Al mes de juliol de l’any passat, amb motiu del 16è aniversari de la Biblioteca Marcel·lí Domingo, recordava en un article la importància d’este equipament cultural, imprescindible per a la ciutat de Tortosa, i destacava el fet que portés el nom d’un dels personatges tortosins referents de la cultura i l’educació, Marcel·lí Domingo qui donà lloc a la modernització de l’organització educativa i de la pràctica docent, el bilingüisme a l’escola i l’impuls a la creació de l’Institut – Escola.
Crec que és just i necessari recordar tortosins com ell, personatges que, des de la seva postura progressista, han estat cabdals en la difusió i la defensa de la nostra cultura, arts i educació al llarg de la seva vida, grans lluitadors, moltes vegades sense fer massa soroll, i especialment quan tot era gris en este país.
Acabem de passar Sant Jordi, un Sant Jordi que ha estat tot un èxit de participació a Tortosa i a Terres de l’Ebre. La vespra de Sant Jordi vaig tenir el goig de participar en un acte molt ric, emotiu i important, en el que es va fer un merescut reconeixement a dos d’estos referents: Zoraida Burgos i Rossend Aymí. La presentació de dos docuretrats, magníficament realitzats pel periodista i antropòleg Josep Juan, on es dona a conèixer el treball i la passió per l’art i la cultura de Zoraida Burgos, la petita gran dona de les lletres tortosines i de Rossend Aymí, mestre, músic, organista i compositor. I tot a un entorn com la Sala Arts, que enguany compleixen 10 anys preservant, ensenyant i divulgant la música, les arts escèniques i la Cultura sota la direcció de Cecília Aymí i el seu equip.
Dos docuretrats naixen el 2021 en el marc de Tortosa Capital de la Cultura Catalana, i que estan dedicats a dos dels nostres grans mestres de mestres. I que són un pas més al reconeixement als mestres de mestres com el que vam fer en la cloenda de Tortosa Capital de la Cultura Catalana: Anna Mª Bel, Zoraida Burgos, Roberto Escoda, Rossend Aymí, Ramon Balagué, Cinta Sabaté, Jordi Angelats, Jaume Rocamora, Joan Panisello i Cèsar Estrany.
A les portes de l’1 de Maig, Festa del Treball, ens tornarem a trobar al Monument a Rafel Vidiella, al Parc de la Fira, impulsat per l’alcalde Joan Sabaté, obra d’un altre dels nostres grans homes de l’Art i la Cultura, l’estimat Leonardo Escoda, que té com a element clau una olivera, símbol de la Mediterrània i de la pau, envoltada d’un laberint de planxes d’acer que representa les diferents cultures i creences.
Ho farem per homenatjar un altre dels nostres grans referents de l’esquerra, Rafel Vidiella, polític, sindicalista, Conseller de la Generalitat i persona compromesa que va dedicar la seva vida a la defensa dels més febles, a la lluita per la igualtat, pels drets socials i pels drets laborals en uns moments políticament convulsos i difícils.
Com a exregidor de Cultura estic convençut que des dels governs de progrés hem de posar en valor els nostres referents. Marcel·lí Domingo i la seva revolució del sistema educatiu; Zoraida Burgos, la nostra bibliotecària i pilar de la literatura ebrenca; Rossend Aymí i la seva passió per la música; Rafel Vidiella i la lluita pels drets dels més febles; o Leonardo Escoda i el seu art. Tant de bo siguem capaços de fer augmentar el ressò que es mereixen.
Hem de fer un esforç totes i tots en treballar per la Cultura i per l’Educació, pilars fonamentals de qualsevol desenvolupament educatiu i social de les nostres ciutats, i per la seva recuperació, reactivació i regeneració, perquè la Cultura mos empodera, mos dona identitat, mos enriquix com a societat i mos agermana i és, sense dubte, l’essència d’una ciutat i d’un territori.
