HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catPer fi: elles també juguen!

Per fi: elles també juguen!

Tot i que les arrels del futbol femení venen de lluny, fa molt poc que s’ha obtingut un clar reconeixement d’aquesta activitat física, d’aquest esport.

El 1894, Netty Honeyball va fundar el primer club femení anomenat British Ladies Football Club. A Escòcia el futbol femení no era cap raresa: des del segle XVIII, es diputaven partits a les Highlands. A festes era costum que juguessin casades contra solteres. Però, curiosament, les dones no podien entrar als camps de futbol on els homes, a part del joc, s’esbatussaven de tal manera que finalment per pacificar els exacerbats seguidors van decidir permetre i, a més, de franc, l’entrada de les dones als estadis.

La Primera Guerra Mundial va ser la gran oportunitat per al futbol femení; les dones, de la mateixa manera que van copar les fàbriques, van reemplaçar els homes al futbol. Les fàbriques van organitzar el seu propi equip femení, tal com ho havien fet amb els homes.
Els diaris, acostumats a fixar-se en el vestuari de les senyores jugadores, van començar a redactar les seves cròniques amb les incidències del partit. El futbol femení va començar a moure públic, diners i atenció mediàtica, cosa que va preocupar seriosament als dirigents (tots homes), de la Football Association (FA).

L’any 1921, l’establishment de la FA amb el suport de la comunitat mèdica que s’esforçava a desaconsellar l’exercici d’aquest esport femení, per unanimitat, va adoptar una resolució en la qual s’afirmava que el futbol era un esport inapropiat per a les dones. Aquí, Gregorio Marañón va dir que “l’esport emmalalteix la feminitat de les dones!”

Aquesta prohibició es va mantenir fins a la dècada dels anys setanta del segle passat.
Durant tots aquests anys, moltes dones van continuar jugant a futbol, però ho van fer sense una organització sòlida ni amb competicions rellevants.

Les pioneres del futbol a Espanya van ser les Spanish Grils Club. El 1914, Paco Bru, exfutbolista del FC Barcelona, contractat com a míster per la Federació Femenina contra la Tuberculosi de Barcelona, va fundar el club i va dividir l’equip en dos grups anomenats Montserrat i Giralda. Al camp de l’Espanyol, un nou de juny de 1914, es va disputar el primer partit no oficial de futbol femení.

La II República va obrir l’esport a les dones, però la Guerra Civil i la implantació del règim franquista va acabar amb les aspiracions de les dones en molts àmbits, també, per jugar a futbol.

A les Terres de l’Ebre tenim constància que a l’Aldea, l’any 1952, es van formar dos grups de dones amb molta iniciativa per jugar un partit la tarda de la Castanyada. El partit va ocasionar un rebombori de tal magnitud que les dones, davant les crítiques i maledicències, van deixar anar la incipient activitat ludicoesportiva.

En l’actualitat, el primer equip femení del Barça està fent una gran progressió. Aquest any, aparellat amb el Reial Madrid als quarts de final de la UEFA Wome’ns Champions League ha fet una exhibició de bon futbol, cosa que ha il·lusionat els aficionats i les aficionades.

L’equip de Jonatan Giráldez, amb el suport tècnic del gandesà Rafel Navarro, va omplir de joia el cor de la gent del BARÇA i de les 91.553 persones que van acompanyar les futbolistes, cosa que va fer que s’assolís el rècord mundial d’assistència.

Ara només queda continuar caminant per aconseguir l’empoderament de les dones en l’esport, per assolir una societat més igualitària i, com no podia ser d’una altra manera, que al mateix treball hi correspongui el mateix salari.

Rosa Queral Casanova
Rosa Queral Casanova
coordinadora de Iubilo-URV
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 88 = 94

Últimes notícies