El plenari de Tortosa ha començat esta setmana la descatalogació del monument franquista del riu Ebre, per a aplanar el camí a una futura retirada, encara que l’alcaldessa ha incidit que si la futura llei catalana de memòria determina, com es preveu, la retirada efectiva del monòlit, el nivell de protecció urbanística actual no en seria cap obstacle.
Siga com siga, el camí iniciat per la majoria del plenari tortosí i el fet que 20 dels 21 regidors es fessen seua la darrera petició de la Comissió per la retirada per a fer fora el monument de l’espai públic, ha situat la controvèrsia en un nou escenari, una nova pantalla, que contrasta fortament amb el debat generat el 2016 al voltant del monument i la consulta a la ciutadania, avalada per 19 dels 21 regidors d’aleshores. Contrasta amb els matisos i les contradiccions que gestionaven la majoria de partits. De fet, només ERC i Movem, d’entre els defensors i promotors de la consulta, van fer campanya per la retirada, i ho van fer amb la boca petita.
El resultat de la consulta va ser el que va ser, amb una majoria de tortosins i tortosines a favor del manteniment i la reinterpretació del monument, per les raons que siguen, però de seguida es va comprovar que ningú semblava fermament disposat a fer valer el resultat de la consulta. Aleshores, per a què van sevir aquells mesos de polèmica? Per a què es va donar la veu a la ciutadania i es va exposar Tortosa als impulsos i les etiquetes d’un debat que es va fer nacional?
L’anunci d’una nova llei que en promourà la retirada i la constatació que l’Ajuntament no és el propietari del monument, cosa que ja se sabia, ha donat a tothom l’argument just per a girar full. No podem estar en contra de la retirada d’un monument que enaltix indiscutiblement la victòria feixista en la Batalla de l’Ebre en detriment dels perdedors. Però les coses s’haurien pogut gestionar d’una altra manera. Ara, sentint els portaveus dels diferents partits al ple -a excepció de la CUP, que sempre ha estat molt clara en favor d’una retirada innegociable- sembla com si algunes coses no s’haguessen dit o no haguessen passat. Rectificar també és una opció política.
