HomePolíticaPSC i Junts qualifiquen "d'històrica" la llei del Fons Nuclear perquè augmenta...

PSC i Junts qualifiquen “d’històrica” la llei del Fons Nuclear perquè augmenta la inversió i l’ha impulsat l’oposició

El PSC i Junts han qualificat de “dia històric” per a les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona l’aprovació de la proposició de llei del Fons Nuclear que incrementa els recursos de l’impost que revertiran al territori i també el seu radi d’impacte. El diputat Joaquim Paladella ha celebrat que, des de l’oposició, s’hagin aconseguit 600 MEUR per als territoris nuclears, la meitat dels quals es repartiran els 18 municipis del Penta I (un 25% més del previst) i l’altra meitat 62 municipis del Penta II, els de menys de 12.000 habitants. Els diputats ebrencs de PSC i Junts han lamentat el vot contrari d’altres parlamentaris del territori i han acusat ERC de mentir i pressionar amb suposades inversions que la llei posa en risc.

Després de setmanes “molt intenses i de molta pressió (personal i política)“, com ha assenyalat el diputat socialista Joaquim Paladella, el PSC ha celebrat “haver aconseguit la inversió més important de la democràcia” que arribarà a les Terres de l’Ebre per iniciativa d’un grup parlamentari de l’oposició. El primer secretari del PSC a l’Ebre, Manel de la Vega, ha fet valer “el treball excel·lent” del diputat Joaquim Paladella, que ha liderat la proposició de llei, aprovada aquest dijous al Parlament, amb la qual s’ha modificat el Fons de Transició Nuclear i el seu impacte al territori.

El parlamentari ha lamentat que s’hagi acusat el PSC de “voler robar el futur de la Ribera d’Ebre”, quan el seu objectiu “era el contrari“. “Volíem portar més diners a la comarca i a tot el territori i ho hem assolit“, ha defensat. Paladella tampoc descarta que la xifra de 600 MEUR (que es repartiran en deu anys) augmenti perquè “els índexs de recaptació estan molt per sobre del previst, ja que les nuclears estan produint molta energia i més cara“. El parlamentari socialista ha recordat que l’impost es recaptarà mentre estiguin en marxa les nuclears i que aquesta és “una oportunitat històrica que el territori ha de saber aprofitar“.

Accent ebrenc

El diputat terraltí ha remarcat “el destacat accent ebrenc” de la llei, ja que a més d’incloure nombrosos municipis que formen part de l’àrea Penta II, s’ha introduït en la normativa una excepció perquè fora del radi d’impacte dels 30 quilòmetres de les nuclears, només en el cas de les Terres de l’Ebre es podran desenvolupar i proposar “projectes estratègics” que beneficiïn les quatre comarques. Aquests supòsits podran optar a un 10% del Fons (6 milions d’euros).

Dels 60 milions d’euros que poden arribar cada any, la meitat repercutiran en els 18 municipis del Penta I, una xifra que suposa un increment del 25% dels 24 milions d’euros inicials. Els altres 62 municipis del Penta II es repartiran 30 milions més. Perquè no es perdi ni un euro, si no es gasten en una de les àrees, es revertiran en l’altra.

Suposades inversions en risc

Tant el PSC com Junts per Catalunya han lamentat un darrer intent de pressió contra la proposició de llei del Fons de Transició Nuclear amb informacions periodístiques que alertaven d’una presumpta implantació industrial al polígon el Molló de Móra la Nova que es posava en risc amb la modificació de la normativa.

Paladella ha assenyalat que “hi havia projectes o promeses sense el reglament aprovat, també fora del radi dels 10 quilòmetres” i per això la nova llei és encara “més important” perquè no caldrà repartir recursos. “No hi ha cap mena de problema per fer els projectes que volien. No posem res en risc“, ha defensat el diputat socialista al Parlament.

La diputada de Junts, Irene Negre, ha assegurat que demanaran a Empresa i Treball “concreció” sobre el projecte que perillaria al Molló. “Si aquesta empresa està reflexionant en venir al territori, ara tindran més diners per poder estudiar el seu projecte, més que no pas abans. No té sentit que ara que tenen més diners, ara no vinguessin“, ha apuntat Negre. Des de Junts per Catalunya neguen que tinguin informació o detalls sobre aquest presumpte projecte i han denunciat que, de fet, l’IDECE (Institut pel Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre) va quedar relegat de les reunions per desenvolupar el reglament del Fons Nuclear en el moment en què Xavier Pallarés, exdelegat del Govern a l’Ebre, va assumir el càrrec de director de l’organisme.

