HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catRetrobaments (41) Montse Castellà Espuny

Retrobaments (41) Montse Castellà Espuny

L’altre dia va aparèixer per Horta de Sant Joan (Terra Alta), amb la guitarra i la seva maleta de poemes, músiques i cançons, la tortosina Montse Castellà, que ha reunit en el llibre Que hi brolle vida i llum. 20 anys escrivint cançons, amb pròleg de Lluís Llach, i publicat per Voliana Edicions, d’Argentona, a càrrec del seu fundador i editor, el sociolingüista Jordi Solé Camardons, amb un catàleg de publicacions atent a les diverses sensibilitats culturals i a totes les geografies de la catalanitat.

Vaig acudir a la cita, a la sala del cinema municipal, però advertit en cita prèvia, per la Lucía, bibliotecària del poble, que havia d’oficiar com a presentador d’aquest volum, la lectura del qual (poc més de 150 pàgines molt ben pentinades) és un excel·lent resum d’una vida, la seva, que l’any que ve arriba als 50, i d’un art, musical i poètic, el seu, que ja té vint anys, i més, al darrere, amb set CDs i infinitat d’actuacions en tots els escenaris possibles, fets que li han valgut que grans artistes, com el mateix Llach, Paco Ibáñez i la nord-americana Joan Baez, hagin volgut tenir-la al seu costat en recitals i gravacions diverses.

Excel·lent retrobament, per la qualitat dels poemes esdevinguts cançons, ordenades, com ella ha disposat, en sis temàtiques, que, de fet, són objectius determinants de la seva acció humana i artística: L’amor, Lo riu i el paisatge, Drets i llibertats, Feminisme i sororitat, Memòria històrica i La vida. I tot cantat, des d’ara, amb una veu melodiosa, llargament treballada, que em fan pensar que arribarà a ser el nostre rossinyol de l’Ebre. Talment, una reverberació de la immensa Édith Piaf, cantant les seves desolacions, però no lamentant res, per les caves de París.

Qui, que estigui en els seus cabals, no ha d’estar d’acord amb aquest sextet d’objectius? I és que la Castellà, que canta amb el seu adorable català de Tortosa (i amb els idiomes que convingui, quan la circumstància ho exigeix), se m’apareix com la dona-artista integral que aquests temps també, i més que mai, exigeixen.

I és integral, perquè, junt amb el seu ofici àrduament perfeccionat, vocacional des de la seva infantesa, i per tenir plena consciència de la història i l’actualitat d’on és filla i viu (i no parlem ja de les amargues realitats del món general que ens toca aguantar), aquesta dona-artista ha sabut i volgut unir-se a la riuada de voluntats i determinis de diverses generacions de gent de l’Ebre, des d’aquell fundacional 15 de setembre de 2000, a l’Auditori Pedrell, de Tortosa, assumint compromisos reals en favor de la llengua, d’un periodisme de denúncia, molt activa en els treballs de la Plataforma en Defensa de l’Ebre i, entre tantes accions, les derivades d’un feminisme desacomplexat i d’una lluita, que porta les traces de ser eterna, per uns Trens Dignes.

Xavier Garcia
Xavier Garcia
Escriptor
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

Últimes notícies