HomeEntrevistesSílvia Veà Vila (escriptora) · “Em satisfà salvar de l’oblit els noms...

Sílvia Veà Vila (escriptora) · “Em satisfà salvar de l’oblit els noms dels llocs i de les persones”

La Sílvia Veà Vila és doctora en Filologia Catalana i professora associada del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Va nàixer a Vinebre i amb Onomàstica de la Torre de l’Espanyol va ser la guanyadora de la primera edició del Premi d’Investigació Ramon Amigó i Anglès (2016), convocat per la Fundació de la URV a través del Departament de Filologia Catalana de la mateixa Universitat, i dotat per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Pregunta: Què representa per a vostè aconseguir el Premi d’Investigació Ramon Amigó i Anglès, en el món de l’onomàstica?

Resposta: Per a mi va ser un regal que em va permetre continuar endinsant-me en el món de l’onomàstica, després d’haver defensat la meua tesi doctoral sobre esta disciplina amb l’Onomàstica de Vinebre. Era la primera edició d’este premi de recerca que du el nom del mestre d’aquells que ens dediquem a l’onomàstica al Camp de Tarragona i a l’Ebre, i va ser un honor que el jurat triés el meu projecte i em permetés estudiar els noms de lloc i de persona de la Torre de l’Espanyol.

P: Quins motius l’han mogut per a fer recerca onomàstica, atès que ja va publicar anteriorment l’Onomàstica de Vinebre?

R: Jo mai no m’havia plantejat estudiar onomàstica, a mi m’agradava molt el món de la dialectologia i el de la literatura oral; però el Dr. Pere Navarro, que em va dirigir la tesi doctoral, em va proposar de fer-la sobre l’onomàstica de Vinebre, el meu poble, atès que a les Terres de l’Ebre, hi fan molta falta estudis d’este tipus.

P: Per a recollir tanta informació i tan exhaustiva deu haver necessitat entrevistar molta gent?

R: L’aplega de la informació onomàstica de qualsevol indret beu de dos fonts principals, les orals i les escrites. Les fonts orals són les persones ben coneixedores del territori, sovint força grans, que han estat pageses o pastores i que saben els noms dels llocs, dels barrancs, de les serres, de les partides de terra, dels colls, etc. Un altre perfil d’informant és el coneixedor del nucli urbà, carrers, places, … i dels noms de casa, presents a tots els pobles. Has d’anar a conèixer-los, xarrar-hi, i aconseguir que se senten còmodes amb tu i et dixen anar el doll de coneixement que posseïxen. Això és temps. Sovint la clau és la persona del mateix poble que t’acompanya a conèixer els informants i que fa de pont entre tu i ells. A la Torre de l’Espanyol hi vaig poder entrevistar dotze persones sàvies.

P: Quina importància tenen els arxius per a complementar els estudis toponímics?

R: Són imprescindibles. Amb les fonts orals fas una foto molt precisa de l’actualitat, però per a entendre el present cal conèixer el passat i els documents et donen esta informació. Amb els documents pots arribar a entendre moltes coses de temes tan diversos com l’urbanisme d’un lloc, la flora i la fauna, els moviments humans, la composició de la societat, el dialecte que s’hi parla, etc… En el meu cas, sent filòloga, sobretot, el que faig és estudi de la llengua, de l’evolució de la llengua.

P: Quants arxius ha revisat?

R: A la Ribera d’Ebre falta documentació escrita a causa de la crema d’arxius en les diferents guerres i, sobretot, de la civil espanyola; per tant, és difícil obtenir documents dels arxius típics, com el municipal o el parroquial, però per sort en tenim d’altres. Per a l’Onomàstica de la Torre de l’Espanyol he consultat documents de l’Archivo Histórico Nacional, a Madrid, on es conserven documents de la Comanda Templera i Hospitalera d’Ascó, a la qual pertanyien Vinebre i la Torre de l’Espanyol entre altres poblacions; de l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre, que està fent una feina impressionant al territori; i de l’Arxiu del Jutjat de Pau de la Torre de l’Espanyol. He treballat 68 documents de característiques diferents, capbreus, monedatges, fogatges, actes de venda, testaments, expedients judicials, etc.

P: Dona per acabada la recerca quan ja s’ha publicat un recull de noms i de finques d’una població?

R: Mai. Sempre et poden anar sortint coses a posteriori. Per exemple, estudiant l’onomàstica de la Torre de l’Espanyol vaig localitzar nous documents on hi havia topònims vinebrans que no havia recollit en fer la de Vinebre. Sempre hi pot haver persones a les quals no has entrevistat -entrevistar a tothom és impossible-, que t’aporten noves dades. Sempre has de tenir preparat paper i llapis.

P: Quina satisfacció li produïx aconseguir treballs històrics i lingüístics que donen tanta faena que l’ha de compaginar amb les tasques docents que té a la Universitat?

R: He de compaginar-ho amb les tasques docents, que són a temps parcial, i amb la jornada completa a l’Arxiu de Folklore, que no és poca cosa. Una fenyada. Però una fenyada que m’agrada molt fer. M’aporta molta satisfacció aprendre coses noves, parlar amb la gent, internar-me en un arxiu, poder salvar de l’oblit els noms dels llocs i de les persones. Pensa que els noms de lloc viuen en les persones que han treballat aquell lloc, el camp, el defora i cada cop n’hi ha menys, de pagesos i pastors. Amb cada persona es perd una enciclopèdia insubstituïble.

P: Té altres estudis en projecte de realització?

R: El meu primer objectiu és completar l’inventari onomàstic de la Comanda d’Ascó: Vinebre, Gorrapte i la Torre de l’Espanyol ja estan fets, ara falten Ascó, Aixalella i Camposines. Però em sembla que això anirà per a llarg, perquè, entremig, em van sortint altres reptes interessantíssims, com col·laborar en l’onomàstica de Corbera d’Ebre, amb el poble nou i el vell; i fer alguna altra població de les nostres contrades.

Redaccio
Redaccio
Periodistes
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

1 + 3 =

Últimes notícies

-->