En pocs dies començarà la sega en un camp de sis jornals situat en una zona propera als Ullals de Baltasar, una postal habitual estos dies al delta de l’Ebre. Però este conreu amaga la particularitat de ser el primer camp cultivat només per dones. Es tracta d’una prova pilot a Catalunya que ha unit a gairebé una desena de productores d’arròs que busquen elaborar un producte de qualitat i, a la vegada, reivindicar el paper de la dona al camp.
La iniciativa sorgix a partir d’una proposta de l’artista ampostí Jaume Vidal, que volia unificar feminisme i producció agrària per a reivindicar la faena de les dones al camp, sovint invisibilitzada. El primer contacte amb l’associació de Dones del Mon Rural, però, va fer transformar la proposta inicial en el projecte transgeneracional que és ara, que busca unir l’experiència i la innovació que poden aportar les dones del sector arrosser. “Farem una producció limitada d’arròs, perquè un dels nostres principals objectius és fer visible l’excel·lència del nostre treball i la nostra professionalitat”, explica Marcel·la Otamendi, membre del grup.
El projecte està integrat per dones vinculades al món de l’arròs, com Susana Castells, Sandra Gonzàlez, Adela Tomás, Olga Cid, Lourdes Gisbert, Àngels Panisello i Núria Rossillo, que estan assessorades per la investigadora de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries, Maria del Mar Català. Totes les participants del projecte són dones amb llarga experiència dins del sector de l’arròs, en àmbits diferents, com són la producció de llavors, la gestió de maquinària, l’estudi del sòl i el producte i el mateix cultiu de la planta.
La varietat que produïxen és Arodelta, un arròs a l’estil del basmati, llarg i molt aromàtic. “Volíem innovar, dels arrossos de sempre ja hi ha molta producció al Delta, i amb esta varietat donàvem un punt diferencial al producte” ha explicat Maria del Mar Català, investigadora de l’IRTA i assessora del projecte. La llavor d’Arodelta també té signatura de dona, perquè està desenvolupada per una de les participants al projecte, Susana Castells, a través de l’empresa Ecocastells. El nom comercial serà L’Essència, perquè, com ha apuntat Otamendi, “tot junt, l’arròs, la dona i la terra, és essència”.
El nou arròs, produït exclusiament per dones,
sortirà al mercat properament
Durant els propers dies arrancarà la sega del camp, i després portaran l’arròs a reposar, durant un mes, abans de començar el procés de moldre. “Vam començar a sembrar molt tard, però tot i així la planta ha donat un resultat magnífic –ha detallat Català– però ara hem d’esperar que acabe de madurar l’arròs. Costa més perquè els dies ja s’escurcen i les nits són més fredes”. L’Arodelta és una varietat més resistent a fongs i malalties, pel que segons Català, “no ha calgut aplicar pràcticament cap tractament a la planta”. Un cop finalitzada la sega, el grup començarà a treballar per constituir-se legalment i poder començar a comercialitzar.
Dones del món rural
El catalitzador per a impulsar tot este projecte ha estat l’associació Dones del Món Rural. Nascuda l’any 2015, l’entitat agrupa dones vinculades al sector agrari i ramader de tot Catalunya, amb l’objectiu de potenciar els llaços entre productores i posar en relleu la figura de la dona al capdavant d’explotacions agràries i ramaderes.
Coincidint amb la celebració del Dia Internacional de la Dona Rural el 15 d’octubre, l’entitat va commemorar la jornada amb l’acte central de tot Catalunya, este passat divendres -dia 14-, a Gandesa, on es van desplaçar gairebé 200 productores d’arreu del país. A la jornada també hi van participar les conselleres d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, i d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, que van presentar les línies estratègiques de cada departament per a potenciar la figura de la dona rural.
“Hem d’empoderar la dona rural, hem d’aconseguir que les productores, ramaderes, pescadores i aqüicultores estiguen als consells rectors de les cooperatives, a les associacions agràries: les dones han de ser presents als òrgans de direcció d’un sector que és imprescindible, com és el sector primari”, va apuntar Jordà.
Des del Departament d’Acció Climàtica, i aprofitant la jornada, es van donar a conèixer les línies estratègiques que tindrà en compte el Programa de Dones del Món Rural i Marítim de Catalunya, del 2022 fins al 2025, que buscarà millorar la visibilitat de les dones a la indústria agroalimentària i marítima, reduir els estereotips de gènere que encara planen al sector i millorar la presència de les dones als espais de decisió. En este darrer àmbit també va insistir la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, que va destacar que “calen polítiques de reconeixement, de visibilitzar, de representació, per a poder posar en relleu el paper de la dona dins del món agrícola, ramader i pesquer”.
Trajectòries destacades
La jornada del passat 14 d’octubre també va permetre fer un homenatge a dones que han jugat un paper destacat en el desenvolupament del territori, a través del projecte Dones Rurals, dones de les Terres de l’Ebre. La iniciativa, impulsada per l’Institut Català de les Dones, fa un recull biogràfic d’un centenar de dones ebrenques nascudes abans del 1947, un homenatge que vol difondre les contribucions socials que han fet estes dones als municipis del territori, des de diferents àmbits, com el camp, però també l’emprenedoria i la labor social.
Així, el llibre explica la història darrere de la primera casa rural de la Terra Alta, la primera perruquera a Paüls i la primera dona que va importar els primers biquinis a l’Estat espanyol en plena època franquista, una bateana que tenia la seua pròpia firma de moda a Barcelona, entre moltes altres biografies. Paral·lelament al llibre, des de l’Institut Català de les Dones també s’ha elaborat una exposició en què es recull, en diferents panells, algunes de les biografies més destacades d’estes dones ebrenques, i properament es podrà visitar en diferents institucions d’arreu del territori.
