El motor per incentivar la cultura del segle XV va passar per poder donar al poble la capacitat de llegir publicacions i llibres. Aquests només podien ser realitzats a gran escala gràcies a l’invent del Senyor Johannes Genfleisch, més conegut als llibres de text de 3r ESO com Gutenberg, inventor de la impremta. Aquest invent va revolucionar la tasca de fer còpies dels manuscrits que duien a terme amb treball lent els monjos de l’època.
Gutenberg haguera sentit goig en visitar l’exposició “Tortosa i la impremta 1477-1867”. Fullejant els primers “incunables” impresos a Tortosa com Rudimenta grammatices del 1477 i un dels només 121 volums impresos del Llibre dels costums generals escrites de la insigne ciutat de Tortosa. Enric Querol haguera delectat al senyor Gutenberg en anècdotes tan curioses com Les ordenances municipals de Tortosa, El ligajo de abejas o altres morboses com el Parto Horroroso.
Surtin de l’exposició dels Reials Col·legis l’acompanyaria a visitar la llibreria La 2 de Viladric. No crec que el Sr. Johannes sigues prou valent a passar per damunt del vidre que cobreix el pou que subministrava aigua a la casa i que mostra una altura de vertigen. De totes maneres Enric ja l’hi haguera explicat que el primer negoci pervenia del Sr. Antonio Oliveres amb el nom de Libreria Paperia i que aquest la va vendre al llibreter Ramon Prades l’any 1760. D’aquest va passar a mans d’un tal Francisco Mestre i Noé canviant el nom a Libreria Religiosa y Literaria. Finalment, Jordi Viladric la va adquirir i ha mantingut el nom i només s’ha afegit un 2 a l’última compravenda.
Segurament Enric no el deixaria sortir de Tortosa sense visitar la nau industrial dels seus familiars “Impremta Querol” amb prop dels cent vint anys d’història. A Gutenberg li agafaria un cobriment si veies tota la tecnologia aplicada com ara impressió òfset i digital. Es quedaria hipnotitzat amb la velocitat d’impressió que l’ull humà no pot arribar a comptabilitzar. Només la visió artificial pot seleccionar les minúscules errades de la impressió acabada.
Johannes Gutenberg, no tindria paraules per Enric Querol. Quin reconeixement veure tota l’evolució d’aquella primera màquina rudimentària que cada premsada donava un raig de coneixement a la humanitat.
I així tancant aquesta exposició, Tortosa passa a Igualada el relleu de La Capital de la Cultura Catalana per aquest 2022.
