La investidura del socialista Salvador Illa com a President de la Generalitat, amb els suports externs -només per a ser investit- d’ERC i dels comuns, gira el full d’una etapa de 14 anys amb governs nacionalistes o independentistes que, primer, en plena crisi per l’esclat de la bombolla immobiliària, van apostar per una major sobirania econòmica i ràpidament, impulsats per una legítima rebel·lió popular com a resposta al fracàs parcial de la via estatutària, van enfocar com mai -però igualment de forma legítima- el repte de la independència de Catalunya.
Espremuda aquella via, que va deparar el convuls 2017 i tot el que ha passat després quant a repressió judicial, ha arribat un punt en què el desencís de la ciutadania que pensava que allò anava de debò i la falta d’unitat entre els partits i els agents secessionistes, ha fet entrar l’anomenat procés separatista en via morta. En este context, el PSC ha guanyat unes eleccions per primera vegada en vots i en escons i els partits independentistes han perdut la majoria al plenari del Parlament. Comença una nova etapa, és evident, però un cicle que no té per què trencar amb alguns dels projectes iniciats durant l’últim govern d’Esquerra. Pensant en l’Estratègia Delta, en la millora del servei hospitalari, la reforma de l’Eix de l’Ebre o l’ambiciosa ampliació del polígon Catalunya Sud, per a convertir-lo en un dels pols d’industrialització del país, a les Terres de l’Ebre cal persistir, sense perjudici de les aportacions que el nou Govern pot fer i ha de fer. Els reptes de la transició energètica encara pendent o la falta d’habitatge assequible esperen a la cantonada.
