L’ampliació de l’abocador del Mas de Barberans causa malestar entre els habitants dels municipis veïns. Santa Bàrbara i la Galera reclamen compensacions per les “molèsties” que, segons els alcaldes dels dos pobles limítrofs, suposarà l’arranjament del Centre de Tractament de Residus, on està en marxa un projecte per a construir una nova planta de compostatge i una planta de tractament mecànic-biològic. De moment, el batlle de Santa Bàrbara, Antonio Ollés, i el de la Galera, Ramon Muñoz, han demanat al Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (Copate) que valore la forma de compensar els pobles afectats amb algun tipus d’ajuda o bonificació.
“Entenem que amb la nova ampliació es reduirà a la meitat el volum de tots els residus que ara se soterren i que s’ampliarà la vida de l’abocador, però això també suposarà més trànsit de camions, així com un augment dels residus que estos deixen pel camí i les olors que hem d’aguantar al poble”, es queixava l’alcalde de Santa Bàrbara. Per estos problemes, Ollé plantejava unes bonificacions per ser municipis propers a l’abocador, com passa en el cas dels pobles on hi ha centrals nuclears a la vora: “El Mas s’emporta alguna cosa a canvi de tenir l’abocador al seu poble, i nosaltres estem a pocs quilòmetres, molts menys en el cas de la Galera, per això hem plantejat al Copate que estudie alguna ajuda per als nostres pobles, com una reducció de la taxa de la brossa o una congelació d’esta, ja que ara el cànon augmentarà cada any”, argumentava, afegint que “no s’entén que paguem el mateix de brossa nosaltres, que estem a un quilòmetre de la planta, que un poble que està a 40”.
Així, el que planteja l’alcalde de Santa Bàrbara és una forma no només de compensar les molèsties, sinó també de “justificar” davant del veïnat la presència de l’abocador i els problemes que este suposa per als ciutadans. “Cada cop hi ha més associacions contràries a l’abocador i no estan formades per gent de Sant Jaume o de l’Ampolla, són persones dels nostres pobles, per això demanem que, com a mínim, tinguem algun benefici a canvi, perquè si no és possible que cada cop naixin més moviments contraris a la planta”, demanava Ollés.
A la Galera, només un camí separa el Centre de Tractament de Residus de les cases del municipi. L’alcalde, Ramon Agustí Muñoz, es queixa de l’ampliació per a donar servei a les altres comarques ebrenques. “Quan es va construir el seu ús era comarcal, només per al Montsià, però ara que s’ha ampliat també al Baix Ebre veiem que la plana de la Galera no pot ser l’abocador de tot el territori”, reblava, a la qual cosa afegia que “si ha de ser així igualment, demanem una compensació a canvi. No podem ser tan solidaris amb un projecte en constant creixement”. Muñoz sosté també les mateixes demandes i queixes que l’alcalde de Santa Bàrbara, a les quals afegix el despoblament als municipis de l’interior de la comarca. “Cada cop tenim menys habitants i que hi haja un macroabocador al costat del poble no ajuda a atreure nous veïns i veïnes”, destacava.
Passius ambientals
El dipòsit controlat de residus del Mas de Barberans va iniciar la seua activitat l’any 1993. Allí es porten els residus sòlids urbans del Montsià i el Baix Ebre, a excepció del plàstic, el vidre i el paper. A hores d’ara, el centre compta amb dos infraestructures: la planta de compostatge, on va la fracció orgànica, i el dipòsit controlat, on acumulen les deixalles que no es poden reciclar. Este últim es va explotant per fases: la fase I està clausurada, la II semiclausurada i actualment s’està executant la fase III, amb una vida útil aproximada d’un any.
És per això que el Copate i l’Ajuntament del Mas de Barberans van iniciar els tràmits urbanístics per a ampliar-lo. L’abocador del Mas de Barberans tindrà 45.000 metres quadrats més, cosa que permetrà incorporar un nou centre de tractament de residus amb una planta de compostatge amb capacitat per a tractar fins a 15.000 tones de fracció orgànica l’any. A banda, les instal·lacions també comptaran amb una planta de tractament mecànic-biològic per a la fracció resta, amb una capacitat de 40.000 tones anuals. La previsió del Copate és que a finals del 2022 es comence a executar l’actuació, que suposarà una inversió d’uns 25 milions d’euros i que estarà finançada per l’Agència Catalana de Residus (ARC).
