Només a Catalunya, durant este 2020, deu dones i una xiqueta han estat assassinades a mans de masclistes. Onze víctimes de la violència masclista. Onze dones, amb nom i cognoms, que han estat víctimes d’esta xacra social que encara no s’ha aconseguit erradicar de la societat. Onze víctimes, que eleven a 167 les dones mortes a Catalunya per la violència masclista des de l’any 2008. “Estem tan acostumats al fet que hi haja víctimes de violències masclistes. Enguany n’han matat 10 i a més una nena, per tant, onze dones assassinades a Catalunya: és molt fort, i de vegades es banalitza esta xifra”, lamenta Carme Valls, coordinadora de l’Institut Català de les Dones, en declaracions al Canal
Terres de l’Ebre.
A les Terres de l’Ebre, només enguany i fins al tercer trimestre, 338 dones s’han adreçat a les comissaries dels Mossos d’Esquadra o a les policies locals per denunciar que estan patint violència masclista, ja siga en l’àmbit de parella (269) com en el familiar (69). Només els cossos policials, han atès un total de 358 víctimes. Als Serveis d’Informació i Atenció a les Dones, segons ha detallat Valls, s’han atès 133 casos nous de dones víctimes de violència masclista; i a l’Oficina de l’ICD, 30. Tot i que apunta que estes dades “poden ser repetides, perquè una dona que ha anat a un servei, finalment pot haver acabat denunciant”, el més preocupant de les dades són totes aquelles dones que no van a cap lloc.
Una situació que s’ha vist agreujada durant la pandèmia, i especialment durant el confinament domiciliari la passada primavera, moment en què des de tots els serveis del territori “estàvem realment preocupades, perquè vam detectar que el primer mes, les dones ni acudien als serveis ni trucaven”. La dificultat, inclús, de fer una trucada per estar confinades a casa amb l’agressor, va portar l’ICD a iniciar una campanya demanant als establiments que posessen un cartell a la porta perquè les dones poguessen adreçar-s’hi i trucar a la línia 900 900 120, una línia telefònica gratuïta que funciona les 24 hores del dia, en 120 idiomes, des de la qual es poden activar tots els recursos necessaris, siguen sanitaris, policials o d’urgència. La preocupació encara continua perquè “l’agressor ara ho té encara més fàcil, ja que les dones estan més a casa. Els models de treball han canviat una mica, es fa molt de teletreball i la pandèmia perjudica les víctimes de la violència masclista”, afirma Valls. La coordinadora de l’ICD apunta que tot i que les dades dels SIAD a l’Ebre s’han doblat respecte de les del 2019, “això no vol dir que hi haja més violència que l’any passat, sinó que potser les dones coneixen més els recursos que tenen al seu abast i saben on han d’anar quan viuen una situació de violència masclista”.
Al territori es disposa de diferents serveis a què poden adreçar-se les dones que estan vivint una situació de violència. Més enllà dels cossos policials, a cada comarca hi ha un SIAD; a Amposta, a més, hi ha el Servei d’Intervenció Especialitzada que dona cobertura a tot el territori ebrenc; a Tortosa es troba l’ICD on s’assessora psicològicament i legalment les dones, així com per mitjà de la línia telefònica informen del recurs més proper al domicili. L’Oficina d’Atenció a la Víctima de les Terres de l’Ebre ha estat guardonada este dimarts per la subdelegació del govern espanyol a Tarragona amb el premi ‘Meninas 2020’ per la seua tasca en l’acompanyament en seu judicial a les dones víctimes de violència masclista. “És molt important que quan les dones van a declarar tinguen una professional que en tot moment les acompanya en el procés, la qual cosa fa que no se senten desemparades ni pensen que estan a un banc soles”, diu Valls.
Educar en igualtat
Els jóvens són un col·lectiu que interessa especialment a l’Institut Català de les Dones, a qui s’adrecen per les violències sexuals que s’han donat en els últims anys a l’Estat espanyol en els entorns d’oci. La coordinadora de l’ICD creu que “és un error pensar que entre els jóvens no hi ha masclismes i que no els passen agressions, per això és tan necessari fer campanyes i sensibilitzar perquè siguen conscients que tots aquells comportaments que estan fent, sovint sense saber-ho i això encara és pitjor, són violència masclista. Per això s’ha de diferenciar l’agressió física de l’altre tipus de violències”. L’educació és fonamental per a erradicar la violència i promoure la igualtat efectiva entre les dones. En este sentit, Valls apunta que s’ha de començar en l’educació dels més menuts i menudes, des de les escoles, però també les famílies i la societat. “Perquè si eduques en igualtat, acabaràs fent prevenció en la violència”.
