El 25 de juliol de 1938 començava la batalla més decisiva i sanguinària de la Guerra Civil, La Batalla de l’Ebre. Un dels fronts on es va iniciar aquesta ofensiva republicana contra les tropes rebels va ser el tram entre Campredó i l’Aldea. Allí estaven ubicades per part de les forces republicanes, la XIV Brigada Internacional, més coneguda com la Marsellesa, ja que el gros dels seus components eren de nacionalitat francesa i belga. Aquesta brigada estava dirigida pel gal Marcel Sagnier i tenia com a comissari polític, Henri Tanguy. La XIV Brigada Internacional comptava amb uns efectius totals de 3.966 homes enquadrats en quatre batallons: 53 Batalló “Comuna de París”, 54 Batalló “Vaillant-Couturier”, 55 Batalló “André Marty”, 56 Batalló “Henri Barbusse. A l’altra de la riba del riu Ebre, estaven ubicades les forces sollevades, concretament la 105 Divisió de les tropes franquistes, dirigides pel coronel Natalio Lopez Bravo. Aquesta Divisió estava integrada dins del Cos de l’Exèrcit del Marroc del general Juan Yagüe. El seu lloc de comandament se situà a la població del Montsià d’Ulldecona.
La realitat és que aquell 25 de juliol el riu Ebre es va tenyir de roig. Més tard aquella operació militar al tram sud de l’Ebre que va partir de tres llocs diferents, però que només va reeixir o aconseguir arribar els soldats republicans a l’altra banda de riu Ebre fou la que s’inicià al davant de la Torre de Font de Quinto a Deltebre, amb objectiu de conquerir la posició de la Torre de la Carrova. Una operació que es va tractar de distracció.
L’operació va ser un rotund fracàs, provocant una gran quantitat de baixes a les dues bandes enfrontades. Duent-se la pitjor part, les tropes republicanes, concretament el Batalló la “Comuna de París” el qual va ser quasi aniquilat. Fou tant el nombre de baixes d’aquest batalló que el seu comandant, René Cazalà, es va pegar un tret al cap aquella matinada a la vora de la riba del riu Ebre, veient la quantitat de morts que havia provocat aquella operació militar.
De fet, fins a la caiguda del Front d’Aragó la part sud de l’Ebre havia estat al marge de l’enfrontament militar. Ben bé era una zona de rereguarda. Però la desfeta republicana a l’Aragó convertí la part sud del riu Ebre com a línia de front. A l’esquerra zona republicana, a la dreta zona sollevada. Aquest fet provocà que les tropes republicanes hagueren de construir a correcuita unes línies de defensa, per evitar i impedir que les tropes franquistes poguessin travessar el riu Ebre pel seu tram sud.
D’aquesta manera, la companyia de sapadors integrada al V cos de l’Exèrcit Republicà, durant el mes de juny del 38 va construir un complex defensiu format per 49 casamates situades entre Campredó, l’Aldea, Camarles i l’Ampolla. Una primera línia de nius de metralladores de posicions creuades per evitar el pas de l’enemic. Una línia defensiva que al final no va entrar en combat perquè les tropes sollevades van elegir altres punts de creuament del riu Ebre.
Aquest conjunt de casamates o nius de metralladores situades a la població de la comarca del Baix Ebre de l’Aldea, han estat objecte d’estudi i inventariades per l’empresa arqueologia GRIECC. Estudi que es presenta el divendres 18 de novembre a la Biblioteca Torres de l’Aldea. Estudi que donarà conèixer quantes d’aquelles casamates es troben en peu, quin ús es fa i quantes han desaparegut d’aquella línia de defensa republicana que es va construir a les nostres terres ara fa 84 anys.
