HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catS’acaba el curs i persisteix la incertesa!

S’acaba el curs i persisteix la incertesa!

A les acaballes del curs escolar’21-22, aquesta segurament serà la setmana lectiva amb més activitats educatives programades a fora de les escoles i dels instituts de tot el país. Programes d’activitats que s’articulen a partir de propostes de descoberta de la natura, d’enriquiment cultural i d’activitats físiques i esportives en el medi natural. Així aquests dies desenes de milers d’estudiants de tots els nivells educatius estan sortint de les seves escoles i instituts amb les seves mestres, professores i personal de suport per endinsar-se a molts dels paratges i parcs naturals de Catalunya per compartir noves experiències i gaudir de grans emocions moltes d’elles en acabar etapes acadèmiques vitals de la seva vida.

Per citar només alguns d’aquests paratges naturals de l’Alt Pirineu al Cap de Creus, dels Aiguamolls de l’Empordà a la Zona Volcànica de la Garrotxa, del Montseny cap al Delta del Llobregat camí de Montserrat, de Poblet al Montsant per acabar aquest itinerari virtual per la nostra geografia als nostres Ports i Delta de l’Ebre. Una diversitat geogràfica i natural i un patrimoni històric i cultural privilegiat i únics al món en una superfície tan i tan petita com la de la nostra terra.

Una terra la nostra que si no despertem de l’anestèsia dels darrers cinc anys i passem a l’acció ja, acabarà sent encara més, perquè ja ho és, una terra més ocupada, més saquejada i més humiliada com demostra, una vegada més, és a dir com sempre, la inversió en infraestructures de tan sols el 36% del previst al pressupost dels del “Todo por la Pàtria”.

Encara patint, esperem que les últimes ràtzies de la pandèmia, acabem un curs convuls. Finalment poques desenes de famílies, que no arriben ni a 100 davant del més d’un milió i mig d’alumnat que hi ha Catalunya, i què van començar la seva batalla al 2005 per sol·licitar més escolarització en castellà, amb el suport incondicional dels tribunals d’aquí i d’allà, és a dir, dels seus, han acabat guanyant la guerra pel castellà forçant fins hi tot al Parlament de Catalunya a haver de reformar la llei de política lingüística.

Una llei que deia “El català s’ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament no universitari”.

Llei que com totes i tots sabem no es complia ni de lluny a moltes de les escoles i dels instituts de les diferents àrees metropolitanes de les nostres grans ciutats. I què no es compleix mentre els responsables del Departament d’Educació o d’Ensenyament dels uns i dels altres miraven cap a un altre costat per no fer front a una realitat de mala praxis i de deslleialtat absoluta a la llei per part de milers de docents i d’una bona representació d’equips directius. Una reforma de la llei que també reconeix el castellà com a llengua vehicular. Una manera molt peculiar de fugir d’estudi del nostre govern que presenta la nova reforma com una defensa del català. Una defensa del català pactada en seu parlamentària amb el PSC-PSOE del 155 i els Comuns / Podemos … bona defensa no serà!

Us imagineu que menys d’un centenar de famílies, seguin la mateixa estratègia, poguessin tombar qualsevol de les lleis que donen cobertura, o no al Estado Español, a milions i milions d’altres famílies? Per quina comencem?

Finalment el curs escolar 22-23 començarà el 5 de setembre!

I començarà amb molta incertesa gràcies a aquells i aquelles que haurien de protegir i defensar els nostres drets, la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra identitat i què no ho fan.

Probablement per una part de la professió docent sortir de la zona de confort pot provocar desconfiança i angoixa. Per això els canvis que es proposin haurien d’estar ben argumentats, raonats, avalats per estudis pedagògics,  consensuats i a més a més haurien d’aportar una millora efectiva, real i contrastable. I per a fer-ho possible, viable i ajustar-nos a la realitat del dia a dia de cada aula calen molts més docents, professionals de suport, PAS i uns equipaments adequats. I tot plegat acaba depenent del pressupost (de fa molts anys deficitari) que ja sabem a on es queda.

PS1. GRÀCIES als milers d’educadors i d’educadores, tècniques i tècnics, dinamitzadors i dinamitzadores, totes plenes d’entusiasme, amb moltíssima dedicació i una gran alegria.

I GRÀCIES també a totes les empreses de serveis que  dissenyen i fan possible tots els programes d’activitats ben farcits de vivències i experiències inoblidables pels nostres nens, les nostres nenes i la nostra joventut.

Unes, uns i els altres massa sovint lluny de rebre l’autèntic reconeixement que mereixen!

PS2. Curriculi curricular – Polònia!

Ignasi Caballé Caire
Ignasi Caballé Caire
Professor d’educació física i emprenedor
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

59 + = 62

Últimes notícies