Tant el PSC com Junts, veuen que darrere del rebuig d’ERC a la modificació del Fons Nuclear hi ha un repartiment previ dels recursos que potser amb la nova normativa salta pels aires. “No entenem, sinó, la reacció d’Esquerra, amb una lluita per activa i per passiva, amb manipulacions, males arts i mentides, per intentar aturar aquesta tramitació parlamentària. Per això sospitem que hi havia alguna cosa“, ha apuntat la diputada de Junts.

Paladella també ha remarcat que és la primera llei que delimita uns recursos exclusivament per a les Terres de l’Ebre (fins i tot deixant fora els municipis del Penta II de les Terres de Ponent, o del Camp de Tarragona en el cas dels projectes d’interès territorial). “Encara és més incomprensible que diputats ebrencs no hi votin a favor i encara més, que hi votin en contra“, ha recriminat.

Mig milió per poble

La normativa ha incorporat també una disposició transitòria perquè els 62 municipis del Penta II que no preveien rebre aquests recursos l’any que ve, puguin disposar “d’un repartiment lineal” de 500.000 euros que hauran de destinar a la promoció d’activitat econòmica, implantació d’energia verda o la creació d’ocupació, entre d’altres. “No és per festes majors, pavellons o carrers nous“, ha avisat el diputat socialista. De manera “excepcional”, l’any que ve els ajuntaments hauran de “justificar” la inversió d’aquests diners, però a partir del 2024 es reverteix la situació i els municipis hauran de presentar projectes de dinamització socioeconòmica si volen optar a recursos del Fons.

Tot i aquest repartiment, Paladella ha negat que s’hagi convertit el l’impost en “una repartidora”, com els acusa ERC. “Ens acusen a nosaltres de repartir el pastís, però qui el tenia si no estàvem ni convidats a la festa?“, ha ironitzat. De fet, l’alcalde de Batea també rebutja que els acusin de No escoltar el territori i ha criticat que els republicans “només hagin escoltat als seus alcaldes“, “sense convocar mai a la resta“.

El PSC també ha recriminat als republicans que intentessin aturar la proposició de llei amb el Consell de Garanties Estatuàries “per intentar que no s’aprovés a final d’any” i no pogués entrar en vigor el 2023. “Regatejaven al territori 36 MEUR“, ha acusat Paladella, que recorda que l’impost a les nuclears es cobra des del 2020, però els diners encara no han revertir a les zones nuclears. El parlamentari també ha advertit que, amb reglament o sense –”que es pot fer igual“-, ara “ja no hi ha cap excusa” perquè els diners arribin al territori de forma imminent. “Els recursos ja no es perdran i exigim que no es retardin“, ha conclòs.

Satisfets amb el nou Fons

El PSC no ha amagat la seva “satisfacció” per una feina parlamentària “útil” per al territori. Defensen que la llei “és excel·lent” i que treballaran “perquè es faci servir bé i s’aprofiti aquesta oportunitat“. També Junts per Catalunya celebra el resultat de la modificació del Fons de Transició Nuclear. “Vetllarem perquè es compleixi aquesta llei aprovada al Parlament“, ha afegit al diputada Irene Negre.

El president del grup parlamentari de Junts per Catalunya, Albert Batet, des de Tortosa, ha defensat la norma pels seus valors “d’equilibri territorial” i perquè reverteix “els greuges històrics” que es mereixen les Terres de l’Ebre. “Gràcies a la política útil i la responsabilitat, Junts ha fet possible una llei essencial per les Terres de l’Ebre i les comarques del sud de Catalunya“, ha insistit.

Batet ha assenyalat que el Fons Nuclear ha posat de manifest “les diferències de model de país” que tenen les formacions polítiques i ha criticat que “alguns pensin més en les cadires” del Par-lament, que en el territori. El president del grup de Junts s’ha mostrat preocupat per “la deriva centralista i barcelonina” del govern d’ERC i Pere Aragonès, a qui acusa de donar l’esquena al territori, “i especialment a les Terres de l’Ebre“. “Ho combatrem i ho lliurarem com fan les dues diputades“, ha assegurat.

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 59 = 68

Últimes notícies