Cal saber que a la Ràpita hi ha dos escoles públiques, l’escola Carles III i l’escola Horta Vella, i només un institut. L’institut Els Alfacs ha d’assumir un volum d’alumnat considerable per a la secundària obligatòria que es pot qualificar d’ingent i desproporcionat per a un espai que havia estat dissenyat, en el seu dia, per a 350 alumnes i que ara l’ocupen un total de 757 alumnes i un centenar de persones que hi treballen, si comptabilitzem docents i personal PAS, és a dir, personal d’administració i serveis.
Cal dir també que el centre està ubicat a sota mateix d’una pedrera amb roques megalítiques relativament enclavades al pendent pronunciadíssim del pujol que du per nom la Torreta, aquell que culmina amb un altre vestigi franquista controvertit i que amaga una torre de guaita medieval estratègicament emplaçada a dalt de tot del turonet. El caient més perillós d’aquesta muntanya escarbada descansa a tocar de l’institut Els Alfacs de manera que, si es produís una esllavissada més important encara que la del proppassat 14 de novembre, podria soterrar bona part del centre com si fora una llenca d’aigua semblant a la de les malaurades riades del País Valencià. Cal dir també que els despreniments recents no són un fet aïllat i actual sinó que es remunten a l’any 1988 també a causa de pluges torrencials i que la solució fou construir un mur de contenció. Des d’aleshores ençà no ha hagut cap especialista o institució que haja elaborat algun tipus d’informe que face constar la seguretat del centre.
D’altra banda, caldria repassar també algunes xifres crucials malgrat que les comparacions sempre es fan estopenques en el terreny de les reclamacions. Així, la Ràpita disposa d’un sol centre de secundària amb una població de més de quinze mil habitants mentre que Amposta, amb tan sols sis mil habitants més aproximadament, disposa del triple de centres. Pel que fa a Tortosa, tenint en compte que duplica la població de la Ràpita, disposa de tres centres més que la població rapitenca, és a dir, un centre enfront dels quatre centres de la capital de la comarca del Baix Ebre.
Si a tot això li sumem que l’arribada de nouvinguts de tot arreu puja considerablement any rere any, últimament a un ritme de deu arribades mensuals; que la convivència es fa més i més difícil en unes classes de ràtios al límit i un pati incapaç d’absorbir de manera adequada l’alumnat i també incapaç de xuclar l’aigua de pluja que forma bassals impressionants cada vegada que plou; que se’ns escatimen els recursos per no disposar d’un Pla d’entorn i per no estar catalogats com a centre d’alta complexitat com altres propers al territori com la Sénia i Ulldecona; que constantment se’ns rebutgen peticions de tècnics especialitzats per abordar l’absentisme i la diversitat cada vegada més pronunciada al·legant, any rere any, que la matrícula baixarà a causa de la baixada demogràfica que no arriba mai; que no es planteja, de cap manera, ampliar o bé l’escola l’Horta Vella o bé l’escola Carles III i convertir-les, una de les dos, en una escola-institut per descarregar el col·lapse d’alumnat en un sol institut… podem dir que el panorama de l’educació secundària a la Ràpita està tocant fons.
Desitgem que tot el que es reclama, que no és poc per la desídia continuada de les institucions, no acabe sent un fet aïllat i momentani. Hi ha massa cansament entre la població que exigeix i que no rep: aiguats i esllavissades haurien de fer trontollar de manera més contundent la depravació d’uns sistemes polítics que cada vegada fan més covarda, vella i salvatge, en termes espriuans, la nostra terra.
