1 %, que parla tant català com castellà, un 0,7 %, que parla català i una altra llengua, i un 5,1 %, català, castellà i una altra llengua. En canvi, fins al 22,4 % diu que només parla castellà; el 22,0 %, més castellà que català; el 6,0 %, castellà i una altra llengua, i el 2,6 %, altres llengües. El 3,3 % que no ho sap o no respon no ha sigut computat en els càlculs de percentatges. Amb estes dades, se pot dir que el català és usat habitualment pel 47,1 % dels jóvens, mentre que el castellà és usat pel 71,7 %. Si es tenen en compte els que diuen que parlen “més castellà”, però que també parlen català, i a la inversa, les proporcions serien de 69,1 % de catalanoparlants habituals i 84,7 % de castellanoparlants habituals.
Més bona salut a l’Ebre
La mateixa enquesta indica que l’àmbit metropolità és on el català es troba en una situació més precària: el 6,7 % dels jóvens parlen només català habitualment; el 10,2 % el parla més que el castellà; el 15,4 %, tant com el castellà; el 0,4 %, amb una altra llengua, i el 4,5 %, amb el castellà i una altra llengua. En global, doncs, només el 37,2 % el parla habitualment. O, si s’hi inclouen els que diuen que parlen “més castellà”, només parlen habitualment el català el 62,7 %.
A l’altre extrem, el 81,8 % dels jóvens de les Terres de l’Ebre usen habitualment el català, o, si es tenen compte els que diuen que parlen “més castellà”, el valor a les quatre comarques ebrenques és del 88,7 %, gairebé nou de cada deu persones que hi viuen.
A Catalunya, el català és llengua inicial -primera llengua que cadascú aprèn, generalment a casa amb els pares- del 37,3 % dels jóvens d’entre 15 i 34 anys, mentre que el castellà ho és del 53,7 %. A les comarques metropolitanes, les proporcions són de 29,8 % de catalanoparlants inicials i 61,3 % de castellanoparlants inicials. A les Terres de l’Ebre, en canvi, hi ha un 66,8 % de catalanoparlants inicials i un 16,4 % de castellanoparlants inicials.
Malgrat la bona situació del català a les Terres de l’Ebre en comparació amb altres territoris, els experts també hi alerten de la davallada de l’ús social i reclamen en general polítiques que garantisquen l’aprenentatge de la llengua i el foment del seu ús. “Que estem millor que altres no vol dir que no ens afecten els problemes que té el català, perquè les diferents enquestes i els estudis lingüístics van reflectint una davallada progressiva de l’ús de la llengua”, tanca el responsable territorial del CNL.
