Una de les cases més emblemàtiques i amb més història de Santa Bàrbara ja és només runa. L’altra va de camí. De res ha servit el toc d’alerta de la Comissió Cívica del Patrimoni de les Terres de l’Ebre, que va fer un dictamen d’urgència per a impedir l’enderroc al·legant la importància arquitectònica i patrimonial dels edificis. Tampoc ha servit l’oposició d’un grup de veïns, encapçalats per l’entitat Centre d’Estudis Planers, que exigien a l’Ajuntament “sensibilitat històrica” per a evitar la desaparició d’uns habitatges que expliquen els orígens d’esta localitat del Montsià. Finalment, i després de pràcticament un mes de polèmica, ja que els veïns pròxims a les cases exigien actuacions urgents, s’han iniciat les obres de demolició d’un dels immobles, la casa Torres, que es va ensorrar parcialment el 21 de setembre a conseqüència d’uns aiguats. Un cop acaben, els operaris enderrocaran l’edifici veí, la casa Polo. Totes dues, juntament amb dos habitatges més que les seguixen, són quatre de les primeres cases que van aixecar-se a la zona: de grans proporcions, típiques de la primera meitat del segle xix i relacionades amb una de les famílies pageses que van colonitzar les planes de la Galera a mitjans del segle XVIII.
“L’enderroc d’estes dos cases suposaria una pèrdua patrimonial irreparable en el paisatge urbà de Santa Bàrbara, amb una afectació que no en som conscients fins que no comparem el buit (literalment) que deixa esta dràstica intervenció respecte de la preexistència, i dintre de la memòria col·lectiva a posteriori”, alertaven fa unes setmanes des de la Comissió Cívica del Patrimoni de les Terres de l’Ebre.
El cas havia generat polèmica. Les dos construccions es trobaven parcialment abandonades perquè fa anys que van passar a ser propietat d’una entitat bancària. Malgrat això, una part de veïns i el Centre d’Estudis Planers no entenien com l’equip de govern municipal acceptava amb esta rapidesa enderrocar dos habitatges que, com reiteren encara, tenen un alt valor històric i arquitectònic, i que estan inscrites a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Les crítiques contra la decisió del consistori es van fer sentir durant setmanes.
“Hem de preservar el poc patrimoni que ens queda”, exigien des del Centre d’Estudis Planers, que va plantejar al consistori la possibilitat de negociar l’adquisició d’estos edificis amb el banc com una inversió de futur per a la població, amb l’objectiu d’aprofitar-los com a infraestructures, equipaments o espais municipals per la “seua situació immillorable, el valor històric, arquitectònic i les dimensions que presenten el que avui es designen com a solars”.
La resposta de l’Ajuntament, encapçalat per l’alcalde Alfred Blanch, va ser clara en tot moment: “No tenim previst adquirir les Cases del Vallès”. Blanch considerava la xifra que es demanava pels habitatges –80.000 euros segons l’oposició, 117.000 segons el consistori– molt elevada i inassumible per les arques municipals, ja que comprar-les implicava també un projecte de contenció i rehabilitació. Mentrestant, una part dels veïns més propers a les cases exigien una mesura immediata per la “perillositat” que implicava l’estat de la casa després de l’esfondrament parcial. Alguns acceptaven l’enderroc si així es posava fi a la situació.
Ara, un dels dubtes que tenen els ciutadans de Santa Bàrbara és què es farà amb el buit que deixaran estes dos cases al carrer Major. De moment, el solar continuarà sent del banc.
