La setmana passada, a correcuita com si es tractés d’una competició, representants de tres formacions polítiques -Junts, Esquerra Republicana i Movem- van aplegar-se i afegir la seua presència a uns quants -ben pocs- membres de la societat civil en demanda d’una millora del servei ferroviari a les Terres de l’Ebre. Es van posar a primera fila -no fos cas- buscant el millor angle per a la foto “opportunity” i fent collita de carxofes (micròfons) a tort i a dret malgrat haver finalitzat la temporada. Només de republicans n’hi havia 23 que representaven el 15 % del total, uns 150 segons els mitjans.
El deficient servei que Renfe ofereix a la ciutadania -a tot Catalunya sense excepció- obeeix a múltiples causes, però la menor de totes és el suposat greuge que patim a les Terres de l’Ebre i que des de diferents altaveus, d’una representació més que dubtosa, s’han viciat a propagar sota l’aparent defensa d’uns drets que ens han sigut arrabassats pel simple fet de la nostra situació geogràfica.
La manca d’inversió o, més ben dit, l’escassa execució del pressupost, el desgavell en la gestió, l’atrotinament de la infraestructura, l’absència de corredors o la nímia planificació són factors atribuïbles als diferents governs espanyols i als partits de corifeus catalans. Però també n’existeixen d’autòctons com ara que Catalunya lidera els robatoris de coure -la seguretat depèn dels Mossos-, el nombre de suïcidis a les vies i les pintades amb grafits dels vagons. I n’hi ha altres de genuïnament catalans, com les més de 200 actuacions en obres actuals, el fet que els maquinistes busquin fugir de Catalunya com de la pesta i un de sorprenent: el llançament de pedres als trens, que no es dona arreu de l’Estat. Amb tot, no es fa estrany que el servei ferroviari, especialment Rodalies, aparegui com el menys valorat i els ciutadans busquin vies alternatives -si poden- per als seus desplaçaments.
Fins aquí els fets. La resta són figues d’un altre paner, arreplegades per una colla de polítics catalans la responsabilitat dels quals és inversament proporcional a la qualitat del servei.
Per començar, la gestió de Rodalies correspon a la Generalitat, per on han passat Junts, Esquerra Republicana i Movem-Podem-En Comú-Iniciativa-EUiA. Si bé el pressupost, la licitació i l’execució de les inversions pertoca al Govern central, altres competències com horaris, aplicacions informàtiques, informació als viatgers, transport alternatiu en casos d’incidències o, fins i tot, la seguretat externa, afecten directament l’executiu català. I el dèficit en aquests camps es fa clamorós. Sense oblidar que tots tres han donat suport, amb major o menor mesura, als diferents governs centrals aprovant, a vegades, fins i tot els pressupostos generals de l’Estat o la investidura d’alguns presidents (dos cops CiU a José María Aznar). I en el cas de Junts (o CiU), un exconseller, Pere Macias, figura al capdavant del grup responsable de les inversions de Rodalies a Catalunya.
L’única solució que entreveuen passa pel traspàs integral de Rodalies a la Generalitat, com si aquesta fos una acreditada garantia de bona gestió i l’endemà viatjaríem de Tortosa o de Móra a Barcelona en només una hora sense interrupcions ni incidències, a baix preu i a sobre ens regalarien una piruleta. Per si de cas, parlem de bona gestió de la línia 9 i 10 del metro de Barcelona? O de la privatització d’ATLL? O de la instal·lació de renovables, que som els darrers d’Espanya? O de les llistes d’espera a la sanitat, al capdavant del rànquing estatal? O respecte a l’avaluació de les ajudes per a la dependència, que en liderem el retard? I per rematar-ho, la síndica de greuges, en el seu darrer informe presentat fa dues setmanes, denunciava que l’administració catalana és “lenta, complicada, excessivament burocràtica i obsoleta” fins al punt de “frenar el progrés social de Catalunya”.
I ara parlem d’aquí baix. Quan al capdavant de qualsevol moviment reivindicatiu hi figuren persones incapaces de deixar de banda la seua afiliació política o es rodegen de partits cobejosos, tota credibilitat s’esquerda. La líder de Trens Dignes va ser regidora de Tortosa per Iniciativa per Catalunya i candidata al Parlament, el 2021, per En Comú-Podem. I el portaveu de la Plataforma per un Nou Hospital va tenir la “brillant” idea de muntar una roda de premsa només acompanyat per la CUP, tot reclamant la paralització de les obres d’ampliació del centre sanitari.
A la vida hi ha companys de viatge més creïbles, més sòlids i més íntegres, però, sobretot, més dignes que els partits polítics per denunciar la ineficiència de certs serveis públics.
