El barri de Remolins a Tortosa està vivint amb intensitat la festa major en honor a Santa Rosa, que viurà el colofó este cap de setmana. El pregó d’enguany va ser encarregat a Àngels Roselló Ferraté, vídua de Josep Otero, que als seus 95 anys va ser capaç de glossar les essències del barri a través de la seua gent, els records personals i les moltes vivències viscudes.
Del pregó, una frase resumix el sentiment de la pregonera: “Si Sant Jaume fos presó, i Remolins la cadena, tota ma vida estaria a la presó sense pena”.
Àngels Roselló va parlar del trasiego del barri, recordant molt noms que són història de Remolins: “Molt de trasiego quan desprès del Pont de la Pedra , t’endinsaves pel carrer Ciutat de cara a Santa Ana, on hem vist com han desaparegut o quasi, oficis de treballs centenaris que donaven vida als carrers. Boters, com Pastafio, carboners, llibreters, afiladors, fusters, tintorers com Besalduch. No pasaré de llarg de “La Costa”, com tampoc passa l’estrofa de la cançó del Carrilet. Totes elles (las mujeres de mala vida que deien abans) passaven per la botiga de ma mare. Continuem amb cansaladers com “la Tacos”, la botigueta de ma mare Carmen Ferraté, a la Plaça de Sant Jaume, on ens vam criar man germana Ramoncita i jo. Al costat, el forn de Sans i els molins d’oli del Calafat i Aldoverenc. Tantes persones i families que recordo ampersones i families que recordo amb molt de carinyob molt de carinyo. Les families de Cinta la Gaia, Cinta la Minta la Machina, La Cols, achina, La Cols, La Campanals, Cinta la Pardala, la Balola, les Saeles, les Forragaites, i molta més gent. Quins records!!! Al carrer Major de Santiago, Vidres Guardiola (amb Rodolfo i Miquel). Al costat “La Gerra” amb les seves pastes i els renombrats pastissets. La Lecheria, la Vaqueria, i baixant la costa del Carrer de la Cortadura, les ovelles del Saboné. Venia desprès lo Café de Piqué, la botiga de la Barraquera, la Cooperativa de Santiago, i la fusteria i taller de Juanin Roigé (Roimueble), Restaurant Sant Carlos de Juanito i Margaret, Mobles Daudé, Electrónica Prades. Licoreria Fernando, barberia de Ramón (un dels remolinencs més actiu i amb gran estima pel barri) i la peixeteria de Montse. Casa Rollán, lo taller de Valldeperez lo bicicliste , la carniceria de Cagallana, Casa Lisa, la Tamba, la taberna de Peu, la botiga de Julio Mauri (“Botons”), la taberna de Musola, lo magatzem d’Arenós, Fruites Barberá. Lo carreté Muixeli, la granja de Roé, la fusteria d’Eliseo Roca, Bodega Lahosa, el Colmado de Xacaldo, etc… És a dir, establiments i negocis que conformaven un barri ple de vida”.
En definitiva un pregó amb moltes més referències personals, i una del molt especial, la relacionada al seu home, Josep Otero:“la persona que m’acompanya’t en en este viatge de la vida i que segur, avui, ara, està viatge de la vida i que segur, avui, ara, està allà a la finestra mirant orgullós com Ángeles està rebent un petit homenatge dels seus, està rebent un petit homenatge dels seus veïns”.
El seu final fou especialment enrequidor: “M’agradaria, per acabar, transmetre la gran felicitat d’haver pogut ser la vostra pregonera, de participar de la vostra alegria i espero pugueu recordar a esta dona “velleta”, però que no me considero en absolut. I diré el perquè, en una petita reflexió que entendreu. La vellesa comença quan els records pesen més que les esperançes. Quan els somnissomnis pendentspendents, ja no importen que es facin realitat. La vida és per ser disfrutada i no per suportar. La meva edat només consta al DNI i en la cara arrugadeta. El meu esperit, les meves ganes i els somnis que tinc, son el motor de lesmeves ganes i els somnis que tinc, son el motor de la meva vida i tinc ganes de més.meva vida i tinc ganes de més. Avui per avui, crec que estic més prop dels meus nets que de les altres generacions. Avui no li demano res a la vida. Sóc agraïda per tal com sóc, per lo que lo que tinc i per lo que, si Déu vol, està per vindre”.